dimecres, 25 de maig de 2016

Mala qualitat de l'ocupació = Males condicions de vida



He sostingut durant aquests últims mesos que allò que és fonamental és posar el focus d'atenció en la qualitat de l'ocupació, i no tant en la quantitat. Fa força temps que sostinc que el mercat laboral s'ha transformat, amb la generalització del que he anomenat “noves precarietats” (contractació parcial, temporalitat extrema, falsos autònoms, salaris baixos), i que tenir una ocupació remunerada no garanteix no entrar en risc d'exclusió o pobresa relativa. Doncs bé, el 6 de maig passat la Fundació BBVA i l’Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas (Ivie) –dues entitats sospitoses de qualsevol cosa menys de “rojas, separatistes, o antisistema” van presentar un estudi titulat “Distribución de la renta, crisis económica y políticas redistributivas” on es pot llegir. “El aumento del empleo a tiempo parcial, la contratación temporal y el trabajo autónomo amplían la dispersión [desigualtat] de los ingresos de los trabajadores”. Més endavant, a l'apartat de conclusions, s'afirma que “las mejoras del empleo contribuyen más a reducir la desigualdad de ingresos si aumentan la calidad y estabilidad de las ocupaciones”.

Com resulta que, segons totes les estimacions serioses, una mica més del 75% de la renda disponible en les llars de les Illes Balears (i del conjunt del Regne d'Espanya) procedeix del treball, no haurien d'estranyar a ningú els resultats de l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) corresponent a 2015 que es va fer pública ahir.

No haurien d'estranyar, malgrat les dades referides a Balears són alarmants: 1.- Taxa de risc de pobresa: 21,7% (la més alta de l'últim quinquenni). 2.- Taxa de risc de pobresa o exclusió social (indicador AROPE, que és l'homologat en la UE i incorpora elements de qualitat en l'ocupació): 26,3% (23,8% l'any anterior). 3.- Llars que no poden permetre's mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada (pobresa energètica): 7,5%. 4.- Llars que no tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes: 38,1%. 6.- Llars amb dificultats per arribar a fi de mes: 16,6% (molta dificultat), 19,9% (dificultat) i 19,9% (certa dificultat).

Caldria concloure, doncs, que ja no n’hi ha prou amb invocar el dret al treball remunerat, i, per contra, resulta imprescindible parlar de treball decent, ocupació de qualitat, i ocupacions suficientment retribuïdes que posin fi a la pobresa laboral.


Publicat originalmet a www.elperiscopi.com (25-V-2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada