diumenge, 8 de maig de 2016

En eI 1r de maig 2016: Intens impuls del Precariat balear

El dijous passat vam conèixer les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) corresponents al primer trimestre de 2016, i el diumenge era 1 de maig. Els resultats de l'EPA eren, si més no, preocupants. A tall d'exemple, la xifra de 110.800 persones en atur equival a una taxa d'atur del 18,41% (la d'atur juvenil s'enfila fins al 51,94%); només un 26,0% d'aquesta població aturada té algun tipus de protecció, perquè no s'han revertit les retallades en els subsidis per a majors de 45 i 55 anys i la legislació de protecció de la desocupació no s'ha adaptat a la crisi d'ocupació ocasionada per la "Gran Recessió"; o el nombre de persones assalariades amb menys d'un any d'antiguitat del contracte augmenta un 31,4% en relació al mateix trimestre de l'any anterior. Aquestes dades es poden complementar amb la baixada de salaris que, pel que sembla, es detecta a les declaracions de renda que aquests dies s'estan presentant a l'Agència Tributària. Tot plegat contrasta de forma molt cridanera amb les xifres d'arribada de turistes a les illes que, en el mateix període de l'EPA, augmentà un 39,5% pel que fa referència a turistes estrangers, als quals cal afegir els espanyols.
En aquest context, és molt frustrant que el Govern de les Illes Balears posi gairebé tota la seva atenció en un, segons la literalitat de la presentació del Conseller de Treball, Comerç i Indústria, "intens impuls de creació neta d'ocupació". De quina ocupació estan parlant? D'ocupació inclusiva, o de treballadors i treballadores pobres? És una pregunta escaient, car mai hauria pensat que aquest Govern dels #AcordspelCanvi canviaria tan de pressa el discurs sobre la necessitat de certs canvis en el model econòmic o de derogar la Reforma Laboral per tal de poder millorar el mercat laboral illenc. Ara resulta que, amb el mateix patró de creixement i amb la pitjor legislació laboral i de Seguretat Social que hem sofert –la del PP de Rajoy-, estem immersos en un "intens impuls de creació neta d'ocupació" (sic)?
Hom podrà dir que estem davant una aparent perduda d'empatia amb les víctimes de la crisi. La Direcció General d'Ocupació i Economia, a través, entre d'altres, de les anàlisis de l'EPA i de la recentment presentada nova publicació titulada "Quaderns d'Economia", s'ha entestat a analitzar la situació illenca d'ocupació segons les hores treballades. No negaré, el valor economicista d'aquesta anàlisi, però em sembla més pròpia de l'àmbit acadèmic del mainstream neoliberal, que d'un responsable d'un govern progressista (Quantes d'aquestes hores són no retribuïdes? (Sobre aquest assumpte vegeu aquí)?, Quantes són a causa de les esclavitzants jornades dels autònoms forçats o dels becaris?). En qualsevol cas, si d'hores treballades hem de parlar, jo preferesc analitzar les hores treballades en termes de "llocs de treball a temps complet equivalents". No és una preferència tècnica, és simplement tenir en compte que quan parlem de "mercat laboral" o de "mercat de treball" estem parlant de persones, i sovint la seva dignitat va associada a disposar d'una ocupació decent i retribuïda dignament. Convé no oblidar que el llenguatge polític també és un camp de batalla entre els progressistes i els conservadors (George Lakoff).
En llegir anàlisis de la situació laboral afirmant  que hi ha més ocupació perquè hi ha més hores treballades, no em puc estar de recordar el que Santiago Alba Rico, en el seu llibre Penúltimos días. Mercancías, máquinas y hombres, escriu: "Aceptamos con tanta naturalidad en Europa la expresión 'mercado laboral' que se nos olvida lo que realmente representa: el hecho de que los brazos y las piernas, el celebro con todas sus neuronas, el cuerpo en general y, por así decirlo, el tiempo específicamente humano (tan distinto del tiempo geológico o del tiempo de los insectos) es objeto de compraventa y, por tanto, de manipulaciones, de desplazamientos, explotación y consumo, como si se tratase de una silla, una máquina o una mula". Em pregunt si ja s'ha oblidat, a l'hora d'analitzar la situació laboral i social, parlar prioritàriament de les persones, i no només de les xifres.
Em tem que de l'únic "intens impuls" del que es pot parlar és el del precariat balear. A això responia que el lema de les manifestacions del Primer de Maig d'aquest any fora: "Contra la pobresa salarial i social, treball i drets". Dit sense embuts: El Govern dels #AcordspelCanvi hauria d'utilitzar manco tecnicismes, i posar bastants més valors a l'hora d'analitzar l'evolució del dret al treball, i del treball amb drets.

Publicat originalment a dBalears (02-V-2016)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada