És mal de fer qualificar de digna
una societat que no garanteix a tothom els drets humans. Altrament dit, la
dignitat d'una col·lectivitat depèn del grau d'efectivitat, entre altres
normes, del Pacte Internacional de Drets Socials i Culturals (article 6), la
Carta Social Europea (article 1), la Constitució espanyola (article 35) o
l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (article 13).
Un d'aquests drets que dignifica
una societat és, sens dubte, el dret al treball, car en el sistema econòmic
actual –i en absència de polítiques predistributives per garantir el dret a
l'existència material de tothom mitjançant una Renda Bàsica– l'ocupació
retribuïda, en teoria, ha de garantir els ingressos suficients per assolir un
nivell adequat (digne) de vida. Val a dir que totes les estimacions serioses
calculen que un poc més del 75% de la renda disponible a les llars de les Illes
Balears –i en el conjunt del Regne d'Espanya– procedeix del treball remunerat.
Hom pot concloure, doncs, que les persones en desocupació i els treballadors i
treballadores pobres, víctimes de la precarietat laboral, d’una política de
devaluació salarial i de les retallades en la protecció per desocupació, són
persones sense drets.
Segons l'Enquesta de Condicions
de Vida (ECV) de 2015, que es va fer púbica dimarts passat i que fixa el
llindar de risc de pobresa en uns ingressos anuals de 8.011 € en llars d'una
persona i de 16.823 € per a llars de dues persones adultes i dues menors, les
persones sense drets econòmics –o amb drets econòmics de baixa intensitat– són
les dones i els homes que es troben en alguna o diverses d'aquestes situacions:
1. El 21,7% (la taxa més alta de l'últim quinquenni) de la població està en
risc de pobresa, és a dir, tenen uns ingressos que no arriben al llindar de
risc de pobresa. 2. El 26,3% (23,8% l'any anterior) de persones està en risc de
pobresa o exclusió social (indicador AROPE, que és l'homologat a la UE i
incorpora elements de qualitat en l'ocupació). 3. El 16,5% i el 19,9% de llars
tenen, respectivament, moltes dificultats i bastants dificultats per arribar a
fi de mes. 4. El 7,5% de llars no poden permetre's mantenir l'habitatge amb una
temperatura adequada (és a dir, que pateixen pobresa energètica). 5. El 38,1%
de llars no tenen capacitat per afrontar despeses imprevistes (ni tan sol les
derivades, posem per cas, d’una malaltia). En fi, paga la pena fer cas de l'OIT
que, en el seu recent ‘Informe 2016 de perspectives socials i de l'ocupació en
el món’, ens adverteix que a Europa s'ha registrat un augment de la pobresa i
que, per revertir la situació, cal transformar l'ocupació per eradicar la
pobresa.
Però el dret a una vida adequada
(digna) rau també en la possibilitat de tenir cobertes necessitats bàsiques,
com ara l'habitatge, l'alimentació, el vestit, la cultura, l'educació i la
sanitat. Hom pot afirmar que són llars sense drets o amb drets força dèbils,
per exemple: el 17,5% de llars que han tingut problemes en el pagament de
despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca, lloguer, etc.); el
38,8% que no pot permetre's anar de vacances ni una setmana a l'any; el 2,7%
que no pot menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies, o les que sense
drets econòmics tenen dificultats per exercir els drets de salut (copagaments) i
educació (activitats extraescolars, programes de reforç, etc.).
En conclusió, l'ECV de 2015 ens
mostra que la de les Illes Balears és una societat en la qual a una part
important de la seva gent se'ls nega d'arrel o en plenitud els Drets Econòmics,
Socials i Culturals (DESC). Tal vegada és arribada l'hora de preocupar-nos per
l'evolució de les persones sense drets, com l'establishment ho fa amb el PIB,
la productivitat o l'arribada de turistes. No seria mala cosa que la societat
civil illenca engegués un Observatori Balear dels DESC. Si més no, ens faria
una societat un poc més digna, perquè es preocuparia pels drets de la seva
gent.
Publicat
originalment al Ara Balears 29-V-2016