dimecres, 28 de setembre de 2016

Autònoms i proletaris autònoms


Alguns mitjans de comunicació han informat que les Illes Balears han estat de les poques comunitats autònomes -amb Canàries i Andalusia- que han tancat el passat mes d’agost amb més autònoms que a l’inici de la crisi. Efectivament, el mes d’agost d’enguany es va tancar amb un total de 92.656 afiliacions al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) de la Seguretat Social, mentre que el mateix mes de 2008 ho va fer amb 91.365 afiliacions.
A partir de dades com les anteriors, subministrats per l’Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB), es construeix el mite d’una suposada millora del mercat laboral en general, i, molt especialment, del dels treballadors autònoms i les treballadores autònomes. En la construcció d’aquesta mitologia s’obvia que les dades emprades per fer-ho fan referència a afiliacions -siguin d’hores, dies, o diverses altes d’una mateixa persona en el mateix mes-, però que mai fan referència al nombre de persones que en una data concreta estan “d’alta” en el RETA. Però, fonamentalment, s’oculta el fenomen dels “falsos autònoms”, i dels “autònoms forçats” (vegin aquí).
Les estratègies empresarials per abaratir costos laborals, i, alhora, estendre la pobresa laboral, no tenen límits. Com a conseqüència del seu baix cost, la figura de l’autònom per realitzar els mateixos treballs que abans realitzava el personal assalariat no ha fet més que créixer en aquests anys de crisis i retallades socials i de drets laborals. Val a dir, a tall d’exemple, que, a principis d’estiu, va circular una oferta de treball en la qual s’oferien contractes fixos. Però els oferents havien ocultat, amb gran sorpresa de qui escriu aquestes línies, que, en realitat, les ofertes eren de contractes mercantils.
Em sorprèn, doncs, que se sigui tan imprudent en llançar les campanes al vol amb aquestes dades d’afiliacions del RETA. I si ens estiguessin indicant un element més de precarització del mercat laboral illenc? La figura de l’autònom-precaritzat és senzillament cruel: A més plusvàlua per a l’ocupador, l’ocupat, ha d’intentar guanyar un salari que basti per acabar el mes i, endemés, ha de pagar-se les despeses de Seguretat Social, i, habitualment, també els estris i infraestructures necessàries per a la realització del treball.
Amb tot, el més preocupant és, digui’s sense embuts, la monumental impostura de les associacions d’autònoms -ATA i UPTA són les majoritàries- sobre aquest assumpte. No solen dir ni una paraula sobre falsos autònoms, i molt menys es refereixen als autònoms forçats. Les seves reivindicacions solen anar orientades, gairebé en exclusiva, a reduir la morositat de les administracions, i a superar les traves administratives. I qui es preocupa de la morositat de la gent forçada a fer-se autònom per treballar de, posem per cas, programador informàtic d’una gran empresa, de venedor en un emblemàtic gran comerç, o de comptable en una petita cadena hotelera?
Però aquestes associacions d’autònoms tenen qui els escolti: Ciutadans s’ha apressat a portar al Congrés dels Diputats algunes de les seves reivindicacions més reiterades. Curiosament, per a això no hi ha problemes de viabilitat ni de sostenibilitat econòmica! Àdhuc a risc que se m’acusi de populisme, propòs que a aquesta nova legislació s’incloguin mesures eficaces per frenar l’explotació laboral consistent en forçar a la gent a fer-se autònom si vol un lloc de feina no sempre amb garanties de decència.
Tanmateix, per molt que l’establishment s’entesti a ignorar la progressiva i rapida proletarització del col·lectiu d’autònoms i d’autònomes, i en associar una pujada de la xifra d’afiliacions burocràtiques d’autònoms en el RETA a una suposada millora de les condicions objectives i subjectives per l’emprenedoria, no deixa de ser un mite. Entre altres coses, perquè això de l’emprenedoria és un altre mite. En paraules de César Rendueles: “El mercado libre no es el resultado espontáneo de un instinto emprendedor innato en la especie humana. Hasta la modernidad, ninguna civilización ha sido tan idiota como para apostar su propia supervivencia material a la ruleta comercial” (Capitalismo canalla, página 23).
Publicat originalment a El Periscopi   (28-IX-2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada