Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La curolla. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La curolla. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de desembre del 2025

Renda Bàsica (Universal i Incondicional)


La curolla de 01/12/2025 a https://vida.cat/programes/

Pot ser que, per raons d'agenda, aquesta sigui la darrera curolla d'enguany. I serà una curolla gairebé vital per jo: La Renda Bàsica (Universal i Incondicional).

La RB, res té a veure amb les rendes condicionals per a pobres o per a extremadament pobres, com ara, la Renda Social Garantida (RESOGA), en el cas de les Illes Balears; o l'Ingrés Mínim Vital (IMV) en el Regne d'Espanya.

Quan xerram de RB ens referim a una assignació pública monetària que rep, periòdicament i indefinidament, tota la població. Aquesta assignació és universal, incondicional, individual, suficient, i complementària i compatible amb el que, especialment a Europa, coneixem com a Estat del Benestar. Val a dir que la RB que jo defens -en alineació amb la Xarxa Renda Bàsica i Basic Income Earth Network (BIEN)- és una proposta justa, car el seu finançament va associat a una veritable i radical distribució de la riquesa mitjançant una completa reforma fiscal, i una lluita sense pietat contra el frau i l'evasió fiscal, de tal manera que, tot i que tothom cobri la RB, una minoria perd i una majoria guanya.

Sobre la RB hi ha dues notícies que demostren que és una política possible. Que, parafrasejant Marina Garcés, ha sortit de les presons del que és o no possible.

A finals d'octubre d'enguany, Irlanda ha aprovat de manera definitiva una RB de 325 euros mensuals per a músics, artistes i treballadors creatius. El programa, conegut com a Basic Income for the Arts (BIA), començarà a aplicar-se a partir del pressupost de 2026.

I la República de les illes Marshall, un petit Estat insular del Pacífic, acaba de posar en marxa la primera RB nacional, permanent i legalment consolidada del món, del voltant de 800 dòlars a l'any per persona.

Dos exemples que demostren que sobre la RB, "Eppur si muove"

dimecres, 26 de novembre del 2025

Pobresa energètica

La curolla de 26/11/2025 a https://vida.cat/programes/

Aquests dies de tardor, però que fa temps d'hivern, convé xerrar de pobresa energètica. Segons l'Informe sobre l'estat de la pobresa a les Illes Balears, presentat fa unes setmanes per la Xarxa per la Inclusió Social. EAPN-Illes Balears, el 15,3% de la població illenca (18.900 persones) no es pot permetre mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada. Val a dir que, òbviament, aquesta dada no inclou les persones sensesostre.

La crisi climàtica accentua els extrems tèrmics: O fa més calor, o fa més fred. Però, dintre de la gravetat d'ambdues situacions, la de fred, en el cas de Mallorca, és, amb diferència, la més greu. Sobretot si a les llars en situació de pobresa energètica hi ha infants o persones majors.

És una situació intolerable en una societat suposadament pròspera com la nostra. En un model de turistificació sustentada, en gran part, en el turisme de sol i platja,  hauria de ser un assumpte a resoldre de forma immediata i radical. És possible fer-ho. És qüestió de voluntat política.

Però sembla que la voluntat política de PPVox és demonitzar la gent pobre i consentir a la que és rica i molt rica. La lluita de classes persisteix.

dimecres, 12 de novembre del 2025

Militarisme arreu, desmemòria aquí

La curolla de 12/11/2025 a https://vida.cat/programes/

La curolla d'avui transita entre una notícia a Bèlgica i una desmemòria a Mallorca.

Resulta que el Govern belga ha enviat aquesta setmana 149.000 una carta a homes i dones de 17 anys del país en la qual els encoratja provar, en 2026, la carrera militar, o, almenys, a inscriure's per a fer un servei militar voluntari d'un any a canvi d'un sou net mensual de 2.000 euros. A Bèlgica el servei militar va deixar de ser obligatori el 1993.

Les autoritats belgues no han ocultat que allò que pretenen és obrir la ment del jovent a la cosa militar. La mateixa campanya de propaganda i ideologia militarista que ja es va fer a Països Baixos, a Alemanya, i que està en estudi a França. Fins quan no s'implantarà en el Regne d'Espanya?

Tot això coincideix  amb una desmemòria històrica: Mallorca té una tradició de pacifisme que, a parer meu, es coneix poc. Per exemple, des del pacifisme d'arrel llibertària de finals del segle XIX i principis del XX, als objectors i insubmisos a la mili de la dècada dels 80 fins als inicis dels anys 2000. La fi de la mili a casa nostra va ser una lluita de molts de joves. No només una clàusula dels "Acords del Majestic" entre Aznar i Pujol per a la investidura del aleshores líder del PP.

dijous, 30 d’octubre del 2025

Honor a les víctimes del franquisme

La curolla de 30/10/2025 a https://vida.cat/programes/

Faci el que faci el Govern Prohens, els i les demòcrates de convicció continuarem recordant i honorant a les víctimes dels colpistes contra la Segona República. A les víctimes de la brutal repressió que van patir  les i els demòcrates. 

Aquest és el significant de l'acte, organitzat per Memòria de Mallorca, dissabte 1 de novembre a les 12 hores al Mur de la Memòria del Cementeri de Palma. 

PPVOX ha iniciat el procés parlamentari per derogar la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears. No volen que les víctimes, que institucionalment no han tingut reconeixement, reparació, veritat, justícia ni garantia de no repetició, continuïn sense tenir-ne. I, per contra, anuncien més homenatges als ja homenatjats per la dictadura franquista.

És una indignitat que ha de ser reparada per la mobilització popular.

 

dimecres, 22 d’octubre del 2025

ILP pel dret de la gent gran a una vida digna

La curolla de 22/10/2025 a https://vida.cat/programes/

Després de més d’un any de feina, ja es pot dir que la Iniciativa Legislativa Popular pel dret de la gent gran a una vida digna arribarà a ser discutida en el Parlament de les Illes Balears.

Fa molt temps que se’n xerra del  problema de la pobresa en el col·lectiu de pensionistes de les Illes Balears, però ha sigut, un altre cop, la societat civil qui li ha posat fil a l’agulla.

Això és el que ha fet la Coordinadora Balear per la Defensa de les Pensions Públiques presentant una ILP que proposa la creació del sistema balear de complement per a les pensions públiques de quantia inferior al SMI. 

Objectius d’aquesta ILP:

ü  Que cap pensionista hagi de viure amb ingressos inferiors al SMI. Per tant, erradicar la pobresa de les persones pensionistes.

ü  Reduir bretxa de gènere. De les 90.000 persones pensionistes que poden ser considerares estrictament pobres, la immensa majoria són dones. 

ü  Possibilitar, d’entrada, la llibertat de debò. El complement és personal, no a la unitat de convivència.

ü   Reforçar l’autogovern.

dimecres, 15 d’octubre del 2025

Vaga per Palestina

La curolla de 15/10/2025 a https://vida.cat/programes/

Avui és un dia de Vaga General (a temps parcial o de jornada completa), és també un dia de manifestacions (a Palma, a les 18:30 hores, a la plaça d'Espanya). És un altre dia perquè el poble mallorquí demostri la seva solidaritat amb el poble palestí. Per clamar per una pau de veritat a Palestina i no una Pau business o Pau SA de Donald Trump.

Benvingut sigui, l'alto el foc, però només hi haurà una pau duradora i justa per a Palestina quan els palestins i palestines puguin autodeterminar-se  des del riu fins a la mar.

Amb Aina Riera i Pere Perelló presents, em fa un poc de vergonya recitar qualsevol cosa. Però deixau-me citar a Joan Margarit:

"La llibertat és quan comença l'alba

en un dia de vaga general."

I

"La llibertat és una llibreria.

Anar indocumentat."

Dit sigui de passada que això d’anar indocumentat s’avé malament amb la Llei Mordassa.

dimecres, 30 d’abril del 2025

Primer de Maig

La curolla de 30/04/2025 a https://vida.cat/programes/

 

Avui, que acabam el mes d’abril, la meva cruïlla no podria ser altra que la celebració del Primer de Maig.

A propòsit d’aquesta commemoració reivindicativa del sindicalisme de classe, m’agradaria debatre uns minuts sobre la capacitat del sistema (del capitalisme ecumènic), d’apropiar-se dels discursos, propostes alternatives, i símbols originalment contrahegemònics.

El simbolisme de l’1 de maig ens l’han robat. En termes d’hegemonia gramsciana, en lloc d’una diada de combat anticapitalista, l’han convertit en un dia festiu, una oportunitat de promoció de ponts turístics per part de les agències de viatges, una diada de pancaritats, la data simbòlica de l’inici de la temporada turística ...

Tanta sort que, encara que siguem una mena de resistència minoritària, demà hi continuarà havent banderes roges pels carrers. La disputa no ha acabat.

A l’article d’aquesta setmana al dBalears en xerro d’aquest tema. Reivindic commemorar el Primer de Maig amb una mobilització unitària i compartida pel conjunt de les tradicions emancipatòries de casa nostra.

dimecres, 2 d’abril del 2025

Dret a l'habitatge, necessitat de protestar

La curolla de 02/04/2025 a https://vida.cat/programes/

Dret a l'habitatge, necessitat de protestar

La curolla d’avui va del dret a l’habitatge i de la necessitat de protesta.

Dissabte vinent, 5 d’abril, hi ha una manifestació a Palma, d’aquestes que són importants, i esper que sigui massiva.

El lema de la convocatòria és, a parer meu, molt oportú: “ACABEM AMB EL NEGOCI DE L’HABITATGE”. Ja n’hi ha prou de gemecs, d’estudis, de bla, bla, bla. La situació de l’habitatge palesa la necessitat de protestar. Per dignitat, per cohesió social, basta ja de tanta xerrameca! Calen més solucions immediates i efectives que, per cert, són tan necessàries com possibles. Però no n’hi ha d’altra: L’habitatge ha de deixar de ser un negoci.

Tenint en compte que article 47 de la Constitució espanyola diu que tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat, i, alhora, atribueix als poders públics l'obligació de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per a fer efectiu aquest dret, i que a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears hi ha un article, el 22[i], titulat “Dret a l’accés a un habitatge digne”, és evident que la situació de l’habitatge és un reflex més de la crisi constitucional pel que fa als aspectes materials d’un sector amplíssim de súbdits i súbdites, i del fracàs de l’autonomia per garantir un cert benestar per la ciutadania,  d’acord amb la posició econòmica de les Illes Balears.

Amb un salari mitjà (no mitjana salarial) a ca nostra de 1.448,73 €, les famílies i les persones han d’estalviar, com a poc, 47 anys per a l’entrada d’un habitatge, han de pagar un lloguer impossible (el més econòmic és de l'entorn de 800-900 €/mes), han de viure en una habitació llogada per devers 600 €/mes, o malviure al carrer. Convé recordar que tenir un habitatge és condició necessària per a l’exercici d’altres drets de ciutadania.

Tot plegat és conseqüència d’un règim colonial de turistificació i de mercantilització sense escrúpols d’un dret bàsic. D’un dret humà.



[i] Article 22. Dret a l’accés a un habitatge digne.

Les administracions públiques de les Illes Balears garantiran el dret d’accés a un habitatge digne dels ciutadans de les Illes Balears. Per llei es regularan les ajudes per promoure aquest dret, especialment en favor dels joves, de les persones sense mitjans, de les dones maltractades, de les persones dependents i d’aquelles altres en el qual cas estiguin justificades les ajudes.

dimecres, 19 de març del 2025

Llarga via al ciutadà Bergoglio, llarg papat al papa Francesc

La curolla de 19/03/2025 a https://vida.cat/programes/

Ja no ocupa les primeres pàgines dels diaris, ni obre informatius de ràdio o televisió, però el ciutadà Bergoglio continua hospitalitzat.

Ho diu un ateu convençut i un laïcista militant: fa setmanes que encreu els dits per la seva recuperació. Desitj de tot cor que n’hi hagi moltes de persones no-creients amb els dits encreuats esperant que Bergoglio s’incorpori aviat a les seves tasques de cap d’estat del Vaticà. Esper que les oracions de les creients siguin escoltades i el papa Francesc prolongui uns anys el seu papat.

En aquest món de deshumanització a balquena -des del reinici del genocidi que Israel i EUA estan perpetrant contra la població palestina, passant per la guerra Rússia-OTAN a Ucraïna en la que es parla més de “terres rares” que del nombre de joves morts al front, al Mediterrani convertit en fosa comuna de migrants que moren en una travessia desesperant, a la deshumanització d’infants etiquetant-los “MENAS”, o que Prohens rebutgi l'arribada de 59 menors migrants, fins a la bogeria armamentista europea- NOMÉS ENS FALTARIA TENIR UN PAPA REACCIONARI QUE HI AFEGÍS AL BANYAT DE LA DESHUMANITZACIÓ.  

Afortunadament, el darrer comunicat de dilluns era molt optimista. A veure què diuen avui que, sembla, hi haurà un nou comunicat.

De moment, em qued amb les seves paraules a una recent carta dirigida a l'editor en cap del diari Corriere della Sera: "Hem de desarmar les paraules, per a desarmar les ments i desarmar la Terra".

 

dimecres, 5 de març del 2025

8 de març - I de la pobresa laboral què?


 

La curolla de 05/03/2025 a https://vida.cat/programes/

Volia fer aquesta:

8 de març

A tocar el 8 de març, la meva curolla d’avui no pot ser altre que posar a debat la vigència de la càrrega reivindicativa del Dia Internacional de les Dones.

Al món i a la Mallorca de 2025, els feminismes són -potser més que mai- essencials. Ho són en el combat contra la internacional feixista-misògina-turboneoliberal-aporofòbica que encapçala Donald Trump i a la que milita qui indignament  presideix el Parlament de les Illes Balears.

Els avanços de civilització que les feministes han aconseguit estan en perill de retrocés en uns temps que caldria avancassin.  

Una primera reflexió: La igualtat entre homes i dones significa, si o si, la pèrdua de privilegis patriarcals dels homes.  

I una primera conclusió: Perdre aquests privilegis té recompenses. Ens fa veritablement més feliços. Bell Hooks ho explica molt bé al seu llibre intitulat “La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor”.

 

Però l'he canviat per aquesta:

I de la pobresa laboral què?

Aquets dies s’han publicat les dades d’atur registrat i de les afiliacions a la Seguretat Social del mes de febrer.

Sobre això algunes qüestions per debatre:

-          La publicació mensualment de dades de Mercat Laboral és una raresa espanyola. El que és normal a la UE, EUA, OCDE, són publicacions d’aquestes dades més similars a l'EPA espanyola.

-          S’ha de dir que tant el registre de la SS com del SOIB, no tenen estàndards estadístics.

-          Per exemple, les persones FFDD, encara que només facin feina 6 mesos, no són mai considerats aturats registrats. La diferència entre atur registrat i demandants d’ocupació són espectaculars.

-          Els registres dels serveis d’ocupació serveixen per a altres coses. Per exemple, hi ha països que es considera positiu que hi hagi molta gent inscrita als respectius SOIB. Són demandants de formació al llarg de la vida, o en recerca de millor ocupació. Són símptomes de vitalitat del Mercat Laboral.

-          Però el punt més important d’aquesta curolla és que, com el Mercat Laboral continua sent el mecanisme clau per la distribució de renda i d’ell , depèn que la majoria de la societat pugui cobrir les seves necessitats bàsiques, no hauríem d’avaluar la pobresa laboral?

dimecres, 19 de febrer del 2025

Tributació i suficiència del SMI

 


La curolla de 19/02/2025 a https://vida.cat/programes/

Tributació i suficiència del SMI

Segueix la disputa en el si del Gobierno de España sobre la tributació del nou SMI de 16.576 euros/any. Això suposa 50 euros mensuals, o 700 euros anuals més de nòmina. Una pujada del 4,4%  en relació a l’any 2024.

En principi, soc partidari que les persones perceptores del SMI paguin IRPF. Ara bé, estic en contra que ho facin segons la normativa vigent. Actualment, l'IRPF és un impost que té uns efectes redistributius molt petits. A tot estirar, aconsegueix un escàs efecte redistributiu del 4%.

En definitiva, que tothom pagui impostos em sembla bé. Però, amb una fiscalitat justa. És a dir, que els que més tenen més paguin. A on es prioritzi la persecució del gran frau fiscal, i no, com passa al Regne d’Espanya, on el 75% de les actuacions dels tècnics d'hisenda estan centrades sobre deutes mitjanes de 1.000 euros. No em sembla de justícia fiscal perdonar impostos a les grans elèctriques, al mateix temps que es vol aplicar l’IRPF als perceptors del SMI.

Però aquest debat, no hauria d’amagar un altre debat veritablement important:

El SMI només serà suficient si s’avalua en termes de capacitat adquisitiva. I, per això cal un SMI ajustat a la realitat de cadascú. Té, posem per cas, la mateixa suficiència el SMI estatal a Lugo que a Mallorca?

És, a parer meu, imprescindible reivindicar un SMI autonòmic. I em sorprèn que el regionalisme local, i, sobretot, el nostrat sobiranisme no en xerri d’aquest assumpte. Crec que a Mallorca no podem romandre al marge del debat europeu sobre la conveniència de Salaris Mínims Interprofessionals o Salaris Mínims de Referència locals i regionals.

Aquesta és la meva curolla d’avui.

divendres, 7 de febrer del 2025

Menys hores de feina és més vida



Aquesta setmana la plataforma audiovisual VIDA ha estrenat el programa “Això és vida”.  Als tertulians i tertulianes ens demanen que comencem amb la nostra curolla del dia.  Vet aquí la meva:

La curolla de 05/02/2025

Menys hores de feina és més vida

El temps per dedicar a la vida (en argot d’economia “el cost d’oportunitat vital”) és, també, un element crucial de desigualtat, d’injustícia i en disputa.

Per això, entre altres coses, és una molt bona notícia que el Consell de Ministres d’aquesta primera setmana  de febrer, donés el vistiplau a l'avantprojecte de llei per a la rebaixa de la jornada laboral fins a les 37,5 hores setmanals sense pèrdua de salari.

En el complicat debat parlamentari d’aquest assumpte veurem, un altre cop, qui està a favor de la història i qui no.

Cal recordar que al Regne d’Espanya, des de la primera fixació per llei, el 1919, d’una jornada màxima setmanal de 48 hores, les dretes i importants sectors empresarials -uns més que uns altres, tot s’ha de dir- s’hi han oposat amb argumentaris, estratègies i insanitats diverses.

Ara el gran argument d’oposició de la nostrada dreta i dels sectors empresarials illencs és que "no s'adapta al teixit productiu de les Balears, i no té en compte el pes dels sectors prioritaris en aquesta comunitat autònoma“. Això, endemés de ser fals, és un missatge que ve a dir que el marc de turistificació és un obstacle pel progrés social . Benvinguts a aquest esperit crític de la dita turistificació.

Tanta sort que, la plataforma Menys Turisme Més Vida, sembla que comença a posar-se a punt per engegar un nou cicle de mobilitzacions.

Sens dubte, menys hores de feina no expressament desitjada, és més vida!