dissabte, 10 de setembre de 2016

Repensar les Illes Balears amb els pressuposts

És cert que no té l'empremta ni la projecció mèdica que van tenir les primeres edicions del Fòrum Social Mundial (FSM). Pot ser que els últims FSM no tinguin tantes –ni tan intenses- rèpliques locals com les que tingué aquell primer organitzat, allà l'any 2001, per l'Associació Francesa per a la Taxació de Transaccions Financeres per a l'Ajuda al Ciutadà (Attac) i el Partit dels Treballadors de Brasil.  Però, malgrat tot, els FSM segueixen sent força importants per pensar globalment i actuar localment i, alhora, per mantenir en peu la idea que un altre món és necessari i possible. Els objectius de construir societats més cohesionades i respectuoses amb l'ésser humà i els límits del planeta, és a dir, amb justícia social i mediambiental de debò, segueixen sent més necessaris avui que en els orígens de les primeres reunions del FSM celebrades a la ciutat brasilera de Porto Alegre.

Val a dir que el FSM del 2016, celebrat del 9 al 14 de l'agost passat a la ciutat quebequesa de Montreal, passarà a la història per diverses raons: Una per la capacitat de convocatòria, autoorganització, i mobilització de la societat civil de Montreal i de representants d'organitzacions locals i de la societat civil mundial entorn d'un programa extraordinàriament ambiciós; una altra, que em sembla la més rellevant, perquè és el primer esdeveniment d'aquest tipus que se celebra en un país del Nord. Cal recordar, d'una banda, que, fins a aquest any, el FSM ha tingut lloc únicament en països de l'hemisferi Sud (Amèrica Llatina, Àsia, Àfrica), i, d'altra banda, que és obvi que les necessitats de canvi, de construcció d'un altre món, van més enllà de la dialèctica Nord-Sud.

El FSM d'aquest any, seguint la seva millor tradició, ha estat al meu entendre particularment oportú a la seva declaració final titulada "Desarmar les finances i aconseguir la justícia fiscal". L'oportunitat d'emfatitzar el paper dels impostos en el desenvolupament dels drets humans em sembla clau perquè, com s'afirma al mencionat document, "els impostos són una eina fonamental tant per a la realització dels drets humans com per a la lluita contra la desigualtat. Els impostos són sens dubte la més important font d'ingressos del govern, ja que combinen tres funcions fonamentals: la generació d'ingressos per a la realització dels drets; la consecució de la igualtat i la lluita contra la discriminació; així com l'enfortiment de la governabilitat i la rendició de comptes. Els impostos són essencials per al finançament del desenvolupament i poden ser una poderosa eina per promoure la reducció de la pobresa. Ingressos més alts i estables donen com a resultat un augment de la inversió sostenible en els serveis públics, infraestructures i altres necessitats de desenvolupament i milloren la competitivitat de les economies a llarg termini".

Tant de bo aquest "pensar global i actuar local" impregni d'arrel la política fiscal de les institucions illenques. És el moment de passar de la retòrica als nombres. Cal contribuir, encara que sigui modestament, des dels pressupostos públics per a 2017 a construir aquest altre món amb més equitat fiscal, i justícia social i ambiental. Cal, idò, fer pressupostos locals, insulars i de les Balears que, si més no, ens ajudin a repensar el nostre futur col·lectiu.


 Publicat originalment a dBalears (5-IX-2016) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada