dilluns, 16 de febrer de 2015

"Reset " sindical


Alguns diccionaris tradueixen el terme anglès reset com a “reajustar". Altres ens expliquen que el que es vol dir amb aquesta paraula és l'acció de reposar, reiniciar i, tot seguit, la posada en condicions inicials d'un sistema. Aquesta darrera accepció és la que defens haurien de fer els sindicats arreu del Regne d’Espanya i de les Illes Balears. A què ve ara això de reset sindical? Idò té a veure amb la notícia certament cridanera que ahir comença a publicar el diari El País i que avui segueix amb el que promet ser un serial. Estem, idò, davant un altre escàndol relacionat amb els sindicats i, entre EROs d’Andalusia, cursos de formació, etc., van...

Pot ser que la “donació” de més de 8 milions d’euros de bancs i caixes a  Federació  de CCOO de banca i els pagaments de sobresous a lliberats sindicals, sigui absolutament legal. Segur que hi haurà tota una panòplia d’explicacions i justificacions sobre les despeses de menjars i viatges. Però és mal de presentar des d'un punt de vista ètic. Són pràctiques que minen la reputació exemplar del sindicat davant la ciutadania en general i, en particular, davant les víctimes de la crisi-estafa. I si els sindicats perden la reputació d’exemplaritat, perden la capacitat de mobilitzar voluntats... i sense mobilització no hi ha ni resistència ni avanços igualitaris.

I tanmateix no sóc tan innocent com per oblidar la guerra bruta de les forces dels privilegis contra el sindicalisme. Tampoc crec que el neguit que provoquen determinats escàndols de corrupció i de males praxis sindicals, hagi de provocar una actitud justificativa a la defensiva del moviment sindical. Ans al contrari, ara és l’hora de l’ofensiva. Sens dubte la crisi ha capgirat els mercats de treball que ja no garanteixen la no exclusió social. En la societat dels tres tercis (un terç dels ben instal·lats, l’altre dels proletaris integrats a la roda del consum i classes mitjanes, i un tercer dels marginats i exclosos) i en un marc socioeconòmic en la que la cohesió social sembla ser antagònica amb la competitivitat, els sindicats tenen serioses amenaces d'irrellevància en el renovat conflicte capital-treball. Però el sindicalisme és ara més necessari que mai, i per això té moltes oportunitats si sap afrontar de debò i amb valentia els reptes. (Vegin aquí les reflexions dels investigadors del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT), Oriol Barranco i Óscar Molina).

Les amenaces, els reptes i les oportunitats, aconsellen un reset sindical que, a parer meu, passa per: 1.- Que CCOO i UGT engeguin un procés d’ unificació d’ambdues estructures sindical a la que hi estarien convidats tota la resta de sindicats. Hauria de ser un procés en igualtat de condicions per a tothom i el resultat una nova confederació sindical amb un programa reivindicatiu i organitzatiu totalment renovat. 2.- Un canvi en el model de representació sindical. S’han d’acabar amb les competitives eleccions sindicals, i s’ha de passar al sistema cooperatiu de l'afiliació sindical. I a partir d’això es podrà parlar d’un altre discurs i una praxi sindical diferent. 3.- Un codi ètic extraordinàriament rigorós pel funcionament de la nova confederació sindical.


La posada en condicions inicials  del sindicalisme és tant complicat i difícil com necessari. A grans mals, grans remeis. Com més es trigui pitjor pel 90% de la ciutadania no rica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada