dimecres, 7 de setembre de 2016

Qüestió de transparència i de democràcia

Dit sense embuts: Millorar les anàlisis de la realitat turística i del mercat laboral de Balears és una qüestió directament associada a la millora de la transparència i de la qualitat de la democràcia. Per això em sembla força positiu que el Govern de les Illes Balears tingui interès de comptar amb nous indicadors turístics i així poder mesurar millor -i més objectivament- a què anomenam "èxit turístic", i el grau de sostenibilitat de debò de la nostra principal activitat econòmica i laboral. En aquest sentit i sense qüestionar en absolut, ans al contrari, la vàlua intel·lectual i tècnica de les persones a les quals s'han encomanat aquests estudis, m'ha causat perplexitat que en aquesta tasca no es tingui en compte la tasca que ve realitzant Joan Matamalas González.

Sense anar més lluny, la seva proposta d'integrar els principis del Sistema Europeu d'Indicadors Turístics per a destinacions sostenibles (ETIS) en l'anàlisi del present i el futur del turisme illenc hauria de ser una referència obligada perquè, com ell mateix conclou en l’article publicat a l'Anuari del Turisme de les Illes Balears 2015 (pàgines 157 a 176): "volem acabar remarcant la funció democratitzadora que suposa l'establiment d'un sistema d'indicadors veritablement inspirat en els principis de l'ETIS. Ja sabem que la seva existència no garanteix per se una definició conseqüent de les polítiques turístiques i ambientals, però, si més no, és un bon punt de partida per emprendre un canvi de rumb en aquestes".

D'altra banda, no em sembla tan positiu que en les darreres presentacions de les dades mensuals d'atur registrat, contractacions i afiliacions a la Seguretat Social, la conselleria competent en la matèria no hagi consolidat el bon costum dels primers mesos de legislatura d'incloure en la presentació als mitjans de comunicació la dada de la durada dels contractes per dies. Per exemple, en la presentació de les dades del mes d'agost de l'any passat se’ns informava que "el 19% dels contractes d'aquest mes són de fins a dos dies”. Lamentablement aquest any no se'ns facilita aquesta informació.

Per què té tant interès saber quants contractes de tan poca durada s'han registrat? Doncs perquè des d'instàncies governamentals, empresarials, sindicals i mediàtiques s’empren les dades de les afiliacions a la Seguretat Social com a sinònim d'ocupació, fins i tot s'identifica qualsevol augment de la mitjana d'afiliacions com un augment de persones amb ocupació. Malauradament no es té la prudència de tenir en compte que a la metodologia d'aquest registre (vegeu aquí) s'afirma que "debe indicarse que el número de afiliados no se corresponde necesariamente con el de trabajadores, sino con el de situaciones que generan obligación de cotizar; es decir, la misma persona se contabiliza tantas veces como situaciones de cotización tenga, ya sea porque tiene varias actividades laborales en un mismo régimen o en varios". És a dir, una mateixa persona que ha generat més d'una obligació de cotitzar (posem per cas que hagi tingut més d'un contracte en el mes), es computa no com una persona, sinó com tantes obligacions de cotitzar hagi generat en el mes, i, és clar, com més contractes de pocs dies es registren, més possibilitats hi ha que una mateixa persona hagi tingut més d'un contracte en el mateix mes.

És ben cert que tot indica que es registra una millora quantitativa del mercat laboral illenc, però tanmateix, em sembla imprescindible saber quantes d'aquestes suposades noves ocupacions són ocupacions turbo- precàries. No sigui cosa que mentredes d’instàncies governamentals s'afirma que "Balears encapçala el dinamisme laboral en el conjunt espanyol", la realitat sigui que encapçalam el rànquingespanyol de precarietat i de treball no inclusiu.


Publicat originalmnte a El Periscopi (07-IX-2016) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada