Publicat originalment
a dBalears (22-07-2019)
És, senzillament, un llibre
imprescindible. I, tanmateix, té molts altres adjectius. Se m'ocorren els
següents:
Prepositiu (“Les societats
democràtiques han de valorar i donar suport a la dissidència noviolenta del
poble i entendre que no es tracta d’una amenaça als sistemes democràtics, sinó
que en realitat ajuda a mantenir-los”). Rigorós (“Les conquestes democràtiques
o socials no les regalen: es guanyen plantant cara i enfrontar-se amb el poder
establer, qüestionant les lleis vigents”). Solidari (“Enfrontar-nos amb
l’extrema dreta en el judici és també una manera de plantar cara a l’amenaça
que suposa el seu ressorgiment mundial. Som presos per defensar els drets i les
llibertats que el feixisme persegueix arreu”). Fraternal (“Quan la democràcia
està en perill en algun lloc, ho està a tot el món. No hi ha hagut mai cap
batalla per les llibertats que fos només local”). Orgullós (“Jo també vaig ser
insubmís [al servei militar obligatori] i me’n sento molt orgullós”). Compromès
(“Avui protestem per garantir que els nostres fills també ho puguin fer el dia
de demà”). Honest (“... part del teu destí ja no et pertany, i [...] no pots
fer res més que seguir el dictat de la teva consciència”). Valent (“Hem
d’explicar serenament que no demanarem un indult que no tindria sentit, perquè
l’objectiu no és sortir a qualsevol preu de la presó, sinó resoldre democràticament
el conflicte polític”). Radical, en el sentit d’anar a l’arrel de la qüestió (“El
nostre problema és l’obediència de la gent quan la pobresa, la fam,
l’estupidesa, la guerra i la crueltat sacsegen el món”). Generós: (“Els nostres
herois sempre seran els qui, de manera insistent i anònima, ho han donat tot
per aquells que encara no han nascut”). Esperançat (“Estic convençut que aquest
país no caurà en la frustració, perquè la seva acció col·lectiva està motivada
per la immensa esperança en un futur millor”). Determinat (“HO TORNAREM A FER.
Perquè nosaltres hem pres la humil decisió, sense por i plens de coratge, de no
retrocedir en tot allò que afecta l’exercici de drets fonamentals, individuals
i col·lectius”). Sincer (“I, malgrat que és possible que ara mateix no sapiguem
ben bé ni com, ni quan ho farem, aquest no pot ser motiu d’angoixa, al
contrari, perquè el primer pas, definitiu, és el de mantenir viva la voluntat
de no renunciar a tornar-ho a fer”).
Per acabar d’arrodonir la imprescindibilitat
del llibre, resulta que ve prologat per Jamila Raqip, que és la directora
executiva de la Institució Albert Einstein
dels EUA. És, com segurament ja hauran suposat, el
llibre del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, intitulat “Ho
tornarem a fer”, i amb un subtítol força potent: “Quan la injustícia és la
llei, la desobediència civil és un dret”. Amén!