dimarts, 10 de febrer de 2015

Campanya electoral i d’empatia amb la ciutadania

No hi ha dubte que la campanya electoral ha començat. Sembla que les qüestions relacionades amb el mercat laboral seran un tema important en el debat polític d’aquests mesos que vénen. Sobre aquest assumpte es farà demagògia a balquena. Des dels àmbits governamentals ens embafaran amb xifres -ja ho fan a la premsa escrita i a les tertúlies- i, des de les posicions no governamentals intentaran abaixar el to d’un triomfalisme que té molt de propagandístic.

A uns i altres els hi convindria tenir present que l'ocupació remunerada (assalariada i autònoma), a diferència del treball no remunerat, té un valor de canvi, és a dir, a canvi de l'ocupació es reben ingressos. Per aquest motiu la qualitat de l’ocupació és clau (són suficients els ingressos? És just el canvi?). És a dir, qualsevol persona que tingui un mínim d'empatia amb els ciutadans i les ciutadanes, estarà interessada per saber si les persones que tenen una ocupació poden, si són joves, albirar un futur d’emancipació, o -si és que s’emanciparen en una època de major progrés compartit- arribar a fi de mes amb les necessitats bàsiques de la llar cobertes.

El que és cert i segur és que contràriament als discursos sobre una discutible creació d’ocupació i de reducció de l’atur (en termes d'hores d’ocupació remunerada, l’atur estaria pujant), el que es pot constatar és un evident creixement de noves precarietats que empobreixen a una part de la població ocupada illenca. D’això se’n parla amb bastant detall en el número 47 de TEMES SOCIOECONÒMICS GADESO (disponible aquí) titulat “2011-2014: Quatre anys d’aprofundiment en la precarietat laboral”.

A més de la devaluació salarial (les dades de l’Agencia Tributaria són clarificadores), l’EPA ens informa de les següents: Per una banda l’augment dels “treballadors independents o empresaris sense assalariats”, els popularment anomenats “falsos autònoms”. En el període 2011-2014 aquest grup d’ocupats ha tingut un estirabot del 12,6%, mentre que el col·lectiu de persones assalariades només ha crescut un 2,5%. Un segon factor és la temporalitat. Malgrat els incentius a la contractació indefinida i que algunes relacions fixes amaguen una real temporalitat (contracte indefinit amb un període de prova de dotze mesos i Fixos Discontinus), el percentatge de població assalariada amb contractes temporals en els darrers tres anys té una tendència a l’alça i un augment de la temporalitat extrema. (El nombre de persones assalariades amb contracte de menys d’un any d’antiguitat a l’empresa ha crescut gairebé un 16% des de l’entrada en vigor de la darrera Reforma Laboral). Amb tot, el factor “estrella” de la nova precarietat laboral és el treball a temps parcial. Cal recordar que, en alguns indrets, a aquestes relacions laborals parcials no desitjades se’ls anomena d’atur parcial. Idò aquests particulars “Minis Jobs” han augmentat un +16,5%, i ho han fet tant els temporals (+17,1%) com els indefinits (+16,2).

En definitiva, parlar de qualitat de l’ocupació no és un caprici. Les xifres d’atur i d’ocupació si no s’analitzen posant-li cara i ulls, poden provocar una manca d’empatia que en campanya electoral pot ser letal. Vius i ungles!


Publicat originalment a www.elperiscopi (10-2-2015) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada