Publicat
originalment a Diario de Mallorca (01-08-2018)
Per un instant històric, va semblar
que, ara sí, "la fi de la història", pronosticada per Francis
Fujuyama l'estiu de 1989, es feia realitat. La mal anomenada economia col·laborativa
significava l'inici de la fi del treball assalariat i autònom. En conseqüència, s'iniciava la
desaparició d'una classe social, i la fi d'un conflicte d'interessos que havia
marcat l'esdevenir del final del segle XIX i de la totalitat del XX. No va ser
més que un somni humit de l'establishment dels poderosos, i d'alguns importants
i influents sectors del, diguem-li, neoliberalisme progre. No obstant això, la
crua realitat demostra que, de la fi de la història res de res.
Segueixen -i marquen l'esdevenir de
la història de les societats que governen les seves complexitats amb paràmetres
més o menys democràtics- els conflictes capital vs. treball, els del
capitalisme de despossessió vs. manteniment de drets conquistats i
reivindicació de drets de nova generació. Són conflictes provocats per les
causes i el fons de sempre, i que es manifesten amb formes clàssiques, i amb
les noves que imposa la globalització tecnològica neoliberal, altrament dita,
capitalisme de plataforma. Entre aquests últims n'hi ha, com ara el que
enfronta la plataforma d'ensenyament d'idiomes "Sharing academy" amb
les acadèmies i professors/as d'idiomes, que es produeixen d'una forma bastant
soterrada, i sense gran visibilitat per a l'opinió pública. Uns altres són molt
més visibles, per exemple: Les lluites pel Dret a la ciutat, i per un habitatge
digne, que s'enfronten a la lògica de la turistització i mercantilització de
les ciutats a través d'Airbnb, HomeAway, Homestay, Kindandcoe (si es viatja amb
nins petits), etc.; la conflictivitat entorn de les condicions laborals, i de
seguretat social dels repartidors (riders) de plataformes com Deliveroo o
Glovo; o la que aquests dies està de plena actualitat: la del sector del taxi
enfrontat, sobretot, amb Uber i Cabify, però també amb Amovens o Blablacar.
Independentment de les
reivindicacions concretes del món del taxi, i la seva possible satisfacció
mitjançant canvis normatius i pràctiques administratives; independentment de la
major o menor simpatia per les formes i maneres de mobilització dels i les
professionals del taxi, aquesta conflictivitat cal emmarcar-la en el context de
resistència a un capitalisme gens inclusiu, un capitalisme que, si algun dia va
voler aparentar tenir una cara socialment amable, ara es presenta sense complexos
amb la cara de la precarització vital de la majoria social.
Les mobilitzacions de les i dels
taxistes d'aquests dies posen de manifest que la crua realitat (precarització;
increment de la desigualtat d'oportunitats, resultats, possessió; descohesió social,
etc.) s'imposa al mite de la falsa economia col·laborativa, que res té a veure
amb els valors col·laboratius de debò. Cal recordar, tantes vegades com
calgui, que, "l'economia
col·laborativa no és una història d'alternatives basades en la comunitat; és la
història de fons de capital de risc d'influents i poderosos interessos
financers, que estenen el mercat lliure desregulat a àrees de les nostres vides
que abans estaven protegides". Aquesta reflexió de l'investigador canadenc
especialista en tecnologia i temes socials, Tom Slee, explica moltes coses de
l'actual conflictivitat el món del taxi.
El citat mite de l'economia
col·laborativa s'està desmuntant per la via que s'han desmuntat altres mites
econòmics i ideològics: La conflictivitat social i democràtica. Sembla que la
inicial idealització (eximint de qualsevol contradicció i/o conflictivitat) de
les TIC, i els suposats beneficis infinits per a consumidors i consumidores (el
mite de les societats de consumidors/es, en contraposició a les societats de
ciutadans/es) s'han anat en orris. Primer, perquè les TIC, o són una eina per a
una democràcia econòmica amb impuls igualitari, o esdevenen en conflictives. I
segon, tenint en compte que, en paraules d'Adrián Todolí en "El treball en
l'era de l'economia col·laborativa", "... aquestes plataformes no
aconsegueixen un èxit del no-res, sinó que el seu triomf està en funció de
aprofitar una legislació menys protectora dels autònoms i una llibertat de
fixació de preus –subhasta a la baixa- que no existeix quan s'està en el camp
de la protecció laboral [amb Salari Mínim Interprofessional]". Tot i que,
personalment, corregiria la primera part de la frase del professor de la
Universitat de València, en el sentit que allò que hi ha a les
"plataformes col·laboratives" és una perversió gairebé delictiva de
la legislació dels autònoms, més que un aprofitament legal d'aquesta, la seva
opinió no invalida que els beneficis per als consumidors i consumidores
siguin els propis de les societats low
cost. És a dir, de societats profundament desiguals, on uns pocs –els que poden
oferir els seus productes i/o serveis de baix cost– copen el mercat i
s'enriqueixen, mentre que les majories viuen unes vides low cost.
En aquest sentit, no hi ha dubte
que cal contestar afirmativament la pregunta amb què he titulat aquestes
línies: la dels i les taxistes és una -una altra- revolta contra el model
social de la precarietat. Tot i que, de moment, el sector del taxi illenc no
està formalment afectat, potser convindria que anés al moll de l'os de
l'assumpte i no cerqués solucions a aquest desafiament (amb la gestió d'una
marca blanca de llicències VTC) que no són ni figa ni raïm.
