Tenim
un greu problema amb les estadístiques laborals, que en la seva interpretació
han esdevingut en matèria per a relats interessats per al poder governamental.
No hi ha govern -sigui de l'àmbit que sigui (estatal, autonòmic o local), i
independentment del seu color polític (tant dóna si és un govern conservador o
progressista) que no s'apunti incondicionalment a aquella màxima de "La
aznaridad" (Manuel Vázquez Montalbán, dixi) que, en termes genèrics,
proclamava que "Espanya va bé". L'actual mainstream econòmic i
polític l'aplica a les anàlisis del mercat laboral i, en aquest àmbit, es
produeix un fenomen curiós: El govern presidit per Mariano Rajoy rememora el
"Espanya va bé"; el GOIB, liderat per Francina Armengol, proclama que
"les Illes Balears van bé"; i el govern local de la capital,
encapçalat per Antoni Noguera, no s'està de pregonar que "Palma va
bé". Coincidència doncs, d'un president del PP, una presidenta del PSOE, i
un batle de MÉS. Que no és guapo això?
Tot
i aquest consens de l'establishment, suggeresc una altra hipòtesi: amb una
anàlisi menys interessada i més complexa de les xifres, és molt versemblant que
quedi demostrat que les coses no van tan bé. Posem dos recents exemples de casa
nostra:
1.-
El dia 2 de març es van publicar, entre altres, les dades d'Afiliacions a la
Seguretat Social i el GOIB es va apressar a difondre la bona nova de "les
Illes Balears van bé", afirmant que "un de cada 6 llocs de feina
creats a Espanya són de Balears", donat que "al febrer s'han
registrat 423.460 afiliacions, el que significa situar-se també en aquest mes
en valors màxims i, així, per sobre dels previs a la crisi". Però, com el
registre d'Afiliacions a la Seguretat Social el que realment comptabilitza són
"registres administratius" -i no el nombre de persones que hagin
treballat en el mercat laboral aquell mes-, és possible que, en haver-hi tanta
contractació de molt curta durada (l'any passat, amb un total de 83.894,
batérem el rècord de contractes d'1 a 5 dies de durada), el que reflecteixin
aquestes xifres sigui una creixent de la precarietat laboral. En qualsevol cas,
al cap de pocs dies de conèixer les esmentades dades, l'ONG Mallorca Sense Fam
presentava la memòria de les seves activitats durant 2017, i informava del
canvi del perfil de les persones necessitades de la seva atenció: cada vegada
més són persones amb ocupació que no poden arribar a fi de mes, és a dir, la
pobresa laboral no minva.
2.-
En l'irrefrenable afany de vendre que "les Illes Balears van bé", si
més no, en l'àmbit laboral, el GOIB tot cofoi afirmava que "Balears es
converteix en la primera Comunitat que recupera el nivell d'ocupació indefinida
previ a la crisi". Curiosa afirmació. Per ventura l'ocupació fixa post reforma
laboral de 2010, i, sobretot, de 2012 es pot comparar amb l'existent abans
d'aquests instruments trituradors de qualsevol cosa semblant a l'estabilitat
laboral? El que és cert i segur és que mai havíem tingut tanta població
assalariada amb una antiguitat de menys d'un any a l'empresa o en el contracte,
entre altres coses perquè en les estadístiques es computen com a fixos els
"contractes per a emprenedors", és a dir, els que tenen un període de
prova d'un any en el qual poden ser rescindits amb la sola al·legació de
"no haver superat tal període de prova". Allò que és raonable és
considerar que aquestes ocupacions són qualsevol cosa menys que indefinides, i,
alhora, seria oportú advertir que, car en els dos primers mesos del 2017 es van
registrar 757 d'aquests contractes, i en el mateix període d'aquest any 1.236,
aquesta extrema inestabilitat va en augment.
En
fi, encara que existeixi força resistència a reconèixer-ho, la meva hipòtesi és
que també en les Illes Balears allò que millora en nombre és el que l'OIT
denomina ocupació vulnerable, és a dir, ocupació per a treballadors i,
sobretot, treballadores pobres.
Publicat originalment a ULTIMA HORA (23/037/2018)
Publicat originalment a ULTIMA HORA (23/037/2018)