Dit sense embuts: Millorar les anàlisis de la realitat
turística i del mercat laboral de Balears és una qüestió directament associada
a la millora de la transparència i de la qualitat de la democràcia. Per això em
sembla força positiu que el Govern de les Illes Balears tingui interès de
comptar amb nous indicadors turístics i així poder mesurar millor -i més
objectivament- a què anomenam "èxit turístic", i el grau de
sostenibilitat de debò de la nostra principal activitat econòmica i laboral. En aquest
sentit i sense qüestionar en absolut, ans al contrari, la vàlua intel·lectual i
tècnica de les persones a les quals s'han encomanat aquests estudis, m'ha
causat perplexitat que en aquesta tasca no es tingui en compte la tasca que ve realitzant
Joan Matamalas González.
Sense anar més lluny, la seva proposta d'integrar els
principis del Sistema Europeu
d'Indicadors Turístics per a destinacions sostenibles (ETIS) en l'anàlisi
del present i el futur del turisme illenc hauria de ser una referència obligada
perquè, com ell mateix conclou en l’article publicat a l'Anuari del Turisme de les Illes Balears 2015 (pàgines 157 a 176): "volem acabar remarcant la funció
democratitzadora que suposa l'establiment d'un sistema d'indicadors
veritablement inspirat en els principis de l'ETIS. Ja sabem que la seva
existència no garanteix per se una definició conseqüent de les polítiques
turístiques i ambientals, però, si més no, és un bon punt de partida per
emprendre un canvi de rumb en aquestes".
D'altra banda, no em sembla tan positiu que en les darreres
presentacions de les dades mensuals d'atur registrat, contractacions i
afiliacions a la Seguretat Social, la conselleria competent en la matèria no
hagi consolidat el bon costum dels primers mesos de legislatura d'incloure en
la presentació als mitjans de comunicació la dada de la durada dels contractes
per dies. Per exemple, en la presentació de les dades del mes d'agost de l'any
passat se’ns informava que "el 19% dels contractes d'aquest mes són de
fins a dos dies”. Lamentablement aquest any no se'ns facilita aquesta
informació.
Per què té tant interès
saber quants contractes de tan poca durada s'han registrat? Doncs perquè des d'instàncies
governamentals, empresarials, sindicals i mediàtiques s’empren les dades de les
afiliacions a la Seguretat Social com a sinònim d'ocupació, fins i tot
s'identifica qualsevol augment de la mitjana d'afiliacions com un augment de
persones amb ocupació. Malauradament no es té la prudència de tenir en compte
que a la metodologia d'aquest registre (vegeu aquí)
s'afirma que "debe indicarse
que el número de afiliados no se corresponde necesariamente con el de
trabajadores, sino con el de situaciones que generan obligación de cotizar; es
decir, la misma persona se contabiliza tantas veces como situaciones de
cotización tenga, ya sea porque tiene varias actividades laborales en un mismo
régimen o en varios".
És a dir, una mateixa persona que ha generat més d'una obligació de cotitzar
(posem per cas que hagi tingut més d'un contracte en el mes), es computa no com
una persona, sinó com tantes obligacions de cotitzar hagi generat en el mes, i,
és clar, com més contractes de pocs dies es registren, més possibilitats hi ha
que una mateixa persona hagi tingut més d'un contracte en el mateix mes.
És ben cert que tot indica que es registra una millora
quantitativa del mercat laboral illenc, però tanmateix, em sembla
imprescindible saber quantes d'aquestes suposades noves ocupacions són ocupacions turbo- precàries. No sigui
cosa que mentredes d’instàncies governamentals s'afirma que "Balears encapçala
el dinamisme laboral en el conjunt espanyol", la realitat sigui que
encapçalam el rànquingespanyol de precarietat i de treball no inclusiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada