No és exagerat afirmar que en els
tres mesos de major activitat econòmica a les Illes Balears, a més de patir una
saturació turística insuportable, n’hem patida una de precarietat laboral sense
precedents. Per què dic això? Doncs perquè les dades de l'Enquesta de Població
Activa (EPA) del tercer trimestre de 2016 ho corroboren.
L’EPA és, sens dubte, la font de
dades més important per analitzar la situació laboral. Però amb aquesta
estadística (com amb totes) cal anar amb compte, perquè pot provocar
malentesos. Amb rigor s’escau advertir (i no es fa a bastament) que fer l'EPA,
per tractar-se d'un seguit de dades que intenten sintetitzar una enorme
quantitat de variables, obliga a utilitzar una metodologia que sovint distorsiona
el coneixement real i polièdric del món laboral.
Als efectes de l’EPA, l'INE aplica
des de fa temps, entre d’altres, els següents criteris: a) Les persones
ocupades són aquelles que han treballat de forma remunerada un mínim d'una hora
durant la setmana anterior a la realització de l'enquesta. b) Les que han
efectuat una activitat específica de cerca d'ocupació durant els 15 dies
anteriors a l'enquesta són les persones que formen part de la població activa.
c) Les que no estan incloses en cap dels dos grups anteriors són persones
inactives. És a dir, la persona que ha treballat poques hores en una activitat
precària no és una persona aturada, és una persona ocupada. Qui no ha fet una
acció específica de cerca (enviar currículums, participar en un curs de
formació...) no és una persona aturada, és una persona inactiva. S’ha
d’observar, doncs, que el criteri estadístic de l'ocupació és prou lapse i,
diguem-ho així, generós. Per contra, el criteri per poder ser considerat una
persona aturada és bastant restrictiu i rigorós. Val a dir que moltes persones
en atur de llarga o molt llarga durada deixen de cercar ocupació activament, es
desanimen i passen a ser comptabilitzades com a inactives; i que força persones
amb la consideració estadística d'ocupades són veritablement subocupades o, directament,
treballadors pobres.
En alguns països, les autoritats
estadístiques ofereixen diferents indicadors de la situació de l'ocupació que
permeten un coneixement del tarannà dels seus mercats laborals major i més exacte.
Per exemple, als EUA es publiquen fins a quatre indicadors, dels quals, per
raons d'espai, em referiré als dos més importants: En primer lloc, la taxa de
desocupació, és a dir, el percentatge de la força de treball total que està
aturada però que busca activament ocupació. I en segon lloc, l'indicador
“d'atur real” o “d’ocupació insuficientment retribuïda”, que suma el
percentatge de persones inactives que no han cercat activament ocupació però
que desitgen trobar-ne; la gent que té ocupacions marginals, de molt poques
hores; i totes aquelles persones que tenen una ocupació a temps parcial no
volgut (que voldrien treballar a temps complet, però no en troben). Normalment,
el segon dels indicadors doblega el primer.
Si disposàssim d'uns indicadors
similars als dels EUA (cosa gens desgavellada si prenem en consideració que el
mercat laboral illenc té cada vegada més estàndards de precarietat dels EUA i
menys estàndards de flexiseguretat de la UE preaustericidi), a les Illes
Balears segurament ens fixaríem menys que, en el tercer trimestre, les
estimacions de l’EPA són d'una taxa d'atur del 10,6% (un -3,28% que l'any
anterior) i la xifra de població aturada, de 67.900 persones (amb un descens
interanual del 24%). De ben segur, focalitzaríem l'atenció en ‘l'atur real o
l’ocupació insuficientment retribuïda’. És a dir, es posaria en relleu el
percentatge molt elevat de les 66.300 persones amb ocupacions parcials que
desitgen, i necessiten, tenir una ocupació a jornada completa; el pràcticament
inamovible percentatge (31,3%) de persones assalariades temporalment amb
contractes de durada cada vegada més curta; l'elevadíssim percentatge dels
70.900 "empresaris sense assalariats o treballadors independents",
que, veritablement, són autònoms forçats a autoprecaritzar les seves vides; i
la gent que, a tall d'exemple, ha sofert l'extrema precarietat treballant en
els ‘handlings’ aeroportuaris i els que han fet la temporada a Eivissa,
malvivint en pisos pasteres i en campaments il·legals.
Podem concloure amb una doble pregunta
clau: sense modificar l’actual patró de creixement, podem esperar altra cosa
que saturació turística i, sense derogar la reforma laboral de 2012, que
augmenti la saturació de precarietat laboral?
Publicat originalment
a l’Ara Balears (30-X-2016)