dilluns, 2 de maig de 2016

Balears: Ens atrevim a pensar en la igualtat?


No sé el que passa concretament a la UIB, però en la majoria de facultats d’economia europees es comença a trencar tímidament el monolitisme de l’ortodòxia neoliberal. Sembla que, tot i que amb moltes dificultats, les teories econòmiques de premis Nobel com ara Amartya Sen, Elinor Ostrom i Gunnar Myrdal tornen a tenir una mica de presència en els ensenyaments superiors.
Probablement, l’èxit editorial i de públic del llibre del no gaire heterodox Thomas Piketty El capital al segle XXI, la cada vegada major repercussió mediàtica dels informes d’Oxfam-Intermón, les mesures econòmiques concretes, inclusives de debò (entre d’altres, potents salaris mínims, renda bàsica universal i incondicional, o formació específica per evitar l’exclusió digital), contingudes en el llibre ‘Inequality:What Can Be Done?’ d’Anthony B. Atkinson, o la creixent reivindicació acadèmica –el reconeixement social i de l’activisme per la justícia social sempre el va tenir– de la figura de l’economista José Luis Sampedro siguin només alguns exemples de l’interès teòric i pràctic per a articular propostes que facin factible una societat econòmicament, socialment i ecològicament més justa i inclusiva i que, per tant, inclogui aspectes decrecionistes i predistributius, i no només mesures de resiliència mediambiental i de distribució de renda ‘ex-post’.
Més enllà dels àmbits acadèmics i editorials, en ambients tan ortodoxament neoliberals com el World Economic Forum un dels missatges més mediàtics de 2015 va ser que només una millor distribució farà més sostenible una eventual recuperació. Però no només els reunits a Davos fan aquests plantejaments, fins fa poc tractats de subversius i propis dels antisistema i dels ‘Perroflautes’; l’OCDE introdueix en les seves propostes el concepte de creixement inclusiu. Sens dubte el document més rellevant d’aquesta “heterodòxia de l’OCDE” és  ‘All on board. Making inclusivament growth’ (Tots a bord. Fent inclusiu el creixement). I si això no fos suficient, resulta que el G20, en el comunicat de la cimera de Turquia 2015, també parla de creixement inclusiu. Tanmateix la sorpresa més grossa és que el Fons Monetari Internacional (FMI) comença a introduir en el seu argot reflexions sobre la insostenibilitat de l’economia de les desigualtats i, en el seu informe ‘Perspectives Econòmiques Mundials 2016’ arriba a afirmar que un excés de flexibilitat laboral o l’abaratiment de l’acomiadament durant la crisi té efectes negatius en la recuperació econòmica.
En aquest context, m’he permès fer una recerca en el que podríem considerar mainstream econòmic illenc i no he trobat cap referència al concepte de “creixement inclusiu”. Per una banda, he revisat els materials de la Fundació Impulsa Balears i les publicacions més recents de la Direcció General d’Economia i Estadística del Govern de les Illes Balears (fins i tot la recentment presentada ‘Quaderns d’Economia’), en les quals es reflexiona i investiga molt i bé sobre la necessitat d’augmentar la productivitat i competitivitat, l’evolució del PIB insular, els efectes de la crisi mesurada en termes d’hores de treball, i es fan interessants anàlisis sectorials, però ni una paraula sobre “creixement inclusiu” o sobre la necessitat de retornar el paper d’inclusió que, abans de les últimes reformes laborals, tenia l’ocupació remunerada.
Per una altra banda, he llegit amb atenció recents articles de premsa de les dirigents empresarials Carmen Planas i Inmaculada de Benito, en els quals la primera ens parla d’un lideratge social en la recuperació econòmica, i la segona dels, segons ella, errors de l’impost de turisme sostenible. Cap de les dues és capaç de renovar el seu discurs a la llum de la nova retòrica global sobre creixement inclusiu. Per acabar d’arrodonir-ho, observ que el concepte d’inclusivitat no s’ha colat en els debats de les primeres jornades del Projecte Ramon Llull 2030, que tenien com a objectiu dibuixar un canvi en el model de creixement de Palma i, per l’efecte d’arrossegament, del conjunt de Mallorca.
En fi, crec que el discurs pel qual les elits globals tornen a interessar-se per la distribució de la renda i no només pel creixement és més retòric que real. Però a Balears, per no haver-hi, no hi ha ni tan sols retòrica. Mala peça en el teler si no s’és capaç d’imaginar un futur socioeconòmic i ambiental veritablement inclusiu. Fa més de tres-cents anys Immanuel Kant ens convidava a atrevir-nos a pensar. Avui el repte és atrevir-se a pensar en la igualtat com a factor clau del nostre creixement present i futur.

Publicat originalment a l’Ara Balears (23-IV-2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada