dilluns, 23 de febrer de 2015

El perill de passar d’aturat major de 45 anys a inocupable

No deixa de ser paradoxal que els mateixos que van provocar la crisi econòmica de 2007 insisteixin a perllongar la crisi social. Els mateixos assessors de, posem per cas, Lehman Brothers o de l’FMI són els que ens recepten el retard de l’edat de jubilació i la prolongació de la vida laboral.
Però, lluny d’‘allargar la vida laboral’, el que ha succeït és que, per una banda, cada vegada costa més iniciar qualsevol trajectòria laboral i/o professional, per la qual cosa s’ha provocat un alarmant atur juvenil. I, per un altre costat, a molts dels que, en millors èpoques, van iniciar les seves carreres ocupacionals, se’ls ha abocat a una dinàmica de precarietat i de múltiples interrupcions. Quan la interrupció es produeix a una edat relativament avançada –posem per cas la convencional de 45 anys– es plantegen, almenys, dos problemes:
El primer consisteix en una important pèrdua del que la teoria del capital humà identifica com el que s’ha invertit en formació d’aquest capital. Val a dir que, com sabem almenys des de 1963 per les recerques empíriques realitzades per economistes com Theodore W. Schultz, aquesta formació (i experiència) té un valor econòmic monetari de retorn a la societat.
El segon és que creix exponencialment el risc d’‘inocupabilitat’ entre el col·lectiu de població desocupada –sobretot si és de llarga durada– d’aquestes edats que, pel que sigui, no té ni formació ni habilitats suficients per reinserir-se en un mercat de treball més exigent i competitiu. La categoria de persona inocupable es va començar a utilitzar a Llatinoamèrica per analitzar les conseqüències dels plans d’ajustament neoliberal aplicats precisament per l’FMI. Des de llavors, sabem que una atenció de baixa intensitat a la població desocupada major de 45 anys no fa altra cosa sinó incrementar la inocupabilitat. Precisament això és el que s’ha fet. Les Polítiques Actives d’Ocupació ni hi han estat ni se les espera, s’ha eliminat el subsidi extraordinari per a persones aturades majors de 45 anys i s’ha retallat el de persones aturades majors de 52 anys. Una autèntica desinversió social!

Article publicat a l’AraBalears (22-02-2015) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada