dilluns, 16 de maig de 2016

El model de pobresa laboral


Fa unes setmanes es va celebrar a Barcelona una jornada d'estudi i debat sobre "Treballadors pobres, l'exclusió social dins del mercat laboral", organitzada per Càritas, la Universitat Ramon Llull i la fundació Pere Tarrés. En el marc d'aquesta jornada, Xavier Orteu que, entre altres coses, és director d'Insercoop, una prestigiosa societat cooperativa d'iniciativa social dedicada a la gestió integral de dispositius d'inserció professional, i membre del Grup de Recerca en Educació Social (GRES), va deixar dita una frase que podria resumir el contingut de la jornada: "La feina ha passat de ser un espai de drets a un espai de vulnerabilitat". És una molt precisa i brillant forma de resumir el que, d'ençà de fa alguns anys, des de la Fundació Gadeso hem advertit a les nostres publicacions Panorama Sociolaboral i Temes Socioeconòmics que, com sempre, estan disponibles a www.gadeso.org.

Aquesta transformació del mercat laboral, de la que parla Orteu, és clau per a entendre si els símptomes de millora econòmica (no se sap massa bé si conjunturals, o ja estructurals) ens permeten albirar una sortida de la crisi amb reversió del model de pobresa laboral(Reforma Laboral de 2012, entre altres mesures de polítiques austericistes), i que la inserció laboral torni a ser, en general, sinònim d'inserció social. Cada vegada està més clar que les anàlisis de la situació laboral illenca han d'incorporar, com factor prioritari, aquest vessant associat a la precarietat laboral, diguem-li, extrema, alhora, es constata que no basta avaluar quantitativament l'atur, l'ocupació, o les contractacions. Com el model de pobresa laboral és un model polièdric de societat, per copsar si aquesta avança, es manté o recula, cal fer anàlisis de les seves diferents cares. En aquest sentit, a les darreres setmanes a la Fundació Gadeso hem publicat dos números, el 71 i 72, de Temes Socioeconòmics.

El primer fa referència a l'evolució de l'ocupació en el sector públic a les Illes Balears, a partir de les dades de l'EPA. Hi ha dues informacions que em semblen especialment rellevants: Per una banda en el període 2010-2015 l'ocupació pública (població assalariada) ha descendit un 11,5%; i, per una altra banda, el percentatge de població assalariada en el sector públic illenc representaen 2015 un 15,8% del total de població assalariada, registrant una caiguda d’un 2,5% en relació al percentatge de 2010. Val a dir que, segons el Boletín Estadístico del personal al Servicio de las Administraciones Públicas (juliol 2015), del total d'efectius laborals del conjunt de les administracions, a les Illes Balears, un 21% es dediquen a la docència no universitària i un 25% a les institucions sanitàries. És, idò, versemblant pensar que l'ocupació pública s'ha encongit especialment en aquests sectors nuclears de l'Estat del Benestar.

El segon d'aquests Temes Socioeconòmics du l'explícit títol de "Persones estrangeres: 46% menys de salari", i les principals conclusions són que, amb dades de l'Agencia Tributària, en el període 2009-2014, la pèrdua salarial és d'un -4,95% entre les persones assalariades de nacionalitat espanyola, i d'un -4,43% entre les de nacionalitat estrangera i, el que ésmés important, durant els anys de crisi no s'ha modificat la gran diferència salarial (46%) entre ambdós col·lectius, la qual cosa ens pot estar indicant que les persones estrangeres, sense descartar casos directes de discriminació salarial, ocupen les categories laborals pitjor retribuïdes, són majoria en sectors especialment precaris (el dels treballs de serveis domèstics n'és un clar exemple), i tenen un pes molt important en el mercat laboral informal.

La disminució de l'ocupació publica, associada al deteriorament dels serveis públics bàsics, les retallades salarials i de capacitat adquisitiva de les persones assalariades, i el manteniment de les desigualtats són aspectes del polièdric model de pobresa laboral, en el qual tenir un treball ja no és la frontera de l'exclusió.


Publicat originalment a Diario de Mallorca (10-V-2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada