dilluns, 23 de febrer de 2015

Grècia, Europa, el savi, la lluna i el dit


Amb cada notícia sobre la reunió de l' Eurogrup que ha acordat la pròrroga per quatre mesos del rescat de Grècia, no he pogut estar de recordar el famós proverbi xinès que diu: “Quan el savi assenyala la lluna amb el dit, l'idiota mira el dit”.

Si hom llegeix la lletra petita dels acords, entendrà perquè el cap del govern grec, Tsipras, ha d'advertir als seus conciutadans i conciutadanes  que se'ls acosten greus dificultats. Recordin que avui mateix el govern hel·lè  ha de presentar el programa de reformes a la troica, dita ara “les institucions” (pens que la nova denominació del trio format per CE, BCE, i FMI, hauria de ser “les institucions de les forces dels privilegis”). Veurem si aquestes reformes -que no tenen per què ser únicament més austeritat que provoqui més benestaricidi (fi del benestar)-, satisfan l'insensat vici de l'austeritat sense pietat per als no rics d'aquestes institucions i especialment de Berlín.

Val a dir que d'allò més impresentable que he llegit aquest cap de setmana han estat, sens dubte, les declaracions del ministre de finances alemany, Wolfgang Shscäuble, dient que Tsipras "tindrà dificultats per explicar l’acord al poble grec" (sic), i entre el més sensat caldria citar l'article de Sami Naïr en què afirma que: "S'ha demostrat no només que la majoria de l'Eurogrup no vol canviar la política d'austeritat sinó, més encara, rebutja l'expressió de la sobirania popular nacional quan aquesta topa amb l'estratègia monetarista vigent."

Tanmateix els acords de l'Eurogrup sobre Grècia, els seus continguts i reaccions no deixen de ser el dit del savi que apunta a la lluna. I la lluna? El fet veritablement important d'aquest assumpte és l'informe de Càritas Europa que, amb el títol "Pobresa i desigualtats a l'alça: L'única solució que es necessita són sistemes socials", es va donar a conèixer divendres de la setmana passada. Malauradament el text complet de l'informe només està disponible en anglès, però aquí tenen el resum executiu perquè es facin càrrec de la contundència d'anàlisi de l'ONG catòlica. Em sembla un encert posar al centre d'atenció l'avaluació de l'Estratègia europea 2020. El contrast entre l'objectiu d'Europa 2020 com a estratègia de creixement i la realitat de l’austericidi és brutal. De la proclama que "en un món en transformació, volem que la UE tingui una economia intel·ligent, sostenible i integradora. Aquestes tres prioritats, que es reforcen mútuament, contribuiran que la UE i els seus Estats membres generin alts nivells d'ocupació, productivitat i cohesió social”, hem passat a un panorama desolador d'empobriment, descohesió social i pobresa laboral, especialment en els set països de la UE més durament colpejats per la crisi econòmica: Xipre, Irlanda, Itàlia, Portugal, Romania, Espanya i, lògicament, Grècia.

En definitiva, mentre el savi apunta a la dramàtica situació de les víctimes europees de la crisi i als dèficits democràtics de la UE, el neci mira com posar-ho difícil al nou govern grec. Una cruel mesquinesa!

Publicat originalment a www.elperiscopi.com (23-02-2015)


PS: Cit amb molta freqüència informis de Càritas. És cert que és una ONG cristiana, catòlica i romana molt allunyada en el meu laïcisme militant (sóc d'Europa Laica), però és igualment cert que és difícil discrepar de les seves anàlisis sobre pobresa. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada