Publicat originalment a dBalears (21-09-2020)
A
finals del passat mes de juliol els mitjans de comunicació n'anaven plens de
notícies, comentaris, i anàlisis sobre el "Fons de Reconstrucció de la
Unió Europea". Però ara se'n parla menys dels 140.000 milions d'euros
–dels quals 72.700 seran "ajuts directes a fons perdut"- que rebrà el
regne d'Espanya en els mesos vinents de la UE. No pretenc analitzar ara l'acord
del Consell Europeu celebrat entre el 17 i el 21 de juliol de 2020 que, en la
meva opinió –tot i que no canvia el model neoliberal i de creixement infinit de
construcció europea- té bastants aspectes molt positius en relació al tarannà
de la UE fins aquest acord, especialment, si el comparam amb el que es va fer
per encarar la crisi de 2008. Els meus neguits d'ara mateix són què ens tocarà
a les Illes Balears d'aquests milions d'euros, i, alhora, si serem capaços
d'invertir-ho en un cert canvi de model de creixement menys contaminant, i que
reparteixi molt millor la riquesa generada.
L'objectiu
declarat d'aquest Fons Europeu és "reactivar les economies, especialment
les dels països del sud de la UE, els més afectats per la crisi
pandèmic-econòmica provocada pel SARSCoV-2". Sembla evident que, per situació
geogràfica i especialització econòmica en el tot turisme, les Illes Balears
haurien de tenir un tracte especial. No està, ni de bon tros, garantit. Podria
passar que ens haguéssim de "conformar" amb la part dels ajuts
directes que es destinen a assumptes socials, com, per exemple, per finançar
els famosos ERTOs, i res de res per a projectes que signifiquin una certa
diversificació de la nostra economia.
En
aquest sentit, crec que és el moment de no despistar-se, d'un front ampli en un
doble sentit: per a bloquejar qualsevol intent de, amb la falsa excusa que cal
atendre al prioritari, més turistització, i per a aconseguir que aquest Fons
Europeu de Reconstrucció financi projectes empresarials de nova generació que,
ni directament ni indirectament, siguin turístics. És el moment de
l'empresariat innovador de debò, del món de l'emprenedoria socialment
compromesa i deslligada de l'enganyifa de la "bogus self-employed"
(falsos autònoms). És el moment d'aliances en el marc de la UE (reactivar
l'Euroregió?), i d'un nou i renovat Diàleg Social amb la inclusió del moviment
ecologista i del feminista. És el moment de fer, i de no queixar-se tant!
D'aquesta
pandèmia hauríem d'haver après a fer les coses de manera diferent, i, sobretot,
a fer altres coses. Val a dir que, en la utilització del Fons Europeu de
Restricció, els projectes empresarials i d'emprenedoria concrets tindran una
importància cabdal. I, tanmateix, el meu grau d'escepticisme que es faci una
cosa diferent del que ens ha portat a ser una de les regions europees més
afectades per la crisi economicosocial derivada de la crisi sanitària de la
covid-19, és tan gran com la convicció de la seva necessitat.