Publicat
originalment a dBalears (27-05-2019)
Si no m'he descomptat, que tot és
possible, aquest és l'article que fa 200 dels que he escrit per a dBalears.
Crec que em vaig estrenar un dilluns, l'11 de maig de 2015, amb unes
línies titulades “Municipis
lliures de paradisos fiscals", i aquí segueix. En aquests quatre anys
he compartit reflexions sobre el "món i la bolla". Sobretot he
escrit, sempre des d'una perspectiva crítica, de la situació social i laboral,
el turisme i el model econòmic de casa nostra, i la política i la societat
illenca. També ha estat un espai en el qual he deixat constància del meu
compromís amb moltes mobilitzacions socials, algunes opinions sobre assumptes
internacionals a propòsit d'algun viatge, i no hi han faltat el record
d'algunes efemèrides significatives, el meu compromís amb la memòria
democràtica, l’antifeixisme, o els valors i propostes del republicanisme democràtic.
Han sigut 200 articles escrits des de l'absoluta llibertat. Gràcies infinites,
amigues i amics de dBalears!
Escriure aquests articles -o fer-los
alguns retocs- i enviar-los, s'ha convertit en una mena de rutina dels meus
quefers de les horabaixes dels diumenges. Aquest diumenge d'eleccions europees,
autonòmiques, insulars i municipals no ha sigut una excepció. Però quan escric
aquestes línies encara no s'han obert les urnes, i em resulta del tot
impossible embastar qualsevol opinió sobre resultats, pactes, etc. A més,
sincerament, em venia de gust "celebrar" amb vosaltres això dels 200
dilluns opinant a dBalears.
I, tanmateix, no em puc estar de
fer dues breus reflexions relacionades amb aquest diumenge electoral:
Primera: En entrar en el col·legi
electoral he tornat a verificar –aquest pic de forma extraordinàriament
evident- que el principi democràtic de
vot lliure i secret no es compleix del tot. Per garantir-lo de debò serien
necessaris alguns canvis de la llei i de l'administració electoral. El
principal seria que només existissin paperetes dintre de la cabina de votació,
i que fos obligatori entrar-hi sense cap companyia per triar-les. A més, és
urgent començar a pensar en un sistema de vot electrònic.
Segona: En agafar el sobre de
votació pel Consell Insular he pensat amb la necessitat de democratitzar
aquesta institució. Observi's que el procés de transferències competencials de
l'administració autonòmica a la insular té la derivada d'augmentar els àmbits
exclosos de quelcom com el control parlamentari. Els Consells Insulars són,
certament, institucions democràticament elegides, amb un fort biaix
presidencialista, molt semblant al dels ajuntaments, però amb competències
pròpies de "govern regional". Per exemple, la transferència de les
competències en matèria turística a una institució on no és possible –o molt
dificultós- el control parlamentari més o menys estàndard és fer realitat el
somni humit del lobbisme turístic. Mala peça al taler si els “autèntics governs
insulars” tenen zones fosques al control democràtic.
Bona setmana postelectoral! Fins
dilluns que ve, que serà el meu 201 dilluns opinant a dBalears.