Publicat
originalment a dBalears (24-12-2018)
El passat 7 de
desembre “EL ECONOMICO” del diari Última Hora va publicar un excel·lent reportatge
sobre la Renda Bàsica (RB), signat per Aina Ginard. S'explicava de què va
això de la RB que, recordem-ho, consisteix en una assignació pública monetària,
que rep periòdicament i indefinidament tota la població, incondicionalment i
individualment, suficient i complementària, i compatible amb el que coneixem
com a Estat del Benestar.
Val a dir que
en el citat reportatge s'exposaven bastants dels arguments a favor de la RB i
de la seua viabilitat econòmica. Alhora, s'informava de l'existència i
activitat del Grup Renda Bàsica Illes Balears (GRB-IB). També es presentava part
de l' “argumentari” en contra de la RB: 1. És una utopia. 2. Econòmicament és
inassolible. 3. Crea ganduls i incentiva que la gent “visqui de gorra”.
Un trípode
argumental tan poc raonat que fa empegueir. Una utopia? És clar, com totes les
idees abans de realitzar-se (des de l'abolició de l'esclavitud, fins a l'estat
del benestar, passant per l'existència de societats democràtiques).
Econòmicament inassolible? Cert si es mantenen les polítiques fiscals
antidistributives, les creixents desigualtats, i les mitologies
econòmiques del neoliberalisme. Crea ganduls? Des d'Alaska -on fa anys es
reparteix entre tota la població una mena de RB- fins a qualsevol dels llocs del
món on s'han fet proves pilot, els efectes són exactament els contraris:
Augmenta l'emprenedoria i el treball voluntari, i, a més, l'ocupació remunerada
guanya en qualitat.
I, tanmateix,
l'argument més pobre i elitista, pretesament menyspreador i estigmatitzant, és
el que la RB incentiva el “viure de gorra”. Qui així argumenta, sap d'on ve
aquesta expressió? Per si de cas, expliquem-ho:
L'origen de
l'expressió “viure de gorra” cal buscar-lo en els temps de la Primera Revolució
Industrial, quan els obrers treballaven de dilluns a dissabte de 12 a 14 hores
diàries, i el sou era setmanal. En aquella època les mesures de prevenció
d'accidents i malalties laborals, la seguretat social, o l'assegurança d'accident
laboral eren, si més no, idees utòpiques. Així que, quan un obrer s'accidentava
o emmalaltia, la família quedava absolutament desemparada. Durant dies,
setmanes, i fins i tot mesos, fins que podia tornar a treballar, no cobrava
res. Davant aquesta situació d’injustícia, els treballadors -als quals no les
faltava la gorra en els seus uniformes de treball- van començar a actuar
solidàriament: El dia del cobrament, a la sortida de la fàbrica, es posava a un
lloc ben visible una gorra, i, una vegada s'havia cobrat, cada treballador
deixava a la gorra la moneda o monedes que bonament podia posar-hi, així
s'ajudava al company i a la seva família de manera anònima, i les persones que
rebien l'ajuda sabien que era de tots. “Viure de gorra” era un acte de pura i
radical solidaritat obrera. Un origen, doncs, gens pejoratiu. Però, ja se sap
que, amb la revolució neoliberal, fins i tot els actes històrics de
solidaritat, han esdevingut pejoratius.
La RB és una
mesura solidària pròpia del segle XXI. Una mesura per a garantir l'existència
material de tothom, amb el benentès que, en temps de la “Quarta Revolució
Industrial” (la de la digitalització i robotització), “la llibertat no es pot
pensar des de la justícia (re)distributiva. La llibertat és un fi en si mateix,
que no pot dependre d'atzars socials que puguin convidar a formes ex post. Distribuir recursos ex ante, això és, preredistributivament,
constitueix l'estratègia central del constitucionalisme republicà democràtic.”
(David Casassas a “Libertad incondicional. La renta básica en la revolución
democrática”).
