Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Turisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Turisme. Mostrar tots els missatges

dimecres, 3 de maig del 2017

Malgrat informes d'encàrrec: #SenseLímitsNoHiHaFutur.

Avui s’ha presentat aquest informe. D'una primera lectura em sembla un informe fet per encàrrec. “En el marco de un convenio entre UIB y Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB)" (sic).
Recursos institucionals al servei de la deslegitimació del pensament turístic crític. Un informe de combat contra la racionalitat del decreixement turístic. La mitològica realitat  neoliberal sobre lloguer vacacional y el dret al habitatge digne.
Res de nou, però venint de qui ve mala peça al teler!
I tanmateix #SenseLímitsNoHiHaFutur.

divendres, 7 d’abril del 2017

Hotel Illes Balears (amb externalitzacions a l’engròs)


A la nota informativa del Govern sobre l'aprovació del PROJECTE DE LLEI QUE REGULA EL LLOGUER TURÍSTIC (vegin aquí) es pot llegir:

"... s'ha afegit un paràgraf per garantir el compliment de les normes laborals. Amb la definició dels serveis turístics que ha de prestar la persona comercialitzadora, també queda definit el personal que podria contractar-se per dur a terme aquests serveis, per tal d'exigir per exemple el compliment de les normes de seguretat social, de prevenció de riscos o altres que exigeixi el conveni col·lectiu que sigui d'aplicació."

Si no record malament a les al·legacions dels sindicats es demanava que la llei establís que el Conveni aplicable fos el d'Hostaleria. Ho serà? Em tem que no!
No sé si als sindicats -i a la resta d'entitats que van formular al·legacions -se'ls ha contestat. A la meva amiga Sara Casero i a mi no se'ns ha dit res. Tanmateix ja anunciàvem en aquest article el nostre escepticisme....

D'altra banda, tot indica -m'agradaria equivocar-me*- que aquest projecte de llei és la continuació d'un procés en el qual les Illes (especialment Mallorca i Eivissa) es van convertir en una gran urbanització, i ara es convertiran en un gran hotel amb externalitzacions a l’engròs.

*La lectura del text de l'avantprojecte haurà d'esperar unes setmanes. En unes hores parteixo de viatge.

dilluns, 10 d’octubre del 2016

Indecent missatge turístic

Es comença donant el missatge sobre una suposada percepció social contrària als impostos. Es fa en ple procés de debat sobre l'Impost Turístic *. Es va haver de deixar constància que "No és cert que a ningú li agradin els impostos".

Després se segueix, en el marc d'un molt interessant reportatge periodístic, negant la persecució contra el lloguer turístic il·legal. Inssolit!

Administració al servei del "capitalisme canalla" que viu en la il·legalitat? Perdó a la il·legalitat a favor d'una suposada "prosperitat compartida" en la qual els grans propietaris s'emporten la part del lleó i els petits no arriben ni a la del ratolí?

Què vindrà després? Qualsevol cosa menys una millora de la percepció social del turisme. Mala peça al taler!


*Diario de Mallorca:
Irregularidades turísticas
Turismo ha puesto este verano multas de hasta 20.000 euros al alquiler ilegal
Aunque los propietarios que arriendan al margen de la ley se quejan de una "avalancha de sanciones", el Govern apenas ha impuesto 159 en lo que va de año, una multa por cada 200 apartamentos que incumplen la normativa - La Conselleria promete más contundencia la próxima temporada, cuando se regule la oferta hoy ilegal para permitir parte de ella

09.10.2016 | 02:45
Casi 1.800 pisos alquilados ilegalmente a turistas se apuntan para cobrar la ecotasa
La inspección a pisos ilegales de alquiler solo actúa en caso de denuncia
Turismo prepara para 2017 una campaña de multas exprés contra el alquiler ilegal
Alberto Magro Palma

Ofrecen más de 120.000 camas a turistas de forma ilegal y se sienten perseguidos. Los propietarios de apartamentos turísticos aseguran estar sufriendo una ?avalancha? de multas de hasta 40.000 euros. Se lo cuentan a Diario de Mallorca algunos particulares, aunque la cosa realmente no es para tanto, dicen los inspectores. De hecho, los técnicos encargados de combatir las irregularidades turísticas en la economía más turística del Mediterráneo, la de Balears, hablan de una realidad bien distinta. Nada de avalancha de sanciones. Presión mínima, dicen, con mimo y vaselina, una campaña de inspecciones limitada a dar respuesta a las denuncias contra el alquiler ilegal que les van llegando de vecinos molestos con los excesos de algunos viajeros veraniegos alojados irregularmente a lo AirBNB y de competidores hoteleros mosqueados con una oferta que les resta clientes sin pagar los impuestos que tocan y contraviniendo la ley. ?No se ha hecho nada de oficio?, confirma un técnico de la Conselleria de Turismo, que alude de paso a la altísima carga de trabajo y responsabilidad que afrontan los quince profesionales de la inspección, lastrada además en su operatividad por un sistema anquilosado que hace que los expedientes sancionadores se demoren durante meses antes de ver la luz.

Lo reconocen en el equipo político del vicepresident y conseller de Turismo, Biel Barceló (Més), en el que también niegan la persecución contra el alquiler ilegal. Cuentan que este verano y a la espera de que en unas semanas presenten una nueva normativa que autorizará gran parte del alquiler hoy prohibido, carecía de sentido ir a degüello a por propietarios que operaban irregularmente. Así que se han limitado a atender denuncias de terceros. Nada de inspeccionar de oficio. ¿Que hay entonces de esa avalancha de inspecciones de la que se le quejan a este diario algunos propietarios? Pues que no es tal, coinciden en afirmar los técnicos y los responsables políticos de Turismo. Aunque para evitar percepciones, mejor dar números. ¿Cuántas multas han puesto por alquiler ilegal? Pues en la Asociación de Apartamentos Turísticos de Balears, Aptur, hablan de cuatro por cada día de agosto. Si así fuera, habrían caído 240 multas en julio y agosto, una por cada 150 apartamentos ilegales, según el censo de oferta ilegal que ofrece la propia asociación de apartamentos turísticos, que cuenta con 180.000 plazas vacacionales, 126.000 de ellas operando fuera de la normativa actual.

Multas improbables
Pero es que ni siquiera se llegó a esa actividad inspectora. Lo confirman en la propia Conselleria de Turismo, que desnudan con transparencia y sin remilgos su trabajo de lucha contra la oferta ilegal: en lo que va de año, dicen, es decir, desde enero hasta el cierre de septiembre, ha habido 198 inspecciones en apartamentos y viviendas sospechosos de alojar ilegalmente a turistas, y de ellos apenas 159 acabaron en acta de infracción. 159 multas para los más de 30.000 apartamentos en edificios plurifamiliares que hoy se arriendan de forma prohibida a turistas. Dicho de otro modo, en las islas abarrotadas hasta el exceso, en gran medida por la proliferación del alquiler ilegal, Turismo ha multado este año a uno de cada 200 apartamentos irregulares.

Con lo que la probabilidad de ser cazado no mete mucho miedo. Quizá por ello este verano se vieron ofertas que habrían resultado temerarias de no ser por la ausencia de presión inspectora. Era y es el caso de aquellos edificios plurifamiliares y residenciales enteros, dedicados a albergar ilegalmente a turistas justo en la tipología de inmueble más claramente prohibida por la ley, y justo frente a las sedes de dos de los organismos encargados de perseguir la economía sumergida en las islas, la Agencia Tributaria de Illes Balears y su hermana mayor, la Agencia Tributaria Estatal. Lo leyeron en estas páginas este verano y, por cierto, ahí siguen ofertados en AirBNB esos edificios ilegales completos que operan ante las mismas narices de esa Hacienda que éramos todos hasta que la Abogacía del Estado excluyó de la obligación general a la infanta. Si se abre el foco y se aleja de los aledaños de las sedes de la Agencia Tributaria, aparecen cientos de ofertas ilegales más el centro de Palma (hay unas 400 ofertas en el casco antiguo de Palma, donde toda oferta es ilegal, al ser todo edificios plurifamiliares en espacio residencial). Y la ilegalidad se cuenta por millares si se observa el resto de las islas y el resto de webs que publicitan la oferta irregular.

Sanciones a agencias
Para ellas, para las webs y, sobre todo, para las agencias inmobiliarias que dan servicios turísticos sin estar registradas como negocio turístico, han sido de hecho las multas más severas. La regulación balear contempla sanciones de hasta 40.000 euros para quien alquile ilegalmente su vivienda a turistas, pero la realidad de este verano es que Turismo ha puesto multas de un máximo de 20.000 euros, con las que en el Govern han castigado a agencias que incumplen la normativa y no registraron su actividad turística.

Los propietarios también han recibido alguna sanción, siempre en casos en los que mediaba denuncia de la comunidad de vecinos o similares. Pero ni siquiera en esos extremos la sanción ha ido muy allá: según explica el presidente de Aptur, Juan Estarellas, la sanción más dura que han reportado su miles de asociados es de 6.000 euros. En el Govern y la inspección confirman la cuantía: 6.000 euros máximo. ¿Muchos? Pues no son una broma, pero tampoco un gran drama: si se atiende a los precios medios de AirBNB este verano pasado, la noche de apartamento turístico ilegal en Palma salía siempre por más de 100 euros, y en la mayoría de los casos por entre 170 y 250 euros, con lo que en un mes se recaudan esos 6.000 euros de multa. Queda el resto del verano para encima ganar dinero con una actividad hoy ilegal.

Así que la presión sancionadora no parece entrar dentro de la categoría de ?avalancha?. Otra cosa será el verano que viene. Para entonces, si esta vez el conseller Barceló sí cumple los plazos que él mismo se marca, Balears tendrá en vigor una remozada normativa turística. Según la Conselleria, con la reforma permitirán que al menos 43.000 de las 120.000 plazas ilegales hoy activas en Balears pasen a la legalidad, siempre y cuando cumplan para ello unos requisitos mínimos de calidad y solvencia turística. También se pretende presionar a las propias webs que difunden la oferta sumergida, lucrándose de paso con ella. Para AirBNB y compañía, el Govern planea exigir lo mismo que en Cataluña: que solo se puedan exhibir como apartamentos de alquiler turístico aquellos que cuenten con un número de registro de actividad facilitado por el Govern balear y el ayuntamiento que en cada caso corresponda.

En 2017, fin de la tregua
Con esa legislación ya en marcha, y por tanto con la posibilidad de operar legalmente que ahora se le niega a todos los apartamentos de edificios plurifamiliares, la Conselleria de Turismo promete apretar duro a los infractores. ¿Cómo? Pues tampoco suena muy duro lo que planean: dicen que en la actualidad el problema no es tanto de falta de inspectores (aunque haya solo quince para controlar toda la actividad de unas islas que reciben doce millones de turistas al año) como de descoordinación entre los profesionales, y sobre todo, de falta de agilidad a la hora de tramitar expedientes sancionadores. Hoy tardan meses en sacar adelante una multa, por lo que la idea es que las sanciones corran más y con ellas cunda el miedo al ejemplo, a esa sanción máxima de 40.000 euros que este verano es poco mas que un unicornio mitológico, un castigo que solo habita en la ley y en la imaginación de quienes la formularon. ?Ya no habrá excusa, el que no cumpla tendrá problemas graves?, abundan en el Govern, que el año que viene sí estará para hacer cumplir la ley. Dicen.
Las cifras

31.000 viviendas que se están alquilando ilegalmente a turistas: Según la asociación que agrupa al alquiler vacacional legal e ilegal (Aptur), en las islas hay 45.775 viviendas dedicadas al negocio turístico, pero únicamente 14.243 están dentro de la ley, registradas en Turismo y pagando el impuesto de estancias (la mal llamada ecotasa). El resto, más de 31.000 viviendas con 126.000 plazas en total, están fuera de la normativa actual, que prohibe alquilar a turistas en edificios plurifamiliares catalogados como residenciales, precisamente el tipo de oferta en auge, canalizada a través e webs como AirBNB. Ahora, el Govern plantea reformar la ley para dar acomodo en ella a unas 43.000 plazas, con lo que dos terceras partes de la oferta hoy sumergida seguiría siendo ilegal.

dilluns, 16 de maig del 2016

Turisme de creuers a Palma: Debat o propaganda?

Segons informa l’Autoritat Portuària de Balears l’Autoritat Portuària de Balears (APB), avui se celebra a Palma “una jornada d’alt nivell” per parlar de “l’evolució del turisme de creuers i el seu impacte positiu en els llocs de destí, sobretot en tot allò que es refereix a la creació de llocs de feina, desenvolupament d’infraestructures, desenvolupament econòmic, i promoció del destí”. Hi participaran, a més dels organitzadors (APB), CLIA Europe, que és la principal associació de creuers del món, representants del Govern de les Illes Balears, sectors empresarials, la Cambra de Comerç de Mallorca, i la Fundació Palma 365.
Sorprèn l’objectiu tan limitat i esbiaixat de la jornada. Més que una reunió de debat, reflexió, i recerca, sembla que el que s’ha convocat és un “aquelarre” per enaltir una sola i vertadera veritat: el turisme de creuers té únicament un impacte positiu. Pot ser per això que no s’ha convidat a la jornada a cap veu mínimament critica. Ni associacions de veïns, ni ecologistes, ni sindicats, ni científics, o investigadors/res de la UIB.
Però el que em sorprèn més és que aquest sectarisme en el debat es produeixi mentre les principals institucions estan governades pels #AcordsPelCanvi. Com queda el discurs de la participació, de la transparència de la sostenibilitat? Hi ha opinions que s’ha d’escoltar, com ara, la dels que coincidim amb Elizabeth Becker quan afirma que: “Los cruceros prometen que un número de pasajeros gasta una cantidad de dólares que en realidad no gasta, y que los negocios locales van a ganar. Pero no ocurre porque tienen muchos acuerdos con empresas para llevar allí a los clientes. Está también el coste de la contaminación: cuando un crucero atraca no se conecta a la electricidad, se deja ir, y genera una contaminación equivalente a 12.000 coches. Eso va al agua. Y pagan sueldos horribles. 50 dólares (46 euros) al mes a un camarero… Viven de las propinas. No se preocupan de las normas laborales y hay un verdadero interrogante sobre si siguen las normas medioambientales …¿Y dónde están las fuentes de agua? ¿Dónde están los cuartos de baño? ¿Quién recoge su basura? ¿Adónde va?”.
Mal peça al taler si no es volen posar sobre la taula els inconvenients del turisme de creuers, i la necessitat imperiosa de limitar-lo. Mala estratègia la de la confrontació. Només ens queda, com han fet a Barcelona, sortir a protestar al carrer?
Publicat originalment a www.elperiscopi.com (12-V-2016)


dijous, 7 d’abril del 2016

Capitalisme [també hoteler] canalla

Començar a conèixer el contingut dels “Papers de Panamà” i associar-ho amb el fantàstic llibre de César Rendueles, “Capitalismo Canalla”, va ser automàtic. Rendueles repassa en aquesta “història personal del capitalisme a través de la literatura”, molts textos literaris que evoquen l'eterna pugna de democràcia contra capitalisme. Pràcticament acabant el text escriu: “La globalización neoliberal es la historia de cómo el noventa y nueve por ciento entregamos voluntariamente el control de nuestras vidas a fanáticos con una percepción delirante de la realidad social. Dimos carteras de economía, sueldos principescos, privilegios fiscales y un alto reconocimiento social a gente cuyo lugar natural es un rancho en Waco rodeado por el FBI”. Doncs això, en lloc d'estar rodejats per la policia, gairebé totes les elits incloses en aquest 1%, i els seus acòlits, són els que tenen gran part de les seves fortunes en els anomenats Paradisos Fiscals (paradisos per a la minoria, que esdevenen infern per a la majoria).

En aquest cas, igual que passà amb Wikileaks, s’ha d’anotar que, davant la inactivitat dels Governs, aquestes pràctiques d'evasió o elusió fiscal, blanqueig de capitals, o “de societats pantalles que oculten pràctiques criminals -inclòs el finançament del terrorisme i tràfic d'armes i estupefaents- (el Minotaure Global que fa algun temps ens va explicar Yanis Varoufakis), arribin a l'opinió pública a través de la recerca periodística. Dret de i a la informació contra capitalisme.

Una vegada coneguts els noms i cognoms de clients de Mossack Fonseca que, digui's de pas, és només la punta del iceberg el lògic seria que, a escala general, s'actués per a, si més no, eradicar els paradisos fiscals; establir d'una vegada per sempre una taxa a les transaccions financeres internacionals; obligar a les corporacions multinacionals a donar publicitat completa de les seves activitats, incloses les financeres i fiscals, i la regulació de la tributació fiscal a cada país; i dotar a l'Agència Tributària dels mitjans perseguir el frau fiscal. A més, seria de tota lògica una gran mobilització ciutadana en demanda de justícia fiscal.

I a casa nostra? Doncs una vegada coneguda la implicació de les hoteleres Meliá i Riu, seria lògic que aquestes dues grans empreses es disculpessin davant la societat d'Illes Balears i que la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) sortís del seu cridaner silenci. Per què? Doncs perquè aquestes empreses i aquesta associació empresarial han exercit d'agents polítics i, en més d'una ocasió, han condicionat la política turística i territorial que han volgut aplicar el Parlament o el Govern i, alhora, han fet moltes prèdiques sobre moralitat pública, eficiència econòmica de la iniciativa privada sobre lo públic, política fiscal, etc. Ambdues empreses farien bé no seguir amb la hipocresia i el cinisme de mantenir actius els seus respectius departaments de Responsabilitat Social Corporativa (RSC).


Finalment, ara més que mai és urgent que l'equip de govern de l'Ajuntament de Ciutat compleixi el seu compromís de declarar Palma lliure de paradisos fiscals.


Publicat originalment a www.elperiscopi.com (07/07/2016)

dijous, 17 de desembre del 2015

Palma: Turisme de qualitat vs. esclavitud laboral

Mentre a Palma es celebrava una taula rodona en la qual “Govern y hoteleros coinciden en que hay que invertir en innovación y calidad”, prosseguia l’operació policial contra la “màfia laboral” que ha estat operant, justament a Palma, en desenes de bars i restaurants. En el moment d’escriure aquestes línies, i segons informa la premsa, la Policia estima en 1.200 els treballadors i treballadores víctimes de l’explotació laboral que aquesta màfia practicava. No s’està parlant, doncs, de poca cosa. Si es confirmen aquestes informacions policials, estaríem davant un cas d’esclavitud moderna a l’engròs, en ple centre turístic d’una ciutat com Palma, que té el seuestablishment orgullós de la seva turistització.
Amb tot, allò que em sembla més indignant és que aquesta esclavitud moderna en una activitat bàsica d’una destinació turística conviu amb un discurs turístic oficial en el qual l’ocupació -i la seva qualitat- està absent, excepte per a justificar prebendes als “inversors”, gairebé sempre, injustificables. Resulta feridor que, en plena actualitat de l’escàndol d’esclavitud, la màxima preocupació empresarial sembli girar entorn de les terrasses de Born, i que aquestes es presentin, en paraules d’Hans Müller, com “un exemple de renovació [turística] lligada a la qualitat”. Val dir que, aquestes paraules del director de contractació de Thomas Cook varen ser pronunciades en la abans esmentada taula rodona, en la qual, pel que sembla, res es va dir d’ocupació de qualitat.
Ha arribat el moment de canviar de discurs turístic i de prioritats polítiques. Ja és hora que l’Ajuntament de Palma sigui un agent pro actiu a favor de l’ocupació decent, i garanteixi que darrere de les terrasses turístiques palmesanes no hi ha esclavitud laboral ¿Perquè no segueixen l’exemple de Barcelona, on s’acaba de signar un acord perquè el turisme generi ocupació de qualitat?
Per una altra banda, perquè en el Consolat de la Mar, i en la Vicepresidència del carrer palmesà de Montenegro no es reuneixen més amb els sindicats representatius del sector turístic? Si a més de reunir-se, fessin una mica de cas a les propostes sindicals contingudes en el document “Propuestas en favor de una Industria Turística de Calidad” (especialment en matèria d’economia submergida, inspeccions turístiques i de treball, i qualitat d’ocupació), els casos d’explotació i/o esclavitud laboral no  avergonyirien tan sovint a la gent decent.
Publicat originalment a El Periscopi (17-12.2015) 

dilluns, 30 de novembre del 2015

"Las que limpian los hoteles” del capitalismo turístico canalla.





Aquí us deix un article sobre les males condicions de treball en el sector hoteler, sobretot de les
 cambreres de pisos, i el llibre "Las que limpian los hoteles. Historias ocultas de precariedad laboral" d’Ernest Cañada, que  s'ha publicat  sinpermiso .

Bona lectura  

dimecres, 11 de novembre del 2015

Debatem de turisme!


Ahir es va presentar l’Anuari del Turisme de les Illes Balears 2015, editat per la Fundació Gadeso. És el segon any de vida d’aquesta publicació que, al meu entendre, i independentment dels seus continguts, és una invitació sincera al debat sobre el turisme illenc. Un debat necessàriament plural i, de vegades, amb plantejaments radicalment enfrontats. La pluralitat i la discrepància sobre un assumpte tan polièdric com el turisme, en societats complexes com les democràcies del segle XXI, hauria de ser entesa com una cosa natural. Però, malauradament, no és sempre així. M’agradaria que l’Anuari del Turisme de les Illes Balears  esdevingues  una espècie d’àgora en la qual el debat turístic tingués llarga vida i llarga mirada. La bona governança exigeix fugir del curt termini i de la mera anàlisi conjuntural que, en el millor dels casos, poden ser útils per aconseguir rèdits electorals, però inútils per solucionar problemes complexos i garantir el benestar del futur.
Com estic d’acord que “hem de treure lliçons del primer mig segle d’industrialització turística”, ja que “Espanya, amb Balears com a punta de llança, té una responsabilitat major en la colonització global del món” (Joan Buades. “Exportando paraísos. La colonización turística del planeta”. Pàgina 141), crec que tenim alguna responsabilitat en la promoció del debat sobre el turisme del segle XXI.
Des del meu punt de vista, els assumptes cabdals del debat no poden ser els de “tota la vida”. M’és igual que alguns d’aquests assumptes (estacionalitat i ocupació de baixa qualitat, per exemple) no s’hagin solucionat, potser perquè no tenen solució, o perquè les possibles solucions generen majors problemes. Ara tocaria parlar, entre altres coses, de la pèrdua de la funció sistèmica de repartiment de riquesa turística de l’ocupació i els seus possibles substitutius; de la necessària incorporació transversal dels desafiaments de l’escalfament global a la política pública turística; de com es frena la instrumentalització del turisme per a la justificació d’operacions immobiliàries, especulatives i, en molts casos, delictives; o de com introduïm estratègies turístiques de decreixement, i preveiem els costos de transició de l’actual boom d’arribades a una situació de sostenibilitat de debò i, per tant, allunyada del màrqueting del mal anomenat “turisme sostenible”.
Sigui com sigui, el fet segur és que queda molt debat per fer. Tant de bo per molts anys es pugui fer l’Anuari el Turisme de les Illes Balears i seguir debatent.
Publicat originalment a El Periscopi (11-11-2015) 

dijous, 15 d’octubre del 2015

RIP Ecotaxa? Encara no!

Les esquerres no haurien d’oblidar la capacitat transformadora que -encara que sigui modesta i lenta- té l'acció de governar. A aquestes altures de segle XXI parlar de “turisme sostenible”, és no dir res, tret que es prenguin mesurades de debò -i mesurables- per a conservar la biosfera. Fa temps que Daniel Tanuro adverteix sobre la impossibilitat del capitalisme verd. A parer meu, l'enginyer agrònom, ambientalista i militant ecosocialista belga, té tota la raó del món. O s’introdueixen lògiques econòmiques no-capitalistes o anem directes a l'abisme econòmic, social i ambiental, ja que "els éssers humans som interdependents i ecodependents: el Homo economicus competitiu i independent d'uns altres i de la naturalesa és una absoluta ficció” (Ramón Fernández Durán). Per això, no basta fer millor les coces (el turisme massiu de sempre però amb bon rotllo , cal fer coses diferents.

Per molt que la taxa turista s’anomeni  ara impost del turisme sostenible,  això del turisme sostenible no deixa de ser una altra perversió de les paraules, tan habitual en la política postmoderna. Aquesta perversió conceptual serà una realitat si al final els recursos d’aquest nou impost, tal com ahir s’anuncià, van destinats a: 1) Protecció, preservació i recuperació del medi natural, rural i marí. 2) Millora de la qualitat i la competitivitat del sector turístic, foment de la desestacionalització, creació de producte turístic i promoció turística. 3) Desenvolupament d’infraestructures relacionades amb el turisme sostenible. 4) Recuperació i rehabilitació del patrimoni històric i cultural. 5) Impuls de projectes de recerca científica, desenvolupament i innovació tecnològica (R+D+I) que contribueixin a la diversificació econòmica o relacionats amb l’àmbit turístic. I 6) Millora de la formació i la qualitat de l’ocupació del sector turístic.

Esper i desig que aquest esborrany de taxa turística sigui radicalment modificat per posar com a radicalment prioritari la inversió dels recursos recaptats en finalitats ecològiques, i no tant al Homo economicus de més turisme. Recaptar per a més negoci d’una minoria amb els recursos d’una biosfera de tots i totes, no és una altra cosa que la política a favor de les classes extractaves. El fi definitiu de l’Ecotaxa com eina de solidaritat fiscal amb la biosfera illenca i icona d’un altre turisme possible i necessari,  no pot ser un acord pel canvi!


Publicat originalment a www.elperiscopi.com (15-10-2015)

dilluns, 12 d’octubre del 2015

Democratització turística i identitat balear

Aquest mes d’octubre farà quinze anys que es celebraren les II Jornades de Turisme i Medi Ambient a les Illes Balears, organitzades per l’Institut d’Estudis Ecològics (INESE). La conferència inaugural de l'esdeveniment va ser a càrrec de l'aleshores Rector de la Universitat de Barcelona, Antonio Caparrós Benedicto, qui va llegir un text titulat “La globalización”, i que encara ara segueix essent de molt recomanable lectura. A tall d’exemple citaré dues idees d’aquella conferència que em semblen particularment escaients avui en dia: “ ... gobernar hoy es generar nuevos vínculos sociales, dar lugar a un nuevo tejido social” i “ … creo que es posible generar una identidad balear basada en unos valores identitarios vinculados al medio ambiente y al turismo” (Els materials complets de les esmentades Jornades es varen publicar, l’any 2002 , en el volum “L’Espai turístic” de l’INESE).
A què ve aquesta remembrança d’unes jornades que segurament gairebé ningú recorda? No hi ha res de nostàlgia, ans al contrari. Pens que ara, amb un govern autonòmic d’esquerres -sense les noses de la dreta o del centrisme regionalista-, amb el Parlament més esbiaixat que mai a l’esquerra (o si ho voleu amb més pes objectivament progressista que mai), i amb una sòlida presencia al Parlament i al Govern d’una força política que es reclama de l’ ecosobiranisme, hom podria pensar que ara era l’oportunitat.
Pot ser que durant aquesta legislatura s’aconsegueixi democratitzar la política turística amb participació i transparència de tots els agents social i econòmics d’aquesta terra. Tant de bo sigui així, però a punt de complir-se els primers cent dies, el que s’aprecia és molta tecnocràcia, massa consulta i interlocució amb grups d’interessos, tot sembla pur disseny tourist business friendly. Com és possible que, per a començar amb bon peu, un Govern que ha elevat a rang de conselleria la participació encara no hi hagi posat en marxa algun organisme de participació en la política turística que doni certa transparència a la imprescindible interlocució? De moment, seguim amb les interlocucions bilaterals tan pròpies de les relacions amb els lobbys. Vull suposar que és un problema d’agenda i no de model. En qualsevol cas, cal generar ja nous vincles socials si es vol democratitzar la política turística de les Illes Balears.
Pel que fa a la incorporació dels valors del medi ambient i del turisme a la nostra identitat com a poble, hi ha, ara mateix, dos assumptes cabdals: Taxa Turística i capacitat de càrrega turística i, malauradament, en ambdós casos, si hem de fer cas a allò que diuen els mitjans de comunicació, sembla que el Govern navega per un mar d’indefinició. Vegem alguns exemples: En El Económico (el setmanari d’empresa i de turisme de Ultima Hora) del passat dia 2 d’octubre, s’informa que el Govern va fent camí per a instaurar un suavitzat Impost Turístic que, en paraules de la directora general de turisme, Pilar Carbonell, “Desde la Conselleria de Turismo defenderemos que sea un impuesto de reinversión en la industria turística” i punt. Per contra, en el número de novembre de la revista especialitzada en assumptes turístics Hosteltur, el Vicepresident i Conseller de Turisme, Biel Barceló, sembla que aposta per una la destinació de l'impost més amplia, concretament: “a millorar zones turístiques, preservar el medi ambient i a recuperar el patrimoni històric i cultural”. Com quedem? Si Hosteltur encerta, i hi ha una sensata distribució del que es recapti entre aquestes finalitats, avançarem en una millora de l’empatia entre la gent que, “com estimen aquestes illes, no les destruïm” i el turisme com activitat econòmica principal. En cas contrari, aquesta no-ecotaxa ajudaria a augmentar la mala percepció social d’una bona part de la societat illenca (potser la més compromesa amb un futur de plena sobirania) envers el negoci turístic.
Val a dir que la confusió de missatge governamental entorn de l'inevitable debat sobre els límits a la càrrega turística, és encara molt més gran en l’anterior. En algunes ocasions sembla que només els preocupa la massificació estiuenca i que en “temporada baixa” encara podem créixer en nombre de visitants, i de fet s’ha de promocionar la desestacionalització a força de més turistes en els mesos no estiuencs. Si fos així, el govern estaria plantejant un debat escaient en la situació de la càrrega turística de les Illes Balears dels anys 90 del segle passat, però absolutament desfasat avui en dia. El repte d’ara és com transitem, amb els menors costos possibles, a un escenari de decreixement de la xifra anual de turistes i del global d’estades. Cal advertir que l'estacionalitat té molts aspectes mediambientals, culturals i socials positius que cal posar en valor, però com això són figues d'un altre paner, en parlaré en una altra ocasió.

Publicat orginalment a dBalears (05-10-2015)

dijous, 8 d’octubre del 2015

Un bon turisme per a un bon país

Aquests dies s'han publicat dues notícies relacionades amb el turisme que, sorprenentment, han passat una miqueta desapercebudes i que tenen a veure amb la contribució del turisme a la societat illenca. Per una banda s'ha presentat l'estudi Impacto econòmic del turisme (IMPACTUR) 2014 de les Illes Balears, elaborat per Exceltur i pagat [herència PP – Bauzá?] pel Govern de les Illes Balears i, d'altra banda, s'ha anunciat el compromís de tenir regulat el “tot inclòs”  per a la pròxima temporada turística.

Pel que fa referència al IMPACTUR, és a dir, a l'estudi privat del càlcul del PIB turístic balear, de l'impacte econòmic i de l'ocupació laboral de l'activitat turística illenca. N’extrec dues informacions. Primera que el PIB Turístic a Balears va experimentar un creixement interanual del 2,9% en 2014 fins a aconseguir la xifra de 12.003 milions d'euros; segona que el nombre de llocs de treball vinculats al turisme va registrar un avanç interanual del 3,1% fins a les 150.346 ocupacions i, per tant, els nivells d'ocupació turístics superen els previs a la crisi. Allò que l’ IMPACTUR no ens explica és si el creixement del PIB turístic ho ha estat en detriment d'altres activitats econòmiques que diversifiquessin la nostra economia, si aquest major PIB ha ajudat a una menor desigualtat i com ha impactat en els indicadors mediambientals. L'estudi del lobby EXCELTUR tampoc ens  aclareix si l'augment de l'ocupació turística ha estat a costa d'una major precarització de les reaccions de treball i, per tant, si la pobresa laboral ha crescut o si, per contra, ha disminuït. Val dir que la presentació d'aquest IMPACTUR ha coincidit amb la presentació de la Memòria de 2014 de Càritas Espanya  que ens impactava amb la següent dada: “el 53% de les persones que acudeix a Càritas viu en llars en els quals algun dels seus membres està treballant. Això indica que tenir una ocupació no sembla que estigui oferint suficient protecció davant l'impacte de la pobresa o l'exclusió social.”

Sobre la regulació del “Tot Inclòs” sembla que alguna cosa es vol fer, però no se sap molt bé què fer. Seria convenient un posicionament clar sobre un tema en debat gairebé perpetu. Crec que en el document de 2005 de “Conclusions de l'informe elaborat per la comissió d'experts per a l'estudi i el seguiment del Tot Inclòs” estan les possibles línies d'actuació. Una, la majoritària, és no fer res, i l'altra, la minoritària, advoca per entrar a sac. Jo simpatitz amb aquesta darrera posició i pens que, per a una regulació light del Tot Inclòs, no fa falta perdre, com diuen al meu poble, ni el temps ni la llavor.

Sigui com sigui, prenent  en consideració que “només un turisme de salaris alts és un bon turisme” (Un bon país no és un país low cost. Una proposta contra la indecència Miquel Puig. Edicions 62), hom pot preguntar  quina és l’estratègia turística balear per a  fer aquestes illes un país menys indecent?


Publicat originalment  a www.elperiscopi.com (08-10-2015)

dimarts, 15 de setembre del 2015

Democratització de la política turística, o no?

Diumenge passat, l’Ara Balears va publicar un molt recomanable dossier sobre la Taxa Turística. El que més em va interessar va ser l'entrevista que se li fa a la Presidenta Executiva de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, Inma de Benito, en la qual, entre altres coses afirma: “La cooperació publicoprivada portada al seu màxim desenvolupament és fonamental perquè les decisions que es prenguin en l’àmbit executiu no estiguin allunyades de la realitat econòmica i empresarial. Hem de consolidar el camí de creixement assolit i el pla de treball que hem dissenyat amb el nou Govern se centra en això: a continuar enfortint el cercle virtuós de la inversió. En aquests moments, estam iniciant les reunions tècniques per desenvolupar-lo. El clima de treball és molt bo...”

Aquesta afirmació em va posar a l’aguait, i ahir dilluns, vaig dedicar una mica de temps a esbrinar si algú sabia què era això del “pla de treball que hem dissenyat amb el nou Govern”. Els meus contactes polítics, sindicals i periodístics no em van donar llum. Que jo sàpiga ningú del Govern ha desmentit o matisat l'existència d'aquest pla de treball fruit de la cooperació publicoprivada hotelera. Ja saben que quan una cosa no està clara convé posar-hi llum, però en aquesta ocasió -i no saben quant ho sent- sembla que per uns (FEHM) o per uns altres (Govern) es prefereix donar fum. La qüestió és molt senzilla: A pesar que l'Acord de Governabilitat per les Illes Balears, subscrit per PSOE, PODEM i MÉS, no és gens clar respecte al Diàleg Social, el que s'ha d'aclarir és si, en matèria turística, és aplicable allò que diu l'article 15 del vigent Estatut d'Autonomia: “Els poders públics promouran la participació dels agents  econòmics i socials del conjunt de la societat civil en els assumptes públics” o, per contra, s'opta per una gestió de la política turística en funció d'acords amb lobbys. Jo sóc dels qui pensa que la FEHM s'ha convertit en un lobby en tota regla, alhora, que ha perdut  capacitat i voluntat de diàleg social excepte en allò, per imperatiu legal, no li queda un altre remei, com és el cas d'alguns assumptes laborals i poc més.

Una segona afirmació de la Presidenta Executiva de la FEHM que em va cridar poderosament l'atenció és aquesta: “El sector hoteler és un gran desconegut en termes de solidaritat. Les accions que es podrien enumerar sobre la solidaritat del sector hoteler serien interminables. Estam treballant precisament en una memòria de responsabilitat social que presentarem properament i que demostra aquest fet que us coment...” Esquena contra paret!, que sembla que ens amenacen de demostrar-nos que tots els no hotelers i no hoteleres  que vivim a aquestes illes, som una colla de desagraïts i desagraïdes.

Per si de cas, avancem  que no existeix un consens general quant al significat de la RSE, però si hi ha acord que no cal parlar de responsabilitat social sectorial. Per això la “Estratègia renovada de la UE per 2011-2014 sobre la responsabilitat social de les empreses” recomana avaluar empresa a empresa, i fer-ho  sobre la base de: les Directrius de l'OCDE per a Empreses Multinacionals; els 10 Principis del Pacte Mundial de Nacions Unides en matèria de drets humans, treball, medi ambient i anticorrupció; la norma ISO 26000 sobre Responsabilitat Social; la Declaració tripartida de l’OIT de principis sobre les empreses multinacionals i la política social; i els Principis Rectors de les Nacions Unides sobre empreses i drets humans. Esperem que la FEHM no ens expliqui un conte sobre Responsabilitat Social Hotelera  i faci bé els comptes amb paràmetres científics o, en cas contrari, les faci el Govern de les Illes Balears.

Diàleg social, transferència en la governança de la política turística, i explicació veraç i empàtica de la contribució del turisme a la societat illenca, són claus per la democratització de la política turística d’aquest terra.  Estarem atents!


Publicat originalment a El Periscopi (15-09-2015) 

dilluns, 14 de setembre del 2015

Explotació laboral i èxit turístic


La relació entre precarietat estructural de l’ocupació assalariada i autònoma i els casos d’autèntica explotació laboral, amb el creixement del negoci turístic illenc, és un assumpte recurrent. A tall d’exemple diré que, a finals dels anys 90 del segle passat i en els primers anys d’aquest segle XXI, alguns ja ens plantejàvem si, aleshores, existien unes condicions de feina al nivell de la Comunitat Autònoma líder en renda per càpita o bé érem els líders en renda per càpita perquè treballàvem en pitjors condicions que els altres. Ja no som els líders en renda per càpita, però continuam amb unes condicions laborals deplorables. Potser ara la qüestió s'hauria de formular en els següents termes: És possible parlar, com fan els hotelers, d’èxit turístic sense poder parlar d’excel·lència en les relacions laborals? Aquesta és la qüestió.
És evident que la indústria turística illenca viu una situació econòmica envejable: a la Mediterrània gairebé no hi ha competència a una oferta de sol i platja segura com la balear i la pitiüsa; la legislació turística feta a mida dels interessos dels hotelers ha possibilitat que el temps necessari per a la recuperació de la inversió aquí s’apropi al temps amb què es recuperen les inversions caribenyes; i la legislació laboral de la devaluació interna (reforma laboral de 2012 i el seu desplegament) ha abaratit, com mai, els costos laborals. És a dir, una situació privilegiada en aquests anys de crisi financera, econòmica i social que des de 2008 sacseja Europa. Gairebé tots els sectors empresarials han redimensionat a la baixa la seva capacitat de producció, prestació de serveis i volum de negoci que, cada pic, depèn menys del volum i més del valor afegit i del preu final. Però, vet aquí que el sector turístic hoteler illenc ha tingut i té un tarannà ben diferent de la resta del món empresarial. Hom podria dir que les polítiques europees d’austeritat per als no rics no han restat mercat de vacances d’estiu i, en el pitjor dels casos, la baixada de l’estada mitjana s’ha compensat amb escreix amb un major volum d’arribades. Això explica que, en plena crisi i mentre els industrials reduïen producció i els constructors desmuntaven grues, els hotelers demanessin i aconseguissin augmentar el nombre d’habitacions en els hotels. És cert que l’austeritat sí que ha afectat les possibilitats de fer vacances no estiuenques a les classes, diguem-ne, mitjanes-baixes europees, com ara d’alguns col·lectius de pensionistes alemanys que han tingut una considerable pèrdua de poder adquisitiu i que, alhora, s’han convertit en sustentadors principals de llars on hi ha molt actiu amb ‘minijobs’. La resposta a aquesta situació no ha estat una altra que la de més estacionalitat.
En resum, el sector hoteler, sense patir els efectes de la crisi, ha gaudit i gaudeix d’un marc laboral, teòricament per fer-li front, i que veritablement allò que ha fet és minvar drets laborals i socials (d’estabilitat laboral, protecció de l'acomiadament, suficiència salarial, salut laboral, etc.) i, alhora, ha afeblit el paper dels sindicats en els centres de treball. En aquest context sembla gairebé lògic que creixi la precarietat i l'explotació laboral. Què fer?
Amb la minvada capacitat d’autogovern de les Illes Balears, no és una tasca fàcil la d’aconseguir un lideratge turístic amb bons llocs de treball. Tot i que la legislació laboral és competència exclusiva de l’Estat (no podem fer una regulació autonòmica de l’externalització), hi ha coses que sí que es poden fer des d’aquí. Alguns exemples: millorar estructuralment la Inspecció de Treball per poder garantir la competència d’execució de les polítiques laborals amb uns mínims de decència i eficàcia; modificar la Llei turística, introduint la fixació de plantilles mínimes en els hotels i garantint unes condicions saludables de treball (llits i carros de roba ergonòmics, etc.); fer de les Illes Balears un referent del treball decent en el turisme amb activitats conjuntes amb l’Organització Internacional del Treball (OIT) i l’Organització Mundial del Turisme (OMT) , i convertir-nos en líders en R+D+i en prevenció de riscos i malalties laborals en el turisme.
El que no convé fer és amagar, darrere de suposades campanyes de demonització del turisme, les evidències. Al Govern li toca liderar un acord social que planti cara a la realitat per a transformar aquesta realitat de precarietat i d’explotació laboral en una de treballs que garanteixin el funcionament dels ascensors socials ascendents. En qualsevol cas, el pitjor negoci per a la nostra societat seria transformar les ànsies de canvi en un simple neguit d’impotència.

Publicat originalment a l’Ara Balears (13-09-2015)

dimarts, 1 de setembre del 2015

Els silencis sobre l'esclavisme laboral als hotels illencs



Matías Vallés, en la seva imprescindible secció dominical, Boulevar, del diumenge passat -30 d'agost de 2015- sota el títol “El canal alemán ZDF documenta la explotación hotelera”, entre altres coses, afirma que: “En apenas media hora, una edición de su programa Zoom titulada “Los negocios de TUI” documentó la cadena de television alemana [ZDF] el 18 de agosto las condiciones de esclavismo en que trabajan las camareras de hoteles de grandes cadenes”, o “que las trabajadoras de hostelería consumen fármacosvariados para paliar el estrés de sus excesos horarios. Según un médico de Felanitx, sufren si no acaban las treinta habitaciones que tienen asignadas, y esto les produce mucha ansiedad. Consumen ansiolíticos constantemente y pueden acabar en una depresión”. Vegin aquíl'article complet.

Per què parl d'aquest assumpte quan han passat dos dies des de la publicació de Vallés? Han hagut de passar més de 48 hores per reposar-me de la sorpresa o de l'ensurt? Doncs no. En aquests assumptes tinc poc marge de sorpresa. Basta estar una mica atent a la recerca crítica del turisme d'aquí i d'arreu, per exemple la que fa Alba Sud. Perquè no em sorprenguin segons quines coses, m'ajuda molt conservar alguns amics sindicalistes que em tenen informat del brutal deteriorament de les relacions laborals en el sector de l'hostaleria illenca. La crisi –millor dit les polítiques aplicades per teòricament superar-la– té els seus guanyadors i les seves víctimes. Recordin aquelles preclares paraules del megamilionari, Warren Buffett: “Hi ha una guerra de classes, i l'estem guanyat els rics”.

Per què parl, llavors, aquest assumpte que, per la sobre informació que patim, ja no és notícia? Doncs precisament per això: Per l'impressionant i cridaner silenci, per la falta de reaccions polítiques, empresarials i socials que l'emissió del reportatge (aquí el poden visualitzar íntegrament) ha provocat. Se'n recorden de la moguda que va ocasionar l'any passat el vídeo del “mamading”? Què és més escandalós, les fel·lacions en un bar de Punta Balena o l'esclavisme gairebé estructural que mostra el reportatge de la ZDF?  O és que parlar d'explotació laboral en alguns hotels és "demonitzar" al sector turístic?

Esper ansiosament una contundent reacció de la Presidenta, del Vicepresident i Conseller de Turisme i del Conseller de Treball. L'esper abans de concloure que l'esquerra illenca no vol veure la realitat de sofriment i d'esclavitud moderna amb la qual convivim. El “Pla de lluita contra l'explotació laboral” pot quedar com un lloable intent de posar portes al camp. Necessitem una legislació turística exigent amb les bones pràctiques laborals, antiexplotació laboral, en la qual les companyies es vegin obligades a relacionar la categoria de l'establiment turístic amb uns mínims de plantilla laboral i amb una Responsabilitat Social Corporativa avaluable i demostrada davant l'administració turística.

Recordin que Lilian Hellman, l'esquerrana escriptora nord-americana, una vegada superat el malson del maccarthisme que va sofrir, va escriure: “El liberalisme va perdre per a mi la seva credibilitat. Crec que ho he substituït per quelcom un poc més privat, alguna cosa que solc anomenat, mancada d'un terme més precís, decència”. El malson de Bauzá ja és passat. Ara toca governar i fer-ho amb menys “liberalisme” [en l'accepció que se li dóna a aquest terme en els EUA]  i amb molta més decència.

Publicat originalmnet a www.elperiscopi.com 01-09-2015


dilluns, 13 de juliol del 2015

“Tot inclòs” (Estiu 2015)

En aquest Babord de El Periscopi, la primera de les reflexions setmanals estiuenques és una proposta de lectura certament escorada cap a la part esquerra. Em referesc a la que crec és el tercer lliurament de la publicació TOT INCLÒS. Aquest monogràfic (disponible aquí) és absolutament sincer sobre els seus continguts i enfocaments, ja que no debades es titula: “Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes”. La seva autoria tampoc enganya a ningú, en advertir que ha sorgit d'un grup de treball de la Coordinadora Llibertària de Mallorca, i de l'anomenat Front Comú en Defensa del Territori. No obstant això, no li falta rigor, ni hi ha  demagògia fàcil. Ans al contrari, hi ha la valentia de plantejar grans problemes de gran actualitat (lloguers turístics), qüestions sempre presents en el debat social, econòmic i polític illenc (impactes territorials derivats de l'explotació turística o relacions laborals que han derivat en explotació laboral), i qüestions més generals que s'enfronten al mainstream que presenta de forma idíl·lica la turistització neoliberal.

L'enfocament radicalment ecològic és absolutament necessari per a una anàlisi ponderada del fenomen turístic arreu i, molt especialment, en unes illes tan turistitzades des de fa tant temps com les Illes Balears. La crítica del turbocapitalisme turístic és molt pertinent encara que només sigui per denunciar-ho i plantejar la necessitat de civilitzar-ho o canviar de paradigma. No parar esment a aquestes altres anàlisis és no voler veure problemes transcendents, com ara, els de l'escalfament global, el -malgrat les noves geoestratègiques petrolíferes- esgotament de les energies fòssils, o els relacionats amb el treball digne per a què la vida, dels qui han de treballar per viure, sigui digna. En la magna obra “En la espiral de la energía”, Ramón Fernández Durán i Luis González Reyes escriuen: “... las crisis tienen un discurrir discontinuo, con múltiples bifurcaciones fruto de la altacreatividad que generan. También provocanque las viejas formas de hacer las cosas dejen de funcionar, y de tener credibilidad, y dan oportunidadesa otras ideas nuevas. Así, donde crece el peligro también lo hace la oportunidad de salvación.” Idò, agradin o no agradin, en el TOT INCLÒS trobaran alguna d'aquestes “altres idees noves” i, pot ser, alguna oportunitat de salvació.

L’aparició d’aquest TOT INCLÒS coincideix amb l'inici d'aquesta legislatura de govern PSOE i MÉS, em sembla idò pertinent suggerir que el principal objectiu de la política turística hauria de ser la fixació de la càrrega màxima de pressió turística-industrial en cadascuna de les illes. La resta (taxa turista, regulació dels lloguers turístics, reforma de la “llei Delgado”, desestacionalització, etc.) és, al meu entendre, secundari i, fins i tot, pot ser “pitjor el remei que la malaltia” si no s'emmarquen en una política turística que freni allò que podríem anomenar, amb permís del professor David Harvey, procés d'acumulació per despossessió a l'engròs i en tot el que es pugui –des de la biodiversitat fins a la identitat- per part de la indústria turística. Un suggeriment massa extremat? Si no ho és per a Canàries -el president canari ha dit que “Hay que limitar el número de turistas en Canarias”- per què ho ha de ser per a les Illes Balears?

Acab amb dos advertiments: El primer és que hi ha molta més gent de la “que ells volen i diuen” que coincideix amb la majoria de les opinions dels autors (no hi ha una sola autora) que escriuen en aquest TOT INCLÒS. El segon és que, certament, alguns plantejaments són polèmics i discutibles, però val la pena llegir-los perquè sembla obvi que estan escrits des de l'honestedat intel·lectual que dóna l'absoluta llibertat de criteri. I ja saben que, en paraules de Rosa Luxemburg: “La llibertat és sempre i exclusivament llibertat pel qui pensa d'una altra manera”.


Publicat originalment a www.elperiscopi.com (13-07-2015) 

dimarts, 5 de maig del 2015

Bye, bye Aurelio Vázquez




Aurelio Vázquez deixa la Presidència de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca. Dit amb tot el respecte possible: Per a Mallorca -per a la necessària millora de la percepció social illenca del turisme- ha estat un pèssim president del gremi hoteler. En el millor dels casos, ha estat un lobbista amb sort. Una bona sort que no ha acompanyat a, posem per cas, als que han fet lobby per impedir l'expansió de les Grans Superfícies Comercials.

En aquests anys que Aurelio Vázquez ha estat al capdavant de la FEHM s'han trencat bastants equilibris amb els quals, en democràcia, convé governar. En aquesta legislatura autonòmica que està a punt de finalitzar, només es recordaran dos acords de fons entre el Govern de JR Bauzá i el que hem convingut en anomenar societat civil i agents socials i econòmics: L'acord amb els hotelers i el fet amb el Círculo Balear. Dos acords desequilibrats perquè es fan, bàsicament, en contra d’ algú o d'alguna cosa: El primer contra la resta de sectors del turisme i dels llogaters de pisos turístics. L'acord amb el Círculo Balear es fa en contra d'anys i anys de consens entorn de la normalització del català.

Però el problema més gran que Aurelio Vázquez ha creat a la percepció social del turisme, prové de les seves formes i estils: El sense complexos casa malament amb aquell eslògan de “Turisme som tots” que, no fa tant temps, va posar en circulació EXCELTUR. Què vull dir amb això? Idò que no és el mateix que la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) es plantegi “como objetivos primordiales respecto a la actuación de las administraciones: que garanticen la seguridad jurídica a empresas, inversores y destinos, que impulsen la competitividad turística mediante la racionalización de los costes fijos de las empresas, y que aseguren la participación de las organizaciones empresariales y empresas en la toma de decisiones.” I una altra és endinsar-se en qüestions tan partidistes com les que Aurelio Vázquez, en la seva condició de president de (tots?) els hotelers de Mallorca, escrivia el passat diumenge en un article publicat per Diario de Mallorca. El primer, des de la discrepància, em sembla discutible, el segon és intolerable.

És cert que hi ha que marxa amb el mateix “sin complejos” que amb el que arribà; que el discurs de continuïtat de la nova presidenta de la FEHM, Inmaculada de Benito, no fa albirar grans canvis en el tarannà de la patronal hotelera; i que la presència a l’assemblea dels hotelers de la ministra Fátima Báñez -i no el titular de Turisme- dóna el missatge que el que es vol és seguir abaratint els costos laborals, i no pas millorar la competitivitat amb altres polítiques turístiques possibles (vegeu aquí un exemple).

Malgrat tot bé ens vindria a tots i a totes que la nova presidenta de la FEHM tingués present que, en paraules d’Antonio Caparrós Benedicto a la Conferència inaugural de les II jornades de turisme i medi ambient a les Illes Balears, 2002), “... el éxito de la acción política ya no radica en la mayor o menor presencia del poder político o del recurso de la autoridad directa de este poder político para solucionar los problemas sociales, sino en su capacidad para impulsar metas colectivas y crear intermediaciones entre agentes sociales contradictorios.” És a dir, ens vindria bé que recuperes els valors del diàleg social per, alhora, ser capaç de recuperar una millor percepció social del turisme, i una major empatia amb els menys afavorits d'aquesta societat illenca que, segons la mitologia hotelera, els deu gairebé la seva existència.

dimarts, 14 d’abril del 2015

La campanya electoral de la Federació Hotelera



La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), va encartar  en els periòdics dominicals de Mallorca un fulletó en el qual s'enaltien els “resultats” de la política turística del Govern de les Illes Balears en aquesta legislatura autonòmica. Perdonin, m'he equivocat: Volia dir que la FEHM, en el seu fulletó dominical enaltia, la seva política turística que el Govern ha executat diligentment. 


Segur que vostès saben que la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) prohibeix “la realització de publicitat o propaganda electoral mitjançant cartells, suports comercials o insercions en premsa, ràdio o altres mitjans digitals", fins i tot la Junta Electoral prohibeix inauguracions  o visites a obres en període electoral. En el fons, es tracta que els doblers  públics no s'utilitzin electoralment a favor de qui governa. Idò, la FEHM ha utilitzat indirectament el pressupost  públic per a les finalitats prohibides per la LOREG. Per què? Doncs per la utilització d'un treball -el “Estudi de l'impacte econòmic del turisme sobre l'economia i l'ocupació de les Illes Balears” IMPACTUR 2013- realitzat per EXCELTUR per encàrrec del Govern i, per cert, pagat a un preu superior al del mercat. Vegin la imatge que il·lustra aquestes línies: A la dreta el Resum Executiu  d’IMPACTUR i a l'esquerra la primera pàgina del fulletó de la Federació Hotelera de Mallorca. Serà legal, però d'una falta d'ètica impresentable. 


No insistiré sobre l'enfocament estràbic de l’IMPACTUR (la meva opinió ja la vaig donar al seu moment i la poden consultant clicant aquí), tampoc insistiré en la transformació de la FEHM d'una associació empresarial representativa a l'empara de la Llei 19/1977, d'1 d'abril, sobre regulació del Dret d'Associació Sindical, en un lobby pur i dur (sobre aquest assumpte  també poden consultar la meva opinió aquí), però no em cansaré  d'insistir que, en aquestes dates de campanya electoral, desconfiïn de qualsevol dada que no estigui inclosa en els Indicadors de Qualitat de Vida.


Si analitzam els resultats de la política turística d'aquests darrers  anys amb aquests indicadors de qualitat de vida, veurem que hi ha poca cosa de la qual presumir. Excepte, és clar, per a una selecta minoria.



Parlant de minories privilegiades, permetin-me que avui, 14 d'abril, tingui un record per a Eduardo Galano i envers els valors republicans.  Ho faig (aquí) amb el poema “ Los nadies” interpretat per La gran orquesta republicana. 


Publicat originalment a www.elperiscopi.com