És
molt decebedor que les vicissituds de les negociacions i els continguts
concrets del que s'està negociant entre la UE i EUA, no tinguin molta més
presència al debat polític i mediàtic. L'absència d'un bon debat entorn del
TTIP (TTIP són les sigles de Transatlantic
Trade and Investment Partnership, és a dir, de l'Acord Transatlàntic de
Comerç i Inversió entre la UE i els EUA) és una prova més de la baixa
intensitat democràtica del nostrat sistema de representació política. Quins són
les propostes concretes de la UE en les rondes de negociació del TTIP? Per què
el PP és tan entusiasta d'aquest nou tractat desregulador? Per què té tanta
pressa què culminin les negociacions? Quin és la posició del PSOE i de CiU? Per
què el Congrés dels Diputats és un gran absent en aquest debat? Moltes
preguntes sense respostes quan els negociadors ja han iniciat la vuitena ronda
de contactes.
He
explicat algunes coses sobre el TTIP en diversos articles publicats en aquest
mateix espai. Un es titulava “TTIP:
els pirates ja són aquí”, un altre “Contra
la foscor del TTIP”, i un tercer que vaig titular “TTIP:
“fracking” a la democràcia”. Però el fonamental és saber que si ha existit
alguna llum sobre aquestes fosques negociacions, és fruit de la pressió de la
societat civil, i d'algunes
organitzacions polítiques alienes a la “gran coalició” que governa les
institucions de la UE. A Mallorca també ha estat la ciutadania la que s'ha
organitzat i mogut per explicar de què va això del TTIP i mobilitzar a la
ciutadania en contra d’un tractat demolidor per a la democràcia, els drets
socials i l’equitat ecològica. Aquesta tasca pedagògica i mobilitzadora és el que,
des d'aquest passat estiu, està fent la Plataforma No al TTIP Mallorca.
Precisament aquesta plataforma ha organitzat un cicle de xerrades que sota el títol de “Tractats de lliure comerç
(TTIP, TISA i CETA): com afecten la teva vida?”, s'inicia avui. (Aquí
tenen el programa complet).
Aquestes
activitats de la Plataforma No al TTIP Mallorca es desenvolupen en uns moments
clau. D'una banda, creix l'oposició de l'opinió pública europea i
nord-americana. Un bon exemple d'això és la cada vegada major unitat de criteri
entre el sindicalisme d'un costat i l’altre de l’Atlàntic. Vegin, a tall
d’exemple, aquesta
declaració en la qual les grans organitzacions sindicals nord-americana
i europea afirmen que “la Federación Americana del Trabajo-Congreso de
Organizaciones Industriales (AFL-CIO) y la Confederación Europea de Sindicatos (CES)
exigen un compromiso por parte de la Unión Europea y de los Estados Unidos para
lograr un acuerdo de "estándar de oro", que mejore las condiciones de
vida y de trabajo a ambos lados del Atlántico y proteja contra cualquier
intento de utilizar el acuerdo para reducir los estándares o atentar contra la
toma de decisiones democrática.”
D'altra banda el nou govern Grec ha dit que no ratificarà el TTIP (El ministre
grec d'Exteriors, Georgios Katrougkalos, ha dit: “Puc assegurar que un
Parlament on Syriza tingui la majoria mai ratificarà aquest tractat.”)
En
definitiva, hi ha moltes raons per començar aquest fred cap de setmana, amb un
assumpte que, malgrat l’intent dels poderosos de secretar el debat, està molt
calent.
Publicat originalment a www.elperiscopi.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada