120 PRIMERS DE MAIG Enguany farà 120 anys que el moviment obrer treu les seves reivindicacions al carrer cada u de maig. Tot començà l’any 1890 quan el congrés de la Internacional Socialista convocà una mobilització internacional amb la principal reivindicació d’una jornada laboral de vuit hores. A Mallorca també hi va haver manifestació d’aquell primer de maig d’ara fa cent vint anys. Per cert, la comissió organitzadora d’aquella primera manifestació fou l’origen de la posterior creació de l’Ateneu Obrer Mallorquí. El Primer de Maig es va celebrar any rere any i només va interrompre la seva celebració la dictadura feixista d’en Francisco Franco. Precisament aquests dies que hem tornat a sortir al carrer per condemnar els intents d’impunitat dels crims del feixisme espanyol, tenim un al·licient afegit per anar, una vegada més, a la manifestació i als altres actes que els sindicats organitzen amb motiu del Dia Internacional del Treball .
Al Manifest conjunt de CCOO i UGT hi són ben palesos els motius i l’argument del sindicalisme general i de classe per a la commemoració d’aquest dia reivindicatiu. Per la meva banda, hi ha ben poca cosa a afegir-hi. Únicament algunes realitats que crec que és convenient recordar.
La primera és que a l’article 23 de la Declaració Universal dels Drets Humans es diu: “1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació. 2. Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball. 3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social. 4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.”
La segona fa referència a l’ampli sondeig d’opinió que s’ha realitzat als Estats Units d’Amèrica sobre l’anomenada Generació del Mil·lenni (la que va néixer desprès de 1980). L’enquesta té la credibilitat del Pew Research Center, i una de les conclusions és que aquesta generació és la primera que no esmenta l'ètica del treball com una cosa important. Em tem que aquesta tendència ja està arribant a Europa.
I per acabar, vull recordar que abans de la crisi del capitalisme internacional ja s’escrivien coses com ara: “Les dificultats per parlar de forma positiva (i no només defensiva) dels drets dels treballadors es deuen en part a què és pràcticament impossible establir per al capital humà un criteri anàleg al valor en borsa del capital financer.” És una cita del llibre Nuestros Tiempos Modernos de Daniel Cohen.
En definitiva, precisament perquè la Declaració Universal dels Drets Humans és això, una declaració, perquè hi ha una possible incomprensió de la generació més jove sobre l’ètica del treball, i perquè els drets laborals no cotitzen en els mercats financers, una altra vegada hem de sortir al carrer aquest Primer de Maig.
Al Manifest conjunt de CCOO i UGT hi són ben palesos els motius i l’argument del sindicalisme general i de classe per a la commemoració d’aquest dia reivindicatiu. Per la meva banda, hi ha ben poca cosa a afegir-hi. Únicament algunes realitats que crec que és convenient recordar.
La primera és que a l’article 23 de la Declaració Universal dels Drets Humans es diu: “1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació. 2. Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball. 3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social. 4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.”
La segona fa referència a l’ampli sondeig d’opinió que s’ha realitzat als Estats Units d’Amèrica sobre l’anomenada Generació del Mil·lenni (la que va néixer desprès de 1980). L’enquesta té la credibilitat del Pew Research Center, i una de les conclusions és que aquesta generació és la primera que no esmenta l'ètica del treball com una cosa important. Em tem que aquesta tendència ja està arribant a Europa.
I per acabar, vull recordar que abans de la crisi del capitalisme internacional ja s’escrivien coses com ara: “Les dificultats per parlar de forma positiva (i no només defensiva) dels drets dels treballadors es deuen en part a què és pràcticament impossible establir per al capital humà un criteri anàleg al valor en borsa del capital financer.” És una cita del llibre Nuestros Tiempos Modernos de Daniel Cohen.
En definitiva, precisament perquè la Declaració Universal dels Drets Humans és això, una declaració, perquè hi ha una possible incomprensió de la generació més jove sobre l’ètica del treball, i perquè els drets laborals no cotitzen en els mercats financers, una altra vegada hem de sortir al carrer aquest Primer de Maig.
