Publicat originalment a dBalears
(23-06-2024)
Un feixista que fa feixistades. A les hores prèvies a la
sessió en què el Parlament de les Illes Balears debatia la presa en
consideració de la derogació de la Llei 2/2018, de
13 d'abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears no em vaig poder estar de
recordar el llibre de Rob Riemen "Per combatre aquesta època. Dues
consideracions urgents sobre el feixisme" on l'assagista neerlandès ens
advertia que "El retorn del feixisme sempre és possible, però mai no és inevitable".
La literalitat de la proposició de
llei,
finalment aprovada amb els vots del PPVOX, n'és la constatació que,
efectivament, el (neo)feixisme ha tornat. És ben hora d’ esbrinar serenament,
però amb veritable voluntat d'anar a les causes estructurals, els possibles
perquès no hem evitat el retorn del renovat feixisme.
Le Senne -que presideix formalment el Parlament, però
que, dit sigui de passada, a mi no em representa en absolut- és un feixista
que, amb la complicitat de la presidenta Prohens, fa feixistades. I pus! Basta
visualitzar el vídeo de l'estripada de la fotografia d'Aurora Picornell i de
les formes en què expulsa a les diputades del PSOE membres de la mesa, per
poder sostenir que l'escena és de fatxenderia, violència, i odi. Incapaços com
són la part més desacomplexada de l'artefacte PPVOX, de construir, de fer, de
crear res, proven sempre de rebentar qualsevol institucionalitat democràtica
amb l'objectiu de rompre la inestable cohesió social.
Idò això, la notícia de la setmana passada no és altra
cosa que una història d'un feixista que exerceix de feixista. Com no hi ha
precedents històrics que un feixista dimiteixi Le Senne en farà més de
feixistades. La responsabilitat, no ens enganyem, serà de la presidenta del
govern per no fer costat a la revocació que han postulat els grups demòcrates.
Al temps.
Una de neocolonialisme. Ei, però
verd! Dels
mateixos de l'apropiació, per part del sistema de tot mercat, de la inicialment
contrahegemònica economia circular; de la conversió de l'alternativa transició
energètica com a estratègia de decreixement de consum energètic i d'autonomia i
autoorganització dels consumidors i consumidores; de la conversió del concepte
sostenibilitat com a limitador del creixement en el molt neoliberal
greenwashing (rentada d'imatge verda per a vendre més sense canviar els seus
impactes) ara es presenta el neocolonialisme verd.
Es fa amb Marca Espanya, i s'explica en l'informe
recentment publicat per l'Observatori de Drets Humans i empreses a la
Mediterrània (ODHE) sota el títol "Neocolonialisme verd en el
Territori Ocupat del Sàhara Occidental", que documenta com les
empreses espanyoles Acciona, Grupo TSK, Siemens Gamesa, i Grupo Lasarte
desenvolupen importants projectes d'energies renovables al Sàhara Occidental
ocupat pel Regne del Marroc. Paga la pena llegir l'informe per conèixer amb ets
i uts els interessos marroquins en el negoci de les renovables, i, sobretot,
per assabentar-se del paper del govern espanyol en uns "projectes
d'energia renovable [que] estan sent utilitzats per a consolidar l'ocupació
mitjançant l'afiançament de la dependència del poble sahrauí de les
infraestructures marroquines, amb la connivència d'empreses, capital estranger,
i en certa manera, de la Unió Europea i l'Estat espanyol, donat que aquesta
política econòmica s'alinea amb les seves estratègies de transició energètica
verda". Un altre dels paràgrafs claus de l'informe de l'ODHE és el
següent: "En l'àmbit de l'Estat espanyol, fòrums, acords de cooperació,
trobades empresarials d'alt nivell España-Marroc i agències de promoció
econòmica com el ICEX fomenten l'entrada al mercat energètic marroquí
d'empreses renovables espanyoles, sense informar el teixit empresarial espanyol
sobre l'estatus legal del Sàhara Occidental com a Estat No Autònom pendent de
descolonització i les possibles vulneracions de drets humans en les quals poden
incórrer". Comença a entendre's la traïció del president espanyol Pedro
Sánchez al poble sahrauí. I en van tres de traïcions socialistes, una per cada
inquilí socialista que ha tingut La Moncloa.