El dilluns 9 de novembre a CCOO de les Illes Balears vàrem celebrar una important reunió: la del Consell Confederal, el màxim òrgan de direcció entre congressos. Era el primer Consell Confederal que tenia lloc des de que Katiana Vicens és la secretària general de CCOO de les Illes. Per això crec que té un cert caràcter d’esdeveniment social important. Però el més important és el que es va aprovar en l’informe de la companya. Aquest és el meu resum personal:
I.- Enfortiment del sindicat: Es mantenen valors positius en les xifres d’afiliació i a més a més s’ha passat de 2.540 delegats i delegades a la fi de l’any 2008 a 2.593 delegats i delegades a 30 de setembre de 2009, i això ha servit perquè continuem sent el sindicat que més creix en el conjunt de les Illes Balears. Tot i això, s’han de millorar aquests bons resultats.
II.- Unitat d’acció sindical: Una vegada foren felicitats els companys de la UGT pel seu recent congrés es fa la proposta que “en els propers mesos intentem sustentar la necessària i estratègica unitat d’acció en un document programàtic amb el suficient contingut que permeti que el que acordem sigui qualque cosa mínimament sòlida i concreta”.
III.- No a ETA: Es reafirma, amb total contundència, la condemna dels actes terroristes d’ETA que acabaren amb la vida de dos guàrdies civils a Palmanova, donant suport a les actuacions de la policia per intentar acabar amb el terrorisme i un vot de confiança a la unitat dels demòcrates.
IV.- Preocupació per la construcció europea: “Europa ha de resoldre immediatament la profunda desconfiança que originen les seves institucions en la ciutadania, tal com va quedar de manifest en el baix nivell de participació obtingut a les passades eleccions al Parlament Europeu, de les que CCOO va fer una valoració negativa per dos motius fonamentalment: l’alt percentatge d’abstenció i l’augment d’escons per part dels partits conservadors europeus. Avui, podem afegir també la mala notícia de la reelecció al capdavant de la Comissió Europea, amb el suport dels socialistes espanyols, de Durao Barroso, qui creu convenient reprendre l’aplicació de la Directiva de serveis, més coneguda com Directiva Bolkestein.”
V.- Donar volada a dues iniciatives: a la ILP “Televisió sense fronteres” i a la Xarxa Sindical de l’Euroregió.
VI.- Proposar, mobilitzar i organitzar-se per plantar cara a la crisi: Per fer front a la crisi es dóna suport a la proposta de “Pacte de legislatura per a l’economia, l’ocupació i la cohesió social. Es posa de manifest la preocupació per la feble capacitat mobilitzadora i es fa el propòsit de canviar aquesta situació; en concret es diu que: “Les CCOO de les Balears hi han de ser, a la manifestació de Madrid del 12 del 12 a les 12, i hi han de ser amb una destacable delegació com a tal, una delegació de les Illes Balears”.
VII: Crítica al Govern Zapatero: Que “ha deixat passar, amb els PGE per a 2010, l’oportunitat d’emprendre una autèntica reforma que introduís mesures de progressivitat en el repartiment de la càrrega fiscal mitjançant una reforma estructural de l’IRPF i amb la recuperació de figures impositives com l’impost de patrimoni o de successions, eliminats en anteriors reformes, i tampoc es fa cap aposta clara per lluitar contra el frau fiscal. D’altra banda, es veu minvada la inversió en R+D+I, un dels motors necessaris per avançar cap un altre model de creixement”
VIII.- Balears en crisi, crisi, crisi: L’econòmica: “És molt complicat sortir de l’actual crisi si no hi ha canvis substancials en l’àmbit internacional, i pel que fa a les Illes Balears és encara més difícil sortir-ne si en l’àmbit europeu no es recuperen algunes economies com ara la d’Alemanya o la del Regne Unit, ja que som una Comunitat Autònoma majoritàriament turística i a més som unes illes amb un territori petit i feble que no pot suportar massa més tones de ciment i CO2. El concepte de sostenibilitat ecològica té especial rellevància per nosaltres, i en aquest sentit he de reiterar una valoració que ja vàrem fer abans del Congrés: per caminar cap un canvi de model de creixement, el canvi de Govern era condició necessària però, evidentment, no suficient”. La política: “És en aquest context on trobem l’explicació de les tensions i la crisi de Govern. Hi ha qüestions –si em permeteu‑ anecdòtiques i d’embolics partidistes (per exemple, UM ha tingut tres líders en aquesta legislatura), però l’anomena’t Decret Nadal, el golf de Son Baco, el Pla de carreteres, les dificultats en els traçats ferroviaris a Mallorca o les diverses posicions envers la imprescindible Llei del sòl, són tensions en el trànsit cap a un altre model de creixement”. La de la corrupció: “Davant la qual “CCOO no podem quedar com a simples observadors d’un espectacle penós” i es proposa donar “suport a àmbits unitaris amplis, sense cap protagonisme, per mobilitzar la ciutadania en contra de la corrupció i en defensa de les institucions, les quals, en situació de crisi, són molt necessàries perquè atenguin les necessitats dels més desfavorits”. La de l’ocupació: “Les darreres dades d’atur enregistrat del mes d’octubre fetes públiques pel MTIN no han fet altra cosa que confirmar l’empitjorament d’aquestes tendències. Recordeu que l’atur afecta 81.683 persones, tot un trist rècord. La baixada mensual d’afiliacions ha estat d’un -5,81% (-26.682) i la variació anual del -6,65% (-30.836). A més a més, les dades de prestacions per desocupació relatives al mes de setembre ens diuen que el nombre de perceptors de prestacions suposa un 70,3%; per tant, un 30% dels aturats es troben sense prestació (21.433 parats).”
IX.- Canvi de patró de creixement i defensa de l’Estat del Benestar: “A les Illes Balears, quan CCOO parla d’un altre model de creixement, què volem dir? En primer lloc, volem posar de manifest que, més enllà de la crisi, és impossible garantir el suficient creixement futur sobre els mateixos eixos de creixement d’aquests darrers 15-20 anys. No és, per tant, una qüestió que es pugui improvisar ni realitzar de forma immediata, requereix planificació a curt i mitjà termini, constància i un grau de consens social considerable. Però no oblidem que, dialècticament parlant, el conflicte social és el que ha fet avançar els processos socials. Per tant, no hem de descartar el conflicte en clau de canvi de model de creixement.” Tenint en compte que “el canvi de patró de creixement ha de ser també el canvi de la temporalitat i la precarietat cap a l’estabilitat i la qualitat en el treball.”
“Ara mateix el que ha de dir CCOO és que l’actual model productiu dificulta l’enfortiment de l’Estat del Benestar balear ja que el patró de creixement de les Illes pivota damunt avantatges competitius en costos laborals amb baixos salaris, temporalitat i baixa qualificació. Això és insostenible econòmicament i socialment. Al mateix temps hem d’emfatitzar que sense un mercat de treball de qualitat i inclusiu és molt dificultós parlar d’un Estat del Benestar robust. És cert que per donar aquestes primeres passes cap al canvi de patró de creixement són imprescindibles: recursos suficients amb un acord de finançament autonòmic just i una fiscalitat adequada, una profunda voluntat política i un Diàleg Social reforçat i lleial per part de les institucions i els agents socials i econòmics.”
X.- Les dificultats més immediates: ”La crisi per la corrupció que resta impuls polític, les debilitats del Govern autonòmic en matèria fiscal, les insuficiències més que evidents del nou model de finançament i la situació de paràlisi en el desenvolupament del “Pacte per la Competitivitat , l’ocupació i la cohesió social”, són tots ells elements d’atonia i d’incertesa de com sortirem de la crisi”.
XI.- Aposta pel diàleg social autonòmic: “Malgrat tot, el que val la pena retenir és que amb més o menys bondat en els continguts, aquí, al nostre àmbit, tenim pactades les orientacions bàsiques per caminar cap a un canvi de paradigma econòmic. El que hi ha escrit en els 17 pactes és un excel·lent compendi de propostes per transitar amb solidaritat per aquesta crisi i sortir-ne amb més fortaleses i més igualtat i equitat.
Ara bé, el repte de convertir aquest full de ruta en un catàleg de realitzacions és d’una magnitud considerable i que ara mateix té dificultats molt serioses.
La primera, els pressupostos de la CAIB per a l’any 2010, uns pressupostos regressius que també desaprofiten la capacitat que té la nostra Comunitat Autònoma en política fiscal i en la qual el rendiment dels tributs propis per a l’any 2010 suposen només l’1,55% dels nostres ingressos; uns pressuposts que destinen 122 milions d’euros menys a polítiques socials, educatives, sanitàries i d’ocupació; uns pressupostos que suspenen l’aplicació dels acords signats als àmbits sanitari, educatiu i de serveis generals de la CAIB, un fet ‑permeteu-me la comparació‑ que posa la nostra Administració Pública al mateix nivell de les patronals empresarials que tenen bloquejats els convenis col·lectius arreu de tot l’Estat i que suposa un atac directe al dret a la negociació col·lectiva, el qual mereix una resposta contundent i unitària per part de CCOO”. La segona, el desenvolupament del POIB i les mesures extraordinàries per fer front a la crisi posades en marxa per la Conselleria de Treball. En aquest sentit, la CEC va aprovar no donar suport a aquestes mesures, per insuficients, mal enfocades i per manca de negociació. Precisament aquesta forma d’actuar de la Conselleria de Treball és una bona part del problema, ja que confon diàleg i consulta amb negociació. Això fa que les polítiques de treball s’escorin a favor de les tesis patronals”.
XII.- La campanya “ARA TOCA COMPLIR”: “ té més sentit que quan la vàrem engegar. És fonamental que totes les organitzacions confederades facin seva aquesta campanya, que cadascú l’adapti a allò que més l’afecta i que, entre tots i totes, lliguem aquesta exigència amb les reivindicacions de diàleg social estatal i amb les iniciatives mobilitzadores a l’àmbit estatal, com la del 12 del 12 a les 12 a Madrid”.
Una dotzena de temes que mereixen una discussió. Idò no es creguin que això interessà tots els/les dirigents de les CCOO illenques. N’hi ha que la comandera només els hi permet aplicar allò tan sabut de “Divideix i venceràs” i varen partir abans de començar el debat. Na Katiana va reforçar el seu lideratge aplicant la dita menys coneguda però més sàvia de Goethe, aquella que diu “UNEIX I DIRIGIRÀS"