Empreses i drets humans

I.- El passat 3 de novembre de 2016 el Parlamentat de Catalunya aprovà una resolució de suport a la implantació d’ un marc internacional legislatiu que garanteixi el compliment dels drets humans a les empreses catalanes que operen a l'exterior. Els tres punts acordats són: "1) [el Parlament català] Referma el seu compromís envers el Dret internacional dels drets humans, el Dret internacional del treball i les normes internacionals sobre medi ambient, promoció de la pau i el Dret al desenvolupament sostenible; i es compromet a seguir treballant de forma transversal en el seu marc legislatiu per avançar en aquests camps. 2) Insta al Govern de Catalunya a iniciar en el termini de 8 mesos els treballs per crear i desplegar un centre d'estudi i d'avaluació sobre els impactes de les empreses catalanes amb inversions a l'exterior que disposi d'instruments que vetllin pel compliment de la legislació vigent en l'àmbit dels Drets Humans per part de les empreses i amb participació de la societat civil catalana, del Govern i del Parlament. I c) Es declara favorable a la creació d'un instrument internacional jurídicament vinculant que garanteixi el compliment de les obligacions en matèria de drets humans per part de les empreses transnacionals i altres empreses i dóna suport al grup de treball del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides que té el mandat d'elaborar aquest instrument".

II.- L'assumpte dels Drets Humans i les Empreses està bastant present a "l'agenda internacional". Entre moltes altres activitats, paga la pena fer esment al Fòrum 2016 de Nacions Unides sobre les empreses i els drets humans, que s'ha desenvolupat a Ginebra, del 14 al 16 de novembre. S’ha de citar, també, la segona reunió del Grup de Treball Intergovernamental de composició oberta sobre les empreses transnacionals i altres empreses pel que fa als drets humans, que es va fer uns dies abans, del 24 al 28 d'octubre, també a Ginebra. Hi ha molta reunió i bastant burocràcia, però s'avança poc en la protecció i respecte de debò dels Drets Humans per part de les empreses que actuen localment i internacionalment. S'avança manco en com remeiar els danys provocats a les persones i al planeta per les empreses que sovint incompleixen aquests drets. Per això, fa temps està en marxa una campanya global per "Desmantellar el Poder Corporatiu i posar Fi a la Impunitat".

III.- A les Illes Balears són massa freqüents els casos d'explotació laboral a empreses locals (posem pel cas la coneguda el dimarts de la setmana passada) i, alhora, som seu d'importants multinacionals turístiques que  sovint  incompleixen els Drets Humans a països forans (vegeu aquí i aquí).  Semblen, a parer meu, raons a bastament perquè s’engeguin, per una banda,  plans integrals contra l’explotació laboral i, per una altra banda, que  el Parlament de les Illes Balears aprovi una resolució semblant a la que va aprovar el Parlament de Catalunya. Sens dubte la creació d'un centre d'estudi i d'avaluació dels impactes de les empreses illenques amb inversions a l'exterior, semblat a allò que es proposa engegar a Catalunya, és de la millor política de cooperació internacional que es pot fer.

O, potser, no hi ha res a fer, car  capitalisme i drets humans són incompatibles?  

Publicat originalment a dBalears (21-XI-2016)

Marcos Ana: És clar que ha valgut la pena lluitar!

Ens ha deixat Marcos Ana.

En el comiat del poeta i militant comunista no em ve de gust compartir els seus versos. Tampoc rememorar records d'haver-lo escoltat en algunes reunions a "La Trini" (La seu del Partit Comunista del carrer de la Santísima Trinidad, Madrid). Ni de les trobades més festives a alguna gran festa del PCE.

Només em ve de gust compartir un paràgraf del seu llibre "Vale la pena luchar". Crec que el retrata a la perfecció.

“… la venganza no conduce a ninguna parte. Es muy distinto sentir deseos de venganza que exigir justicia. Yo siempre he dedicado mi energía a cambiar este mundo. Podría haberme  convertido en un bestia después de lo que he pasado. Las brutales torturas, el dolor de las despedidas  de tantos compañeros, saca tras saca,  noche tras noche, podrían  haberme hundido en un pozo de desesperación y de ira. Sin embargo, todo aquello me sirvió para armarme de fuerza, para reafirmarse en mis ideas y situarme en el que sería mi destino.” (Pàgina 61. Espasa Libros. 2013)

Gràcies, Marcos Ana! 

https://www.youtube.com/watch?v=FvyJ2b5LBGQ

Els nombres de la pobresa laboral i de les pobres pensions

L'Agència Tributària acaba de publicar unes dades molt importants referides a l'exercici fiscal de 2015. Em referesc a la coneguda estadística denominada "Mercat de Treball iPensions en les Fonts Tributàries".

Temps hi haurà en els pròxims dies per fer acurades anàlisis d'aquestes dades, però amb un primer cop d'ull m'atrevesc a avançar el següent:

I.- La recuperació del nombre de persones assalariades és important. En 2015 aquest nombre va ser, fins i tot, superior al de 2009, que va esser l'any en què a les Illes Balears es va iniciar amb força la pèrdua d'ocupació assalariada.

II.-Tot indica que aquesta recuperació de població assalariada es fa a base de períodes curts d'ocupació laboral (temporalitat), i de retribucions salarials baixes (pobresa laboral). No debades, el salari mitjà creix molt moderadament. 

III.- Tanmateix el que és més important és que el  nombre de persones assalariades amb retribucions baixes declarades a hisenda és molt important: Un total de 140.901 persones (el 30% del total) tenen salaris anuals inferiors al Salari Mínim Interprofessional (9.080,40 €) Aquesta és la magnitud del col·lectiu de treballadors i treballadores pobres.

IV.- Però el punt més preocupant és el pes important de la pobresa laboral extrema: Un total 79.362 persones no superen una retribució salarial anual equivalent a la meitat del Salari Mínim Interprofessional, és a dir, de 4.540,20 €.

V.- Pel que fa als i les pensionistes -un col·lectiu en nombre creixent que en 2015 es va situar en 196.232 persones-, es confirma que les pensions illenques ocupen una de les últimes posicions en el rànquing de comunitats autònomes. La pensió illenca mitjana només supera a les d'Andalusia, Canàries, Extremadura i Galícia. La pensió mitjana anual en 2015 va ser de 12.832 €. Però el fet més revelador de les dades publicades per l'Agència Tributària és que un total de 68.297 pensionistes (el 35% del total) tenen pensions inferiors a aquesta mitjana. És a dir, més d'1 de cada cinc pensionistes no arriba a mileurista.

VI.- Lluny d'una recuperació econòmica inclusiva, les dades de l'Agència Tributària indiquen que la suposada millora econòmica es basa en la precarietat laboral i social. Una boníssima temporada turística com la de 2015 no va suposar una millora de les condicions de vida per a les persones no riques.

Víctimes de violència masclista i ocupació

Simone de Beauvoir va deixar escrit que "mitjançant el treball ha estat com la dona ha pogut franquejar la distància que la separava de l'home. El treball és l'única cosa que pot garantir-li una llibertat completa". No estic del tot d'acord. Però tinc present que aquest pensament obeeix a la idea central de la progressia de finals del segle XIX i de bona part del XX, que posava el treball (s'entén que el de mercat, i no el reproductiu) en el centre de qualsevol organització social tendent a la igualtat i a la plena justícia social. La veritat és que les dones es van incorporar al món del treball retribuït en condicions de desigualtat. I si aquest treball és el que pot garantir una "llibertat completa", hauríem de concloure, a la llum de les evidències, que la llibertat és una quimera. Tinc per segur que és la Renda Bàsica, és a dir, l'assignació monetària incondicional per part de l'Estat a tota la població amb l'objectiu de garantir a tothom el dret a l'existència material, la institució social que garanteix la llibertat individual de la ciutadania. Però mentrestant, cal fer els llocs i horaris laborals espais i temps alliberats de la més intolerable desigualtat de gènere: La violència masclista.

En aquest sentit, tenint en compte que divendres que ve, com cada 25 de novembre,commemoramel Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Contra les Dones, convé recordar que: 1. És imprescindible realitzar campanyes institucionals contra aquesta violència en els llocs de treball, i potenciar que els plans d'igualtat siguin eines al servei de l'eradicació de la violència masclista. 2. Cal  donar a conèixeren aquests llocs de treball els drets laborals, de prestacions de la Seguretat Social, d'ajudes socials, i d'accés a l'habitatge protegit, per a les dones que han sofert violència de gènere.

Aquests drets estan contemplats en Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere (la coneguda com a "Llei Integral"). I, en els aspectes laborals són bàsicament la possibilitat d’accedir, si fos necessari, a les següents situacions: la reducció o reordenació del temps de treball; la mobilitat geogràfica; el canvi de centre de treball; la suspensió de la relació laboral, amb reserva de lloc de treball; i l'extinció del contracte de treball. Val a dir que, tant en els casos de suspensió, com d'extinció del contracte de treball, la treballadora tindrà dret a la situació legal de desocupació, considerant-se el temps de suspensió, com a període de cotització efectiva, a l'efecte de prestacions de Seguretat Social i desocupació. Igualment, les absències o faltes de puntualitat al treball derivades de la situació de violència de gènere patida, i determinades pels serveis de salut, o els serveis socials d'atenció, s’hauran de considerar com a justificades.

Quant als drets econòmics, si la víctima manqués de rendes superiors al 75% del Salari Mínim Interprofessional, té el dret de percebre una ajuda que, segons la Llei Integral, ha de ser concedida pels serveis socials. Pel que fa a l'accés a l'habitatge i residències públiques per a majors, l'article 28 de la citada Llei Integral, considera "col·lectius prioritaris" per a l’accés a aquests serveis a les dones víctimes de violència de gènere.

Però... una cosa és la llei, i una altra és la realitat: Si es fa cas a les últimes dades disponibles al Portal EstadísticoViolencia que, en general, i també a les Illes Balears aquestes mesures en l'àmbit laboral a favor de les víctimes de la violència masclista, hom pot concloure  són poc rellevants -gairebé anecdòtiques- si es té en compte que, segons el Consell General del Poder Judicial, el nombre de denúncies de dones illenques arriba a 4.576 durant l'any 2015.

Sigui com sigui, per acabar amb aquesta xacra de la violència masclista cal capgirar el model social hetero patriarcal i, mentrestant, fer camí. Com? Fent molt més que minuts de silenci per lamentar cadascun dels assassinats. En el cas de l'ocupació, és necessari, d’entrada,reflexionar sobre el grau d'aplicació i efectivitat real de les mesures contemplades en la Llei Integral. Per a una autèntica política autonòmica integral contra les violències masclista, és imprescindible prendre, avaluar, i, si s'escau, replantejar decisions. I, per a això es precisen diagnosis ajustades sobre allò que pot està fallant i, per descomptat, pressupostos adients.

Esperem i desitgem, idò, que amb la Llei de Balears  11/2016, de 28 de juliol, d'igualtat de dones i homes i el Pla de Mesures contra les violències masclistes 2017-2020, s'aconsegueixin avanços substancials en tots els àmbits de la societat de les Illes Balears en l'eradicació d'aquestes violències. Tant de bo serveixin, també, per fer de debò els centres de treball remunerat i les jornades laborals espais i temps cada vegada més alliberats de violències masclistes. Estarem a l'aguait!

Publicat originalment a El Periscopi ( 23-XI-2016)

Balears, terra de frau laboral

Si es prenen els resultats del Pla de lluita contra la precarietat en el treball de 2016 com si fossin una mostra del mercat laboral de les Illes Balears, es pot concloure que el frau en la contractació és una característica estructural d'aquest mercat. Quina altra conclusió es pot extreure si un de cada tres contractes temporals revisats estava en frau de llei?

Les dades aportades per part de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria són, lamentablement, insuficients per fer una anàlisi en profunditat d'aquest frau en la contractació. A tall d'exemple, falten dades sectorials, de la grandària, i del grau de reincidència de les empreses inspeccionades, de la nacionalitat de les persones amb aquests contractes en frau de llei, i, sobretot, falten les dades per sexe. Cal suposar que entre aquests "5.500 treballadors" que "han vist millorar les seves condicions laborals..." hi ha alguna treballadora.

Però, malgrat aquestes mancances d’informació, les dades aportades són prou significatives: a) En el curt període de durada del Pla -juliol i agost- s'han realitzat un total de 1.287 actuacions d'Inspecció de Treball, amb 1.304 visites a centres de treball. b) S'han tramitat 93 altes d'afiliació a la Seguretat Social de persones que estaven treballant en economia submergida (o en situació d'explotació laboral?). c) S'han iniciat 89 expedients sancionadors, que sumen una proposta de sanció de 342.230 euros. d) S'han recuperat un total de 37.217 euros en cotitzacions a la Seguretat Social. I e) Dels 9.256 contractes temporals inspeccionats, 3.381 s'han transformat en indefinits.

Amb tot, la dada que més em crida l'atenció és la que fa referència als contractes a temps parcial inspeccionats: D'un total de 2.674, “només” en 453 casos (el 17%) s'han detectat irregularitats que han esdevingut en ampliacions de jornada. Hi ha, doncs, relativament poques irregularitats legals en la utilització del contracte a temps parcial perquè aquest ha estat extraordinàriament flexibilitzat legalment. Convé recordar que el mediàticament molt conegut cas de la turbo precarietat dels contractes a temps parcial del handling de l'Aeroport de Son Sant Joan, encara que no tingui cap retret legal, és un cas claríssim d'incompliment dels criteris més elementals que l'Organització Internacional del Treball (OIT) estableix al seu programa de Treball Decent.

En qualsevol cas, aquest segon pla estival extraordinari de la Inspecció de Treball em suscita tres reflexions finals:

1. Amb una Inspecció de Treball i Seguretat Social amb recursos humans i materials similars a la majoria de països de la UE, o amb les ràtios que marca l'OIT (un inspector/a per a cada 10.000 treballadors/es), no serien necessaris plans extraordinaris.

2. Si el sindicalisme tingués major presència i més capacitat legal d'acció en els centres de treball, i això moderés el poder unilateral de l'empresari com a regla central de les normes laborals, aquesta terra seria un indret amb menys frau laboral.

3. A parer meu, aquests plans extraordinaris d'Inspecció de Treball, malgrat les seves insuficiències, han esdevingut una mena d’element de resistència del Govern de les Illes Balears a l'estratègia del PP&Cs d'augmentar la precarietat i la pobresa laboral per a reduir l'atur.

Publicat originalment a El Periscopi de la Fundació Gadeso 

El vot amb el PP de les diputades Huertas i Seijas

Que un partit polític com Podem entrés a les institucions amb una sòlida representació ha estat una de les millors notícies polítiques dels últims anys. Feia falta remoure el pati institucional amb un plus d'exigència contra la multifacètica corrupció inherent a l'anomenat Règim del 78, és a dir, al sistema del bipartidisme borbònic. Particularment positiva em sembla la força de Podem a les institucions autonòmiques, insulars, i locals de les Illes Balears. La seva presència ha significat que els Governs del Canvi puguin tenir un biaix a l'esquerra com mai no ho havien tingut. Feta aquesta declaració, anem per feina:

No seré jo qui prengui partit en la "guerra de dossiers" –una pràctica molt associada precisament al bipartidisme més ranci- amb la qual el Grup Parlamentari de Podem ens té sorpresos, i, alhora, estupefactes. En qualsevol cas, acabi com acabi, estaria bé que no s'insisteixi en la pràctica de la “casta parlamentària”  segons la qual l'acta de diputat/a és de propietat privada. Jo pensava que la nova política portava implícita la pràctica de rendició de comptes, de processos revocatoris, i que els procediments de primàries duien implícit allò de "manar obeint", en aquest cas de "representar obeint".

Però, dit sense embuts, el vot de les diputades Xelo Huertas i Montse Seijas favorable a tres punts d'una moció del PP és alguna cosa més que una badada. I, si es pren en consideració el contingut d'allò que van votar, és una greu irresponsabilitat. Val dir que el primer punt que van votar diu: "El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a disminuir els tipus impositius, especialment, en els trams dels impostos que afectin als ciutadans amb les rendes més baixes". És a dir, votaren una rebaixa impositiva generalitzada -"especialment", que no exclusivament, a les rendes més baixes- apuntant-se així al mantra ideològic del més nu i cru neoliberalisme.

D'altra banda en el segon punt votat per les dues diputades podemistes suspeses de militància, s'afirma: "El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a aprovar mesures econòmiques i noves reformes estructurals a fi d'apuntalar i fer més consistent el creixement econòmic de la nostra comunitat, a fi d'avançar-nos a un possible refredament de la nostra economia, tal i com alguns estudis ja comencen a alertar". De ben segur que gent com, posem per cas, el ministre Luis de Guindos s'alegrarà d'haver-les abduït amb els seus eufemismes sobre "reformes estructurals" que, com és sabut, no són una altra cosa que retallades de drets a les persones no estrictament riques. Senyores diputades Xelo Huertas i Montse Seijas: Recorden que la Reforma Laboral de 2012 va ser presentada com una "reforma estructural"? Estan segures que els informes al·ludits en el text que votaren amb el PP no són de Goldman Sachs?

Finalment, la literalitat del tercer punt que van votar amb el PP és la següent: "El Parlament de les Illes Balears insta al Govern de les Illes Balears a aprovar una rebaixa de l'Impost sobre Hidrocarburs, en la mateixa línia del que demanaven el PSIB i el Grup parlamentari MES durant l'anterior legislatura". En aquest cas la qüestió és la següent: Estan vostès segures que la rebaixa sobre Hidrocarburs que sol·licita el PP, encara que fos en la mateixa línia, és el mateix que, en la legislatura passada, sol·licitaven els que ara governen? Estic absolutament convençut que no perquè, en matèria fiscal, dels detalls depèn que una proposta obeeixi o no als criteris de suficiència equitat i de sostenibilitat ecològica!

La votació d'aquests tres punts no és un simple error. Tret que pensin que quan Rodríguez Zapatero va dir que "abaixar els impostos és d'esquerres" tenia raó, la seva ficada de pota és antològica. A les places del 15-M s'aplaudia silenciosament aixecant els braços i movent les mans. Segur que no hauríem aplaudit Huertas i Seijas si haguessin defensat allò que han votat amb el PP. Més aviat, haurien estat silenciosament  esbroncades per la ciutadania que, des de fa temps i encara ara, lluita honestament per a un canvi de debò.

Publicat originalment a dBalears (14-XI-2016) 

Objectiu: Treball decent

Sembla que hi ha una generalitzada satisfacció per l'evolució del mercat laboral illenc. El Govern de les Illes Balears valora positivament les millores quantitatives, i, fins i tot, parla de certes millores en la qualitat de les ocupacions creades; els sindicats, sense negar la reducció del nombre de persones en atur, emfatitzen les males condicions de treball i la precarització laboral; i les empreses a agrupades i representades per CAEB posen especial atenció al "record històric d‘afiliació a la Seguretat Social registrat en Balears", ignorant que, en rigor, la dada d'afiliacions a la Seguretat Social no es refereix a persones, sinó a tràmits administratius, que es multipliquen exponencialment amb la contractació temporal de molt curta durada i el treball remunerat a temps parcial no desitjat. No obstant això, administració autonòmica i sindicats plantegen, que, per poder parlar veritablement de millora de la situació laboral, és necessària una substancial pujada de salaris, mentre que la CAEB planteja a les "administracions que afavoreixin que les empreses puguem invertir i generar llocs de treball estable i de qualitat".

Més enllà d'aquestes anàlisis i propostes de part, seria bona cosa tenir una diagnosi comuna i acordar una estratègia amb l'horitzó de garantir el "Treball Decent" com a senyal d'identitat del mercat laboral de les Illes Balears. Lògicament em referesc a, d'una banda, analitzar la situació laboral referenciant-la amb el Programa de Treball Decent de l’OIT, i, d'altra banda, a fixar la garantia de Treball Decent com a eix vertebrador del proper Pla d'Ocupació de les Illes Balears (POIB). Val a dir que el concepte de treball decent conjumina l'existència d'ocupacions suficients amb una remuneració i estabilitat igualment suficients; la seguretat física i, conseqüentment, la minimització de riscos laborals; una protecció social adequada; i un diàleg social real.

En la mesura que milloren els indicadors macroeconòmics de l'economia illenca, la qüestió clau és: S'avança cap a una situació laboral que estructuralment puguem qualificar de "Treball Decent"? Al meu entendre, hi ha suficients elements per contestar negativament. Vegem alguns exemples:

I.- La immensa majoria dels estudis demoscòpics ens indiquen, de manera reiterada, que el problema que afecta més a la ciutadania segueix sent, amb molta diferència, l'atur. En l'últim Baròmetre del CIS, corresponent a octubre de 2016, a la pregunta de quin és el problema que, personalment, l'afecta més el 42,5% contesta que l'atur. Considerant la relació històrica entre els resultats de baròmetres estatals i autonòmics, és molt versemblant que la contestació de la ciutadania illenca sigui, una mica a la baixa, però molt similar. Per tant, hom pot concloure que l'existència d'ocupacions suficients àdhuc no és una realitat.

II.- A l'espera de conèixer d’aquí a unes setmanes les dades oficials de mercat laboral de l'Agència Tributària corresponents a l'exercici fiscal de 2015 i referits a les Illes Balears, el passat 3 novembre la companyia d'intermediació laboral InfoJobs avançava que el percentatge d'assalariats que cobren 300 euros ha pujat del 16% de 2008 al 22% actual. És a dir,  un de cada cinc treballadors per compte d'altri cobra 300 euros, segons dades de l'Agència Tributària. Seria, doncs, una insensatesa suposar que les dades oficials i definitives ens indicaran que s'ha revertit la devaluació salarial imposada, i que hem iniciat una etapa de remuneració suficient generalitzada.

III.- Si es consulta la informació disponible al Web de l'Observatori del Treball de la CAIB, podrà comprovar-se que els contractes registrats durant els 10 primers mesos de l'any d'una durada de fins a tres mesos s'han incrementat més d'un 48% entre 2012 (any de la posada en pràctica de la Reforma Laboral del PP) i 2016. No cal  estendre's amb altres indicadors de temporalitat extrema (contractes de dies i de poques hores) per concloure que s'està bastant lluny d'una estabilitat laboral propera al paradigma de "Treball Decent".

IV.- Segons la Direcció General de Treball, Economia Social i Salut Laboral del Govern de les Illes Balears, som, sí més no en el període gener-juliol 2016, la comunitat autònoma líder en l'índex d'incidència de sinistralitat laboral.

V.- L'informe que el tècnic d'ocupació Enrique Negueruela realitza amb les dades de l'EPA sobre la taxa de protecció per desocupació s'ha convertit en una informació de referència. Val a dir que, al referit al tercer trimestre d’enguany, la taxa de protecció de la Població Aturada (gairebé 68.000 persones, en plena temporada turística d’un any històric pel negoci turístic) era, amb el 18,9%, la més baixa del conjunt de comunitats autònomes, situant-se molt per sota de la mitjana del Regne d'Espanya (26,7%). Amb aquest flagrant incompliment de l'article 14 de la Constitució Espanyola ["Els poders públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans, que garanteixi l'assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat, especialment en cas de desocupació"] no es pot parlar de debò de situació balear de Treball Decent.

En definitiva, hi ha molt a millorar i el futur POIB és una oportunitat que no es pot malbaratar, car una societat que no tingui per objectiu el Treball Decent no es pot considerar a si mateixa una societat decent.

Publicat originalment a Diario de Mallorca ( 15-XI-2016)

2015: mala anyada salarial

Encara que la metodologia sigui bastant deficient per a comunitats autònomes amb un pes important del treball retribuït estacional (no es consideraran assalariats els treballadors estacionals, ocasionals i discontinus per compte d'altri en l'època de menor activitat que no hagin treballat durant la setmana en què es fa l'enquesta), l'estadística de l'INE 'Decil de salaris de l'ocupació principal. Enquesta de Població Activa (EPA) Any 2015', que s'ha publicat aquest divendres, 11 de novembre, és prou significativa, si més no pel que fa a les tendències.

L'any 2015 va ser un any amb una temporada turística magnífica. Fins i tot, no va ser un mal any per a l'activitat de la construcció (i d'empreses auxiliars) associada a la reforma d'hotels i al sector residencial de luxe. En canvi, no va ser un bon any per als salaris dels illencs.

En aquesta estadística hi ha tres coses especialment rellevants i que no poden ser menystingudes:

1.     La concentració més gran de salaris elevats es dóna al País Basc (46,9% d'assalariats amb salaris per sobre dels 2.136,7 euros mensuals), la Comunitat de Madrid (38,0%) i la Comunitat Foral de Navarra (37,9%). En aquest tram de salaris alts, les comunitats menys representades van ser les Canàries (18,8%), Extremadura (20,3%) i les Illes Balears (22,3%).

2.     El salari mitjà mensual brut del conjunt d'Espanya va ser de 1.893,7 euros, mentre que el de les Illes Balears tot just arribà als 1.747,2 euros. Ens situam, doncs, al furgó de coa del rànquing autonòmic. Som un dels majors contribuents d'ocupació de baix cost a l'Estat.

3.     És significatiu l'ampli ventall de salaris mitjans de les diferents comunitats autònomes. Des dels 2.265,8 euros de Madrid fins als 1.549,9 d'Extremadura. No hauria d'estranyar ningú, ja que, amb models productius tan diferents, difícilment hi haurà una certa igualtat en matèria salarial. Les regions industrials i/o amb forta presència dels aparells administratius de l'Estat tenen sous més alts que les regions amb gran especialització turística o amb forta presència del sector primari. Qui sostingui que tots els espanyols són iguals, o és un ignorant o un manipulador. 

Publicat originalment al Ara Balears (12-XI-2016)

Cop d'estat

I.- S'ha d'escoltar i llegir a Javier Pérez Royo. El catedràtic de Dret Constitucional va publicar fa uns mesos “La reforma constitucional inviable” on explicava que, de facto, Espanya ja no té Constitució perquè la de 1978 va morir a conseqüència d'un cop d'estat judicial. Molt resumidament, la seva tesi és que, des de la sentència del Tribunal Constitucional que anul·là la reforma de l'Estatut de Catalunya –que era una reforma fruit de l'acord polític–, Espanya no té constitució territorial. En un recent article, titulat ¿Por qué golpe de Estado?, Pérez Royo insisteix: "La Constitución y el Estatut siguen estando en vigor, pero no sirven para nada, porque los ciudadanos de Cataluña no los reconocen como propios. Y las normas constitucionales sin la adhesión ciudadana son completamente estériles".

En el citat article, el catedràtic sevillà, tot justificant la intervenció del portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Tardá, en el debat d'investidura de Mariano Rajoy de la setmana passada, no s'està d'afirmar que "la STC 31/2010, que "formalmente" fue una sentencia, pero que, "materialmente", fue un golpe de Estado que destruyó el bloque de la constitucionalidad, Constitución y Estatut de Autonomía, a través del cual se había producido en democracia la inserción de Cataluña en el Estado español". Poca broma!

No m'estranyaria que aquestes opinions fossin l'origen de la desaparició de Javier Pérez Royo de la plantilla d’analistes del Grupo Prisa...

II.- Si hom llegeix el llibre "Balance de la reforma laboral de 2012", dirigit per Francesc Pérez Amorós i Eduardo Rojo Torrecilla, i coordinat per Helena Ysàs Molinero, no cal ser un expert en dret laboral per concloure que, la Sentència del Tribunal Constitucional que va avalar aquesta legislació i els seus abundants desenvolupaments va ser un altre Cop institucional contrari als equilibris que, en matèria laboral i social, es van pactar a la constitució del 78. Aquesta sentència del TC anul·la de facto bastants articles constitucionals, entre ells el 9.2 que afirma: "Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social".

III.- Donin un cop d’ull a l'informe "El ISDS zombi" sobre l'anomenat mecanisme de solució de controvèrsies entre inversors i Estats que s'inclou en els Tractats, com ara el CETA i el TTIP. S’adonaran que aquests tractats, suposadament de lliure comerç, inclouen uns tribunals privats que concedeixen drets especials a les multinacionals. Una justícia igual per a tothom és una altra víctima d'aquest cop d'estat. Per això es manté el secretisme, el nul debat parlamentari sobre les negociacions i continguts, i, per descomptat, encara que són uns tractats que ens poden canviar molt la vida, es nega qualsevol participació democràtica via referèndum en la presa de decisions sobre la seva signatura o no.

IV.- El Regne de Felipe VI de Borbó, de moment, no és la Turquia d'Erdogan, però s'hi comença a semblar molt. Exager? Demanin-li-ho a la batlessa de Berga, Montse Venturós. I, alhora, recordin que, mentre escric aquestes línies, el prokurd Partit Democràtic dels Pobles (HDP) -una de les principals formacions opositores a Turquia- ha anunciat la suspensió de la seva tasca parlamentària en protesta per les recents detencions dels seus dirigents. Segons les autoritats del règim turc el motiu de les detencions és: "no haver-se presentat als tribunals per respondre a les preguntes del fiscal i prendre'ls declaració".

Publicat originalment a dBalears (07-XI-2016)

Dades per a indignar-se

I.- Les Illes Balears tenen el dubtós honor de ser una de les dues comunitats autònomes espanyoles més desiguals. Això és el que posa de manifest un molt interessant article publicat a eldiario.es (vegeu aquí). En el dit article s'afirma que els arxipèlags [Illes Canàries i Illes Balears] són les comunitats que tenen la ràtio més gran de desigualtat entre els més rics i els més pobres. El límit inferior de renda del 10% més ric és set vegades el límit superior del 10% més pobre en ambdues autonomies. Val a dir que, a més de la condició d'illes, la cosa que més assembla a tots dos arxipèlags és el seu model econòmic, basat prioritàriament en el turisme. Sembla, doncs, que la tendència mundial del creixement turístic com a generador de grans desigualtats es consolida per aquestes contrades.

II.- Em va sorprendre la nota que va emetre InfoJobs el passat dia 3 de novembre en la qual valorava les dades d'atur registrat del mes d'octubre de 2016. En la citada nota, entre altres coses, es dóna la següent dada: el percentatge d'assalariats que cobra 300 euros ha pujat del 16% de 2008 al 22% actual. És a dir: un de cada cinc treballadors per compte d'altri cobra 300 euros, segons dades de l'Agència Tributària. L'empresa privada d'intermediació laboral no desglossa per comunitats autònomes aquest indignant creixement percentual de treballadors i treballadores molt pobres, però per les informacions provisionals, de ben segur les Illes Balears estaran en les primeres posicions del rànquing. Aquest mes de novembre coneixerem les dades oficials de mercat laboral de l'Agència Tributària corresponents a l'exercici fiscal 2015. Pos messions que es tornarà a constatar que la taxa regional de pobresa laboral és directament proporcional al pes del turisme en el PIB de cada regió.

III.- No don per conclòs l'anàlisi trimestral de l' EPA fins a haver llegit l'informe que el tècnic d'ocupació Enrique Negueruela realitza sobre la taxa de protecció per desocupació. El que fa referència al tercer trimestre d'enguany és esgarrifós: En el trimestre estiuenc per excel·lència (juliol, agost i setembre) en el qual, si ens atenim a l'Índex de Pressió Humana (IPH), i a la percepció ciutadana generalitzada, es batia el rècord de saturació turística, la taxa de protecció de la Població Aturada (gairebé 68.000 persones) era, amb el 18,9%, la més baixa del conjunt de comunitats autònomes, i molt per sota de la mitjana del Regne d'Espanya (26,7%). Es pot assenyadament parlar d'èxit econòmic-turístic en una societat en la qual menys d'una de cada quatre persones aturades té alguna protecció?

Són dades per indignar-se... I fa massa temps que sabem que indignar-se no basta (ja ho deia Pietro Ingrao) el que cal -i no és impossible- és posar límits a la desigualtat, a la dualització social, a la descohesió social. Fer-ho exigeix, sens dubte, d'altres polítiques econòmiques i laborals, però també de límits al creixement turístic.

Publicat originalment a El Periscopi ( 09-XI-2016) 

Exotèrica i burocràtica definició d'Atur Registrat

L'estacionalitat del mercat laboral illenc, i especialment la quantitat de persones amb relació contractual de Fix Discontinu que en prenen part, anul·la qualsevol rigor de la xifra d'Atur Registrat. Cal recordar que l'Ordre Ministerial de l'11 de març de 1985 (BOE de 14/3/85) de l'Atur Registrat exclou un gran nombre de persones que estan veritablement en situació de desocupació. Entre altres exclusions, s'hi troba la del col·lectiu denominat "Demandants sense disponibilitat immediata per al treball o en situació incompatible amb el mateix".

En aquesta exotèrica i burocràtica definició s'hi inclou: "Els Fixos Discontinus; els demandants inscrits per participar en un procés de selecció per a un lloc de treball determinat; els sol·licitants d'una ocupació exclusivament per a l'estranger; els demandants d'una ocupació només a domicili; els demandants de serveis previs a l'ocupació; els demandants que en virtut d'un expedient de regulació d'ocupació, estan en situació de suspensió o reducció de jornada o modificació de les condicions de feina, etc.". És a dir, a la xifra d'Atur Registrat no hi són la gent amb una relació laboral tan típicament balear com la de Fix/a Discontinu/a, quan no tenen ocupació; o el cada vegada més gran col·lectiu de joves insulars que, davant les minses perspectives laborals al Regne d'Espanya, opten per acudir al servei públic d'ocupació (en el cas de les Illes Balears, al SOIB) a la recerca d'alguna expectativa laboral i professional a l'estranger, o el col·lectiu de persones afectades per aquests ERO que han proliferat amb la reforma laboral de 2012 i que, malgrat que no siguin acomiadats definitivament, deixen la gent en atur sense concedir-los "l'honor" de pertànyer a la categoria d'Atur Registrat. A més a més, si algú, per ventura, necessita un treball retribuït que pugui fer des de ca seva per, posem per cas, conciliar responsabilitats familiars, o si vol ser "modern" i sol·licitar una ocupació de teletreball, sàpiga que no podrà pertànyer al club de persones aturades oficialment registrades.

Tots aquests col·lectius, entre altres, pertanyen administrativament a la categoria de "Demandants d'ocupació" i alguns a la subcategoria de "Demandants d'ocupació no ocupats" (DENOS, per les sigles en castellà). Així s'explica que el passat mes d'octubre acabés amb un total de 57.007 persones en Atur Registrat, mentre que la dels Demandants d'Ocupació s'enfilava fins a les 83.350. I és que l'esoterisme, la burocràtica i la nul·la innovació d'algunes estadístiques laborals impedeixen que les xifres reflecteixin una realitat laboral cada pic més polièdrica i precària.

Publicat originalment a Ara Balears (04-XI-2016)

Estiu 2016: Més turisme, més desigualtat

El llibre "Desigualtat. Què podem fer?" d'Anthony B. Atkinson hauria de ser de lectura obligatòria en general i, en particular, per a les persones que es dediquen a la política. A més d'una exhaustiva anàlisi de les causes de les desigualtats, ens ofereix quinze propostes concretes per revertir la situació d’injustícia social i ecològica creixent. No m'entretindré a explicar aquestes propostes, que van des del reforçament del sindicalisme no corporatiu, fins a la implantació d'una mena de Renda Bàsica Incondicional, passant per una fiscalitat radicalment progressiva. Però si vull entretenir-me un moment a dir que allò més substantiu d'aquest llibre són els nombrosos i contundents arguments sobre la viabilitat de les seves propostes, i el desmuntatge que  fa de les objeccions als seus plantejaments. A tall d’exemple, el capítol IX, titulat "Reducció del pastís?", el dedica a refutar les crítiques dels qui argumenten que unes polítiques com les que proposa aquest pioner de la recerca del fenomen econòmic i social de la desigualtat reduirien el creixement econòmic. En aquest sentit, quedin-se amb una de les afirmacions -argumentada amb dades- d’Atkinson: "... la possibilitat que el pastís es redueixi a causa de les propostes no és un argument concloent en contra de les mateixes, atès que un pastís més petit distribuït de manera més justa pot ser preferible a un pastís més gran amb els nivells actuals de desigualtat".

Aquesta referència al llibre d'Anthony B. Atkinson ve al cas de dues notícies recents: D'una banda, els resultats de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de 2016, és a dir dels mesos centrals de la temporada turística, posen de manifest que el mercat laboral associat a l'actual model de turbo creixement balear a força de "tot turisme", lluny de reduir desigualtats i avançar en cohesió social, provoca tot el contrari.

Cal tenir en compte que la molt celebrada taxa d'atur del 10,6% (un -3,28% que l'any anterior), i la xifra de població aturada de 67.900 persones (amb un descens interanual del -24%), amb un creixement de PIB [un pastís que augmenta de grandària] també tan celebrat, hauria de ser motiu de poca alegria i celebració. Sobretot si aquest resultat quantitatiu és conseqüència directa de l’ elevat percentatge -31,3%- de persones assalariades temporalment amb contractes cada vegada de més curta durada; d’un percentatge molt gran de les 66.300 persones amb ocupacions parcials que desitgen i necessiten tenir una ocupació a jornada completa; d'un elevadíssim percentatge dels 70.900 "empresaris sense assalariats o treballadors independents" que, veritablement, són autònoms forçats a viure en la precarietat. Cal celebrar, potser, que aquest estiu hagi estat un altre de medicalització de les cambreres de pisos, de la gent treballadora que a Eivissa han hagut de mal viure sense poder exercir el seu dret a un habitatge digne, o de l'explotació laboral en els "handlings" dels aeroports illencs? És motiu d’orgull que la pobresa laboral s’estengui com una bassa d’oli?

Per una altra banda el document del GOB "Posam límits al Turisme? Avancem cap a la racionalitat" conté un “full de ruta” molt assenyat de decreixement turístic. Convindria que el Govern de les Illes Balears no menyspreés aquesta proposta ecologista. Entre altres raons perquè o decreixem turísticament, o la desigualtat seguirà incrementant-se. Tinguin present que està àmpliament documentat que la desigualtat genera major descontentament social que la simple pobresa.

No hi ha excuses: Qui vulgui unes Illes Balears més igualitàries, ha d’apostar per posar límits al turisme, i, de retruc, a la precarietat laboral.

Publicat originalment a dBalears (31-X-2016)

Creixement [econòmic] d'esquerres?

En el número 30, corresponent al mes de novembre de l'any passat, la revista Alternativas Económicas va publicar una entrevista a Joseph Stiglitz, en la qual, entre moltes altres coses d'interès, el Premi Nobel d'Economia afirmava: “Un crecimiento de izquierdas sería aquel que contribuye a reducir las desigualdades”. Tenint en compte que en el discurs econòmic de l'actual Govern de les Illes Balears el concepte de creixement mesurat en PIB té un paper gairebé hegemònic (veure aquí i aquí), em sembla pertinent esbrinar si aquest creixement va en la línia de reduir les impressionants desigualtats d'una economia com la insular, tan summament híper especialitzada en serveis turístics.

A l’espera d’una investigació més acurada sobre aquest tema, avanço l’anàlisi, encara que sigui breument, de dues estadístiques oficials publicades la setmana passada.

I.- Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre de 2016: En dos articles (“Saturació, també, de precarietat laboral” i “Estiu 2016: Més turisme, més desigualtat”) he explicat la meva anàlisi dels resultats de l’ EPA corresponent als mesos de juliol, agost i setembre d'un any excepcional en quantitat de turistes. No obstant, és imprescindible arrodonir aquesta anàlisi afegint algunes dades i algun comentaris addicionals. Un aspecte prou rellevant és que el context en què es produeix la baixada de l’atur estimat  (en termes de taxa i de xifra absoluta de Població Aturada) és de disminució de la Població Activa. És a dir,  disminueix  gairebé un 3% la població major de 16 anys que treballa o està en condicions de fer-ho, alhora que, com no podia ser d'una altra manera, creix (3,8%) la Població Inactiva que, com és sabut, són totes aquelles persones que no són considerades ni ocupades ni aturades (jubilades, estudiants, persones que es dediquen a les labors de la llar...). Per tant no és segur que es generi ocupació, sinó que, més aviat, les ferides provocades per les mesures d'austeritat i de retallades de drets laborals i socials segueixen sagnant.

Anoti's que la taxa d'atur de llarga durada és del 4,77%, i que els grups de Població Inactiva que més creixen en els últims anys són el de joves (16 a 24 anys) i el de majors de 55 anys. En el primer cas pot intuir-se que la causa és una major permanència  en el sistema escolar, i en el segon l'extensió de “atur desanimat”, és a dir, la gent d'una certa edat que deixa de cercar activament una ocupació. Aquestes persones són les que sofreixen les majors carències  materials i entren, en uns casos, en dinàmiques de risc de pobresa i/o exclusió social,  o en situacions de dependència de familiars (Quantes persones han sobreviscut a les Illes Balears l'estiu de 2016 a càrrec de la pensió dels pares o padrins?). En altres casos les dinàmiques són del que podríem anomenar “processos de despossessió de l'estalvi i/o de la propietat” (Quantes d'aquestes persones han hagut de recuperar els seus plans de pensions o vendre  propietats per poder sobreviure?).

I tanmateix, on es visualitzen més les grans desigualtats que genera el patró de creixement illenc –del que aquesta passada temporada estival turística ha estat un clar exemple- és que, mentre una part s'enriqueix força, l’ altra, posem per cas els 18.400 llars amb tots els seus membres actius en atur, o  l’elevat percentatge de població en atur que no va cobrar en els mesos estiuencs cap prestació, s'empobreix. Són bastants les persones que, de "classe mitjana" van passar a ser "classes vulnerables". I aquí segueixen!

II. Prestacions per maternitat i paternitat i excedències per cura de familiar: El Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social publicà la setmana passada  les dades de les tramitacions d'aquestes prestacions en els nou primers mesos de l'any 2016. Les dades més rellevants de Balears són: a) S'han tramitat un total de 5.417 prestacions per a permisos de maternitat, i solament 4.246 per a permisos de paternitat, és a dir, entorn a un 21,6% dels pares no fan ús del seu dret al permís de paternitat. b) De les 987 prestacions per a excedències per cura de familiar, el 88% han estat sol·licitades per dones. La desigualtat en l'assumpte de la coresponsabilitat en els treballs de cura es manté, per molt que l'economia creixi.

De moment, doncs,  a punt  de girar la primera part de la legislatura, cal dir, amb certa alarma i molta preocupació, que no s'observen símptomes de reducció de les desigualtats. Pot ser que aquest creixement econòmic illenc tan celebrat, d’acord amb Stiglitz, no és d'esquerres?

Sigui com sigui, convé recordar al gran Antonio Machado: “A distinguir me paro / las voces de los ecos”. Els ressons del PIB no ens haurien d'impedir atendre les veus de la desigualtat social i ecològica.

Publicat originalment a El Periscopi (02-XI-2016)

1 de novembre: Salut i memòria!

Des del meu ateisme no consider contradictori respectar -i en alguns casos participar i gaudir- en algunes celebracions religioses que han esdevingut en tradicions populars. No és el cas de les associades a la celebració de Tots els Sants. 

Però, des de fa uns anys, cada 1 de novembre l'associació Memòria de Mallorca fa una ofrena floral a les víctimes del feixisme al Mur de la Memòria al cementiri de Palma, la qual cosa fa que m'apropi al cementeri.

La memòria de les  víctimes del feixisme és imprescindible pel combat del dia a  dia per a una societat més justa.  Com magistralment escriu  Joan Vinyoli:

“espera
pacientment, contemplativament,
tota la vida. Viu la teva vida
mesclada amb ells.”

       

Al meu predi, li agradaria aquest poema:

El silenci dels morts

Parets del Vallès, novembre 2013
La terra cobra el delme. No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d’ells
és molt a prop.
               Visquem-ne acompanyats
com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure’ns. Llur silenci
se’ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.
No deixis de voltar-te
de les seves imatges. Cada dia
posa’ls flors al costat, per si poguessin
sentir la flaire de les roses.
               Què sabem de cert
de llur manera d’ésser? Preservem les coses
que van tocar, deixem-les allà on eren,
quietament. I potser un dia
se’t manifestaran.
               I si no ho fan,
 Usa dels morts així.
 Joan Vinyoli i Pladevall