Article publicat a “Diario de Mallorca” de 12.03.2011
El mercat de treball es pot definir com un conjunt de normes i instruments que conformen un sistema en el qual els treballadors i treballadores cerquen la millor oferta d´ocupació de les disponibles, i les empreses cerquen cobrir les seves necessitats de mà d´obra amb els millors treballadors o treballadores disponibles. Aquesta definició quasi idíl•lica és la que feren, en els anys 80 del segle passat, Peter Diamond, Dale Mortensen i Christopher Pissarides, però aquests premis Nobel de Economia del 2010 demostraren que hi ha nombrosos problemes en el funcionament entre la demanda i l´oferta de treball. De fet, la major contribució acadèmica dels professors Diamond, Mortensen i Pissarides és l´anàlisi del que ells anomenen "friccions" o "imperfeccions" en la relació entre la demanda i l´oferta dels mercats laborals. D´aquestes ineficiències (atur conjuntural i de llarga durada, dificultats de lligar oferta i demanda, manca de formació i habilitats per ocupar un determinat lloc de feina, desajustaments en salaris i productivitat, etc.) n´hi ha –i moltes– al mercat laboral espanyol i, òbviament al de les Illes Balears.
El funcionament del mercat laboral és problemàtic quan hi ha creixement econòmic i s´agreuja amb els episodis de crisi, com el que estem patint. En el primer dels escenaris aquestes friccions es manifestaven en forma de precarietat i inestabilitat laboral i en la baixada de la qualificació del capital humà, tal i com queda palès a les enquestes del CIS que, de manera ininterrompuda des de l´any 2003 al 2007, situaren "els problemes relacionats amb la qualitat de l´ocupació" entre les principals preocupacions de la ciutadania de la CAIB, i es pot comprovar amb més detall en els diversos estudis publicats als Quaderns Gadeso d´aquells anys i que es poden consultar a www.gadeso.org.
Val a dir però que l´escenari més dolent és el d´aquests darrers mesos de crisi. Les mancances del mercat laboral es manifesten en atur i, cada cop més, en atur de llarga durada i en seriosos problemes d´ ocupabilitat per mor d´aquell menyspreu en els anys de vaques grasses al capital humà que ens situà en el cim del fracàs i abandó escolar. A l´hora d´identificar la possible avaluació de l´actual cicle econòmic recessiu hi ha una certa discussió acadèmica entre els que l´identifiquen com una U, els que ho fan amb una V o amb una W. Els primers són els més pessimistes, els segons els més optimistes i els de la double deep són els que opinen que en el camí de sortida de la crisi hi haurà pujades i baixades. És el que ens pot passar a Balears si l´estabilitat, seguretat i tranquil•litat no torna al països de la ribera mediterrània que competeixen amb nosaltres en els mercats turístics.
Tanmateix, el que em sembla poc discutible és que, independentment de quina sigui la lletra identificadora del cicle econòmic, serà la L la que identificarà el procés de recuperació del mercat laboral. És a dir, serà un període llarg de taxes altes d´atur; una situació que segons alguns experts, com ara Philippe Egger de l´OIT, pot durar fins a set anys. Això indicaria que a les friccions consubstancials als mercats laborals, en el cas de les Illes Balears hi hem de afegir les induïdes per una política econòmica excessivament basada en l´activitat constructiva i en una oferta turística que mostra, any rere any, alguns símptomes d´obsolescència.
En qualsevol cas, el que val la pena retenir és que els problemes del nostre mercat de treball, es digui el que es digui, venen de lluny i que hi ha abundant i robusta literatura sobre les peculiaritats estacionals i els efectes de la súper especialització de la economia balear sobre el factor treball illenc. En la nostra opinió el que és adient és analitzar la situació amb rigor i no fer demagògia. En un context de crisis internacional i globalització, els marges de maniobra del Govern autonòmic son escassos, però n´hi ha. La recent reforma de els polítiques actives d´ocupació (RDL 3/2011 de 18 de febrer) ha suposat donar a aquests polítiques un contingut autonomista com mai havien tingut. És idò una oportunitat que no podem deixar passar per picabaralles partidistes i per la proximitat de la campanya electoral.
Mantenint la nostra trajectòria de compromís amb aquesta terra i amb els valors de la democràcia i la cohesió social, a la Fundació Gadeso hem posat en marxa a www.gadeso.org un nou espai d´activitat que hem anomenat "espai sociolaboral". Intentarem posar a l´abast de tothom, amb claredat i rigor, informació bàsica sobre aquests temes socials, laborals i econòmics. Tan de bo un major coneixement del que passa ens ajudi a millorar els dos factors productius: el treball i el capital. La millora d´un sense l´altre és instal•lar-se en la crisi.
FOTO: Als castells hi ha “friccions”. Als mercats de treball també.
RBorràs, Barna, febrer 2011
El dissabte passat aprovàrem el programa electoral autonòmic i insular de la Coalició PSM-INICIATIVAVERDS–ENTESA. Més de vuit-centes propostes concretes i en positiu desmenteixen les acusacions malintencionades que, en més d’una ocasió, se’ns fa de ser els partits del NO.
Aprofito el dia festiu a les Illes Balears per gaudir de tres activitats subversives: