He sostingut durant aquests últims
mesos que allò que és fonamental és posar el focus d'atenció en la qualitat de
l'ocupació, i no tant en la quantitat. Fa força temps que sostinc que el mercat
laboral s'ha transformat, amb la generalització del que he anomenat “noves
precarietats” (contractació parcial, temporalitat extrema, falsos autònoms,
salaris baixos), i que tenir una ocupació remunerada no garanteix no entrar en
risc d'exclusió o pobresa relativa. Doncs bé, el 6 de maig passat la Fundació
BBVA i l’Instituto Valenciano de
Investigaciones Económicas (Ivie) –dues entitats sospitoses de qualsevol cosa
menys de “rojas, separatistes, o antisistema” van presentar un estudi titulat “Distribución
de la renta, crisis económica y políticas redistributivas” on es pot
llegir. “El aumento del empleo a tiempo parcial, la contratación temporal y el
trabajo autónomo amplían la dispersión [desigualtat] de los ingresos de los
trabajadores”. Més endavant, a l'apartat de conclusions, s'afirma que “las
mejoras del empleo contribuyen más a reducir la desigualdad de ingresos si
aumentan la calidad y estabilidad de las ocupaciones”.
Com resulta que, segons totes les
estimacions serioses, una mica més del 75% de la renda disponible en les llars
de les Illes Balears (i del conjunt del Regne d'Espanya) procedeix del treball,
no haurien d'estranyar a ningú els resultats de l'Enquesta
de Condicions de Vida (ECV) corresponent a 2015 que es va fer pública ahir.
No haurien d'estranyar, malgrat les
dades referides a Balears són alarmants: 1.- Taxa de risc de pobresa: 21,7% (la
més alta de l'últim quinquenni). 2.- Taxa de risc de pobresa o exclusió social
(indicador AROPE, que és l'homologat en la UE i incorpora elements de qualitat
en l'ocupació): 26,3% (23,8% l'any anterior). 3.- Llars que no poden permetre's
mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada (pobresa energètica): 7,5%.
4.- Llars que no tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes: 38,1%. 6.-
Llars amb dificultats per arribar a fi de mes: 16,6% (molta dificultat), 19,9%
(dificultat) i 19,9% (certa dificultat).
Caldria concloure, doncs, que ja no
n’hi ha prou amb invocar el dret al treball remunerat, i, per contra, resulta
imprescindible parlar de treball decent, ocupació de qualitat, i ocupacions
suficientment retribuïdes que posin fi a la pobresa laboral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada