Avui comentaré els resultats de l’ EPA del quart trimestre de 2015 -que es van fer públics ahir-, en termes de comparació amb els resultats del mateix trimestre de l’any anterior. Deixaré per a una altra ocasió l’anàlisi d’allò que ha passat en mercat laboral illenc, i l’anàlisi en termes anuals. Anotem, d’entrada, que no té sentit cap comparació entre el trimestre anterior –eminentment estival i de màxima ocupació estacional- i el darrer trimestre de l’any, el qual, sense ser el pitjor, és el que marca la tendència a la baixa de la corba estacional del mercat laboral de les Illes Balears que, en els últims anys, arriba al seu sòl en el primer trimestre.
Les dades més rellevants són els següents: El trimestre es tanca amb una població aturada de 102.800 persones, la qual cosa representa una baixada del -7,68% en relació al quart trimestre de l’any anterior. Hem passat d’una taxa d’atur del 18,88%, a una del 17,02%. Una bona notícia, que és menys bona quan l’esmicolem. Per exemple, la taxa d’atur juvenil (la de les persones menors de 25 anys) és del 44,66%, és a dir, un 0,59% més que l’any anterior. Un altre problema estructural no resolt és el de l’atur de llarga durada. Un percentatge (el 24,4%) tan elevat de població que des de fa més de dos anys està en atur és un fracàs social, i té un seriós perill de provocar episodis de “inocupabilitat”. Encara que hagem baixat aquest percentatge en un 4,9%, no queda, ni de bon tros, resolt el problema de fons de desaprofitament del capital humà.
Però no ens equivoquem centrant els anàlisis en aspectes quantitatius, no sigui cosa que celebrem el fet que cada vegada hi hagi menys població aturada, perquè cada vegada hi ha més població inactiva que ha “tirat la tovallola” en la seva obstinació per entrar al mercat de treball i, alhora, hi hagi més gent treballant i segueixi sent pobre. En aquest sentit, hem de concloure que l’empitjorament de la qualitat del treball remunerat no reverteix: Un 24,7% de la població assalariada és temporal (el percentatge més gran en l’últim trimestre de l’any des del 2012); mai, en un quart trimestre, hi havia hagut tantes persones assalariades amb contractes parcials (62.700), ni tantes persones (110.600) ocupades amb el registre de “treballador per compte propi”, és a dir, segueix expandint-se el fenomen dels “autònoms per força” com a fórmula de màxima precarietat laboral i de refinament de l’ externalització dels riscos empresarials.
En conclusió, baixa l’estimació d’atur sense que es resolguin els problemes estructurals associats a la població aturada que té el mercat de treball illenc i, d’altra banda, segueix l’estirabot del treball “low cost” i no integrador. Caminem irremeiablement cap a una societat cada vegada més desigual. Em tem que es comenci a donar per bo aquell paradigma de societat en el qual, seguint a Marco Revelli, cert nivell de desocupació pugui considerar-se “útil per reduir el cost de la mà d’obra”, i on la desigualtat deixi de considerar-se un defecte per transformar-se, dins de certs límits, en un recurs. I tanmateix, al meu entendre, a les Illes Balears, ja s’han traspassat aquests límits.
Publicat originalment a El Periscopi (29-01-2016)