La Fundació Gadeso acaba de publicar el número 41 de TEMES SOCIOECONÒMICS
amb el títol: “Cal evitar qualsevol agreujament de la bretxa digital entre la
ciutadania”. En aquesta ocasió a la publicació digital que podeu consultar a
www.gadeo.org es dóna una ullada a la situació de l’ús que fan de les
Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) les persones de 16 a 74
anys a les Illes Balears. Val a dir que en anteriors ocasions s’ha analitzat
aquest assumpte als àmbits empresarials i dels habitatges illencs, i que la
font de dades és l’enquesta publicada el 2 de setembre d’enguany sobre
equipament i ús de les TIC que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
Tot i que la informació que proporciona l’ esmentada enquesta és de gran
quantitat i qualitat, hem fet una tria del que ens ha semblat més significatiu
referit a 2014 i, alhora, hem anunciat el compromís de desenvolupar-ho amb més
cura en pròximes entregues de Temes Socioeconòmics Gadeso. La tria és aquesta:
1.- Un total de 851.747 persones de les Illes Balears han fet ús de les TIC en
el període analitzat. 2.- Un 95,5% ha fet ús del telèfon mòbil en els últims 3
mesos, i alguna vegada un 84% ha utilitzat l’ordinador i un 83,4% Internet. 3.-
De les persones que han fet ús de l’ordinador, la majoria l’utilitza amb
freqüència (el 90,1% en el darrer mes). 4.- La majoria de les persones que han
fet ús d’Internet ho fan gairebé diàriament (el 79,8%). 5.- Un gran nombre de
persones de 10 a 15 anys fan ús de TIC: 62.983 de l’ordinador, 62.498
d’Internet i 39.281 del telèfon mòbil. 6.- Un 84,5% de les persones de 10 a 15
anys fan ús d’Internet des del seu habitatge i un 75,5% des del centre d’estudi.
I 7.- Els productes o serveis més comprats per Internet són els serveis per a
viatges (bitllets de transport públic, lloguer de cotxes, etc.) i
d’allotjaments de vacances (hotel, apartament, etc.)
Però, més enllà de les dades, volem alertar sobre la necessitat de parar
molta atenció a les bretxes que l’ús de les TIC pot provocar a societats que
han substituït l’horitzó de la cohesió social per un de competitivitat a
qualsevol preu, encara que sigui amb un elevat grau d’exclusió. En aquest
sentit, no és estrany que cada pic es parli més de “pobresa tecnològica” per
definir les dificultats econòmiques per accedir a les TIC, o de “l’exclusió
tecnològica” que provoca la falta de coneixements i habilitats d’alguns grups
de persones per manejar els dispositius TIC. Un tema importantíssim és que
aquesta exclusió dificulta a molta gent assolir el grau oportú d’ ocupabilitat
(formació, habilitats, experiència, capacitat de cerca de treball mitjançant
TIC, etc.) per poder afrontar els nous requeriments del mercat de treball amb possibilitats
d’èxit. També cal fer referència a una possible bretxa digital en el consum, ja
que determinats productes i serveis són més barats o de distribució exclusiva
en el comerç electrònic.
Però, sens dubte, el perill més gran i transcendent de bretxa digital és la
que es pot produir en matèria de participació política. Estic convençut que és
gairebé impossible que la democràcia representativa incorpori trets de
democràcia participativa al marge de l’ús de les TIC. Però això, a parer meu,
no està garantit sense una adequada intervenció dels poders públics a favor
d’una radical igualtat en l’ús d’aquestes tecnologies. Malauradament alguna
iniciativa de la UE en aquesta direcció ha quedat en un no res a causa de les
polítiques d’austeritat compulsiva.
En
definitiva, si es prenen en consideració les paraules de Daron Acemoglu, el
coautor del molt recomanable llibre “¿Por qué fracasan las Naciones?: Orígenes del poder,
pobreza y la prosperidad”, quan diu “Crec que molt poques persones negarien que la
tecnologia ha jugat un paper molt important en el creixement de la
desigualtat”, no sembla agosarat afirmar que el que
és segur és que cal treballar per evitar qualsevol agreujament de la bretxa
digital en els àmbits socials, laborals, generacionals, de gènere, de consum i
de participació política.