dimecres, 25 de maig de 2016

“Las Kellys” a la sala de les Cariàtides



“Las Kellys” és un moviment autoorganitzat de les cambreres de pisos d’arreu del Regne d’Espanya -i de Mallorca, és clar- per a fer visibles les seves invisibilitzades històries de precarietat sociolaboral i, alhora, plantejar les seves reivindicacions. Són extraordinàriament actives en la mobilització a peu d’hotel i, sobretot, a lesxarxes socials. “Las Kellys”, la campanya Mundial de la UITA per a la dignificació del treball de les cambreres de pisos, el llibre d’Ernest Cañada “Las que limpian los hoteles“, el treball d’Alba Sud, tot plegat, amb el suport dels sindicats CCOO i UGT, està aconseguint èxits fins fa poc temps inimaginables. Si més no, èxits de denúncia i visibilització d’aquesta cara oculta de l’hostaleria.
La sala de les Cariàtides de l’antic Círculo Mallorquín acull l’hemicicle del Parlament de les Illes Balears. Supòs que aquest dimarts, a aquesta sala que en el seu dia va ser d’ús exclusiu de l’emergent classe burgesa mallorquina, hi haurà més d’una cambrera de pisos, i no precisament per a servir a la decadent burgesia illenca d’avui. De segur, estaran dignament assegudes en els seients del públic per testimoniar el seu acord amb una “Proposició no de llei” que el grup parlamentari de PODEM defensarà sota el títol de “Millora de les condicions laborals en l’hoteleria balear”.
Em sembla un debat parlamentari particularment escaient, ara que acaba de començar una temporada turística que pot batre tots els rècords (des del de saturació turística, fins al d’explotació laboral). El contingut de la PNL és, bàsicament, el següent: 1.- Insta al Govern de les Illes Balears a vigilar que la càrrega de treball de les cambreres de pisos sigui adequada, i que s’estableixi, sempre tenint en compte les característiques de cada hotel i a través dels comitès de salut i seguretat laboral, un màxim diari d’habitacions (normals i de “sortides”) a netejar. 2.- S’insta al Govern de les Illes Balears a realitzar un estudi sobre ergonomia en els hotels per a poder posar les mesures necessàries perquè les cambreres de pisos puguin realitzar el seu treball de forma “no lesiva i digna”. 3.- Es reclamen més efectius humans per a la Inspecció de Treball, i que es millori la política preventiva en matèria de salut laboral, especialment en allò relacionat amb la detecció i reconeixement de les malalties professionals associades a la càrrega de treball de les cambreres de pisos en els hotels. 4.- S’insta al Govern d’Espanya a canviar les condicions de la jubilació avançada per a aquelles persones que tinguin una malaltia professional causada per una elevada càrrega de treball durant anys.
A parer meu, i al marge de tecnicismes, aquests continguts són assenyats. Però no ens enganyem, sense derogació de les dues darreres reformes laborals (la qual cosa es demana en el punt sisè de la PNL), una legislació que reforci de debò el sindicalisme en el si de les empreses, i un procés constituent que garanteixi l’efectivitat dels drets, com ara, la prohibició de tractes inhumans o degradants que solen reconèixer les constitucions modernes, poca cosa millorarà.
En qualsevol cas, s’ha de reconèixer l’oportunitat d’aquesta PNL de PODEM, però també que la lluita per la dignitat humana en els llocs de treball de l’hostaleria illenca ve d’antic. Justament ara que està a tocar el trenta aniversari d’una importantíssima vaga d’hostaleria pel Conveni Col·lectiu de Balears en la que es va aconseguir, entre d’altres reivindicacions, que els treballadors i treballadores Fixos Discontinus tinguessin un període mínim anual garantit de treball remunerat, s’ha d’insistir que aquesta lluita és, com canta Raimon, “una lluita que és sorda i constant”.
Publicat originalment a dBalears (23-V-2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada