La lectura de la Memòria 2009 de REAS Balears ha estat per mi una agradable sorpresa. Que una entitat que declara tenir com a missió la de “potenciar l’economia alternativa i solidària com a un instrument que permet desenvolupar una societat més justa i sostenible” mereix més atenció de la que crec li dediquem molta gent de l’esquerra política i social. REAS Balear és, en realitat, l’acrònim de la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària que, sense cap ànim de lucre, es va constituir a Balears l’ any 1998.
Segons la memòria que comento, els socis varen ser 11 entitats amb 1.069 persones contractades i 1.152 voluntaris, però el més interessant, al meu parer, és el nombre de persones usuàries ateses, 18.640, i els 38.030.991 € de moviment econòmic. L’activitat que desenvolupen va des de programes d’atenció directa d’inserció laboral o d’empreses d’inserció, fins a la cooperació internacional, passant per programes de responsabilitat social de les empreses, d’impuls i foment de l’economia social, de compra pública ètica i, òbviament, de treball en xarxa. La dita memòria de 2009 no s’està d’ informar sobre les activitats de recopilació de bones pràctiques d’economia solidària, de participació institucional o de difusió i comunicació. Però això no és tot, i al fer xarxa resulta que es multiplica la incidència de l'entitat. A tall d’exemple, el Centre per la Gestió Ètica de l`Empresa (ETICENTRE) està format per 32 empreses.
Els amics de REAS defineixen l’economia alternativa i solidària com la que és ecològicament sostenible, socialment equitativa i econòmicament viable. A mi em sembla una definició poc ambiciosa i massa políticament correcta. Una activitat econòmica alternativa hauria de fugir de l’anomenant “tot mercat” o “tot mercaderia” (agafo aquest concepte del pròleg que André Gorz fa al llibre del “Manifest Utopia”). Per cert, cada dia que passa em sento més identificat amb aquest Moviment Utopia i per això duc a aquestes reflexions una petita cita del manifest que en sembla molt escaient en relació a la definició de l’economia alternativa i solidària. Diu així: “La perspectiva d'una societat fraternal suposa necessàriament una economia solidària de l'intercanvi i la reciprocitat.”
Mentrestant, la tasca que desenvolupa REAS necessitaria, per una banda, un major impuls polític amb un marc legal (de l’Estat, de la CAIB) que ajudi a estendre aquestes pràctiques que van més enllà del tot mercaderia. En aquest sentit, no sé si va pel bon camí el projecte de Llei d'Economia Social que ha aprovat recentment el Consell de Ministres i no acabo d’entendre com encara no hi ha una normativa autonòmica que reguli el contingut de las clàusules socials dels contractes de l’administració pública.
Per un altre costat, convindria avançar cap a una major autogestió financera de les activitats, per no dependre de la subvenció del govern de torn, millorar els processos d’inserció laboral garantint l’eradicació de pràctiques segregacionistes de les persones amb especial dificultats d’ocupabilitat, o auditar la correcta aplicació dels drets sindicals. En definitiva, hi ha utopies practicables, però no només en el que es fa, sinó en el com.
