El que és vell i el que és nou per a l'anàlisi del mercat laboral

En una data tan poc assenyada perquè tingués una certa repercussió pública, l'1 d'agost, l'Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB) va publicar l'Informe sobre el mercat de treball de les Illes Balears del 2015. Recoman força la lectura, o, almenys, donar-li una fullejada, a aquest treball de l'organisme depenent del govern autonòmic. L'abundant informació (fins a un total de 95 quadres i 38 gràfics sobre l'evolució de les dades més rellevants en els últims anys) i la seva anàlisi ens permeten tenir una perspectiva del que és vell o, altrament dit, del que no canvia en el mercat laboral illenc  i, alhora, ens presenta l'evolució de, diguem-ho així, els trets ja clàssics del nostre mercat de treball. Però, de moment, no apareix allò que és nou, és a dir, els efectes de la persistent crisi-estafa i de les polítiques laborals de devaluació salarial i precarització laboral que s'han aplicat per a, teòricament, invertir la tendència d'absència d'ocupació retribuïda i d'atur creixent.

Entre els trets essencials del que hem denominat vell, destaquen els problemes associats a la formació inicial de la població jove De fet, seguim liderant el rànquing autonòmic de taxa d'abandó escolar primerenc (un 26,7%, enfront d'un 23,0% al conjunt del Regne d'Espanya, o de l'11,0% a la UE-28), i tenim un baix percentatge (29,1%) de població jove amb estudis superiors, gairebé dotze punts menys que en el conjunt d'Espanya, i un -9,6% si ens comparam amb la UE-28. Aquest és un greu problema per a la futura ocupabilitat quantitativa i qualitativa de la societat balear. No debades, a l'informe que es comenta es constata, un any més, que una major formació es correspon amb una millor taxa d'ocupació. Concretament, l'any 2015 aquesta dada va ser la següent: 20%, 52%, 63,2% i 76% segons es tingués, respectivament, educació primària, ESO 1a etapa, ESO 2a etapa, o estudis superiors.

D'altra banda, no hi ha canvi quant a la composició del teixit empresarial illenc, de fet, bastant més del 50% del total d’empreses són d'unitats empresarials sense assalariats, i gairebé el 42% de menys de 10 assalariats. La pregunta, encara que reiterativa en el temps, segueix sent escaient: Es pot ser competitiu i aplicar flexiseguretats internes amb empreses de tan poca grandària? Tampoc hi ha canvis quant a la nostra condició de "terra de cambrers/as", car aquesta va seguir sent l'ocupació amb més contractació, tant entre el col·lectiu masculí com entre el femení, seguit de personal de neteja d'oficines, hotels, i altres establiments similars en el cas de les dones, i de paletes i peons de construcció pel que fa als homes.

Finalment, seguint la tradició, l'Informe sobre el mercat de treball de les Illes Balears de  l’any2015 ens ofereix dades sobre: a) El descens de l'atur registrat i l'estimat que, potser, caldria relacionar no només amb una certa recuperació econòmica al 2015, sinó també amb la tendència a la baixa del pes relatiu de la població estrangera a casa nostra (d’un 21,7% el 2009, a un 17,4% l'any passat). b) La persistència del problema estructural de l'atur registrat de molt llarga durada (21% amb més de dos anys) el que, al meu entendre, pot ser el germen d'una situació social d' inocupabilitat en la que els febles serveis socials quedin col·lapsats. c) L'evolució creixent de l'afiliació a la Seguretat Social que s'inicia l'any 2013, és a dir, l'any que la Reforma Laboral de Mariano Rajoy havia començat a tenir efectes al mercat laboral. Per tant, és molt pertinent plantejar-se si aquest increment de la mitjana l’afiliació obeeix a un creixement de l'ocupació real, o, més aviat, a l’efecte provocat per un major nombre de registres en el fitxer d'altes a la Seguretat Social, com a conseqüència de la major precarització  provocada per la norma laboral imposada per la majoria absoluta del PP.

Però, què és el que és nou i essencial avui dia en qualsevol anàlisi seriós del mercat de treball illenc? Una de les qüestions d'imprescindible abordatge que sí que inclou l'informe de l’OTIB  és la dramàtica baixada de la protecció per desocupació. Val a dir que, de mitjana, en 2015 el 52,7% de les persones aturades registrades no van cobrar cap prestació. I, tanmateix, hi ha altres aspectes que, en el marc de la devaluació salarial i la precarització laboral a les que m'he referit en començar d'aquestes línies, han esdevingut medul·lars i, lamentablement, segueixen oblidant-se en les anàlisis convencionals de la situació laboral. A tall d'exemple, citem que és bàsic: incorporar informació de quants contractes d'una setmana de durada i menys s'han registrat; conèixer en quina mesurada la dinàmica del mercat del treball contribueix a l'augment incessant -segons Eurostat- de la desigualtat; o si el creixement del nombre de persones amb treball (mal)retribuït permet reduir les situacions de carències materials de la població.

En conclusió, l'anàlisi del mercat laboral en l'època de la, en paraules de Bauman, "postdemocràcia i de l'apogeu del neoliberalisme" requereix avaluar el grau de fugacitat dels contractes i esbrinar si les ocupacions són inclusives i, com a tals, garantia de no entrar o seguir en risc de pobresa relativa.

Publicat originalment a Diario de Mallorca (15-IX-2016)