Detall a un carrer de Bikaner |
Per als viatgers incansables,
l'Índia és, sens dubte, una destinació indefugible. Per als que, des de fa
temps, tenim Mahatma Gandhi com un imprescindible referent ètic, i de filosofia
de vida, l'Índia sempre ha estat un indret prou interesant. En fi..., els que
tenim una edat per, de jovenets, haver-nos emmirallat amb les influències
índies al "Revolver" de The Beatles, o, ja més madurets, descobrirem
una peça, que encara ara gaudim, de John Coltrane titulada "Índia",
inclosa en el disc que, no debades, porta per títol "Impressions, l'Índia
ha estat una terra mitològica. Però, què ha passat amb aquestes impressions de
tot plegat quan hi he viatjat per primera vegada? Vegem alguns exemples:
I.- Una destinació veritablement imprescindible: El nord de l'Índia
és terra de maharajàs, maharanís, fortaleses, palaus, temples, mausoleus (el
Taj Mahal, a Agra és, certament, una absoluta meravella), de terrasses als
terrats, de comerços de tota casta i color, d'esplèndids restaurants (allà els
curris tenen un altre sabor), de gent que va i ve, d'una religiositat que
esdevé en estètica ciutadana, i, alhora, en organització social (el sistema de
castes). Em sap greu no haver-hi anat abans. Tanmateix resultaran inoblidables
els tes masala.
II.- El 15 d'agost és el Dia de la Independència de l'Índia.
Enguany es commemorava el 70 aniversari. Amb mentalitat europea -o mallorquina,
si voleu- em pensava que la premsa recordaria força Mahatma Gandhi. Gran error.
Gandhi i Jawaharlal Nehru (el primer president de l'Índia independitzada dels
britànics) són personalitats bastant invisibilitzades per l'actual
establishment polític, econòmic, i mediàtic indi. Cal recordar que, ara mateix,
el president i el primer ministre no pertanyen al Congrés Nacional Indi (INC,
per les sigles en anglès), i que, excepte en alguns estats, el Partit del Poble
de l'Índia (BJP: Bharatiya Janata Party) és electoralment majoritari. El cas és
que, llevat de quan visitarem a Delhi el memorial de Gandhi (el Raj Ghat), els
comentaris més recurrents són, gairebé exclusivament, de retret per la partició
de l'Índia sotmesa a la corona britànica en el que ara són tres estats
independents: República Islàmica del Pakistan, República Popular de Bangladesh,
i República de l'Índia.
Tanmateix, la independència se
celebra. Va ser especialment interessant veure com, sembla que espontàniament i
sincerament, ho fa el jovent. La premsa en general explica els grans avenços en
els 70 anys d'independència en matèries com ara prosperitat mitjana, control i
seguretat en la natalitat, accés a l'energia, alfabetització, o esperança de
vida. No obstant això, el mateix 15 d'agost el Times of India– un diari que és
tota una institució- publicà una columna on apunta un seguit de coses sobre
l'Índia que la fan especial. En record tres que em semblen prou importants per
diferents motius: 597 milions de persones defequen a l'aire lliure, la qual
cosa genera, com vos podeu imaginar, importants problemes de salubritat; els
freqüents talls de subministrament elèctric han fet revifar el negoci dels
generadors d'energia elèctrica per solucionar des de la càrrega de mòbils a
assumptes més vitals; la gran importància de la xarxa familiar (les tietes de
l'Índia, lis diuen) per trobar des d'una criada a concertar un matrimoni. Val a
dir que l'assumpte dels matrimonis concertants és, per dir-ho suaument,
al·lucinant. A tall d'exemple, a cada edició dominical del Times of India es
publiquen pàgines d'anuncis ordenats per casta, comunitat religiosa, posició
social, etc. d'ofertes i recerques de parella matrimonial.
D’altra banda, pens que a l'Índia
-com a tants altres indrets- li cal engegar un nou i renovat moviment
independentista per fer front a la dependència de les multinacionals. De fet,
ara mateix, amb l'excusa de la "lliure competència", s'està discutint
una massiva privatització de serveis estatals bàsics i rendibles, i les
transnacionals multiservei estan ben a l'aguait.
III.- Mites que s'esvaeixen: a) Arreu hi ha poques "vaques
sagrades". La majoria són bous, car les vaques són productives, i, és
clar, estan a les cases o les vaqueries per poder ser munyides i emprar o comercialitzar
la llet. El negoci és el negoci!; b) La suposada "espiritualitat"
d'una societat molt majoritàriament hinduista, ha esdevingut en una societat
extraordinàriament sorollosa (els carrers són plens de motos i condueixen
emprant constantment el clàxon). El silenci és un bé molt escàs!; c) El permanent
creixement econòmic indi. Un article de Ruchir Sharma, l'autor del llibre
"The rise and fall of nations" (L'ascens i caiguda de les nacions),
publicitat al "Times of India" mentre estava allà, explicava amb
dades contundents l'estancament de l'economia índia; d) Hom té la impressió que
les desigualtats van en augment per l'absència de polítiques veritablement
distributives, i en la mesura que avancen els efectes del canvi climàtic. La
famosa "classe mitjana índia" em sembla una fal·làcia; e) El menjar
indi –un paradís per a les persones vegetarianes- és deliciós, però no és tan
coent com es diu; f) Les notícies que ens arriben sobre mobilitzacions socials
contra les violències masclistes són, evidentment, bones notícies. Igualment,
potser no és mala idea l'existència de vagons exclusius per a dones en el Metro
de Delhi. Però no cal fer-se massa il·lusions car, de moment, contrasten amb la
crua realitat. De tornada a casa, un reportatge titulat "How to get away
with munder" que publica The New York Times, informa fil per randa que la pels
assassins de dones la impunitat és la
norma; g) La tensió interreligiosa és, diguin el que diguin, bastant present,
sobretot entre els molt majoritaris hindús i la minoria majoritària musulmana.
La celebèrrima frase de Gandhi "Déu no té religió" s'ha convertit en un
souvenir estampat a una samarreta.
Insistesc que només són
impressions, potser poc reflexionades i escrites a la corra cuita.
Nàmaste!
Publicat originalment a dBalears (28-VIII-2017)
Foto: Rafael Borràs (Agost 2917)