Publicat originalment a dBalears (21-05-2023)
He
parat, ho confés, una atenció molt relativa a la primera setmana de la campanya
electoral oficial per a les eleccions del 28 de maig. Sospit que aquesta segona
setmana no apujarà massa el meu seguiment de les notícies, enquestes, debats,
declaracions, picabaralles, etc. referides a les eleccions del diumenge que ve.
Potser la causa de tot plegat sigui doble: Per una part, que l'atenció
d'aquests dies la tingui concentrada en els debats que es desenvolupen en el
marc de la segona edició del #LAP d'Es
Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma, i que, malauradament, no són del
món de la campanya electoral, però són part dels debats veritablement
imprescindibles per fer que el món sigui millor.
Per
l'altre costat, segurament he desconnectat bastant de la bullícia electoral
perquè d'allò que m'arriba, em sembla que –amb major o menor mesura- no hi ha
cap discurs polític contrahegemònic com ho seria, posem pel cas, la proposta i
explicació d’una estratègia holística balear decrecionista. Gairebé tot es mou
en els paranys del "realisme capitalista" que Mark Fisher explicà en
el seu llibre així titulat, i del que l'octubre de 2022 se'n va publicar la
primera edició en català.
Tant
de bo en aquesta setmana prèvia al 28-M hi hagi propostes que em cridin
l'atenció i em reenganxin a la campanya electoral. A tall d'exemple: Posar en
el centre de l'acció institucional l'efectiva aplicació dels Drets Humans
arreu, o situar les Illes Balears en el mapa internacional de regions del món
que experimenten sobre l'eventual aplicació d'una Renda Bàsica Universal i
Incondicional (RBUI), serien propostes en la lògica de capgirar d'arrel les
coses.
Per
què ho són? Idò perquè si es proposés la posada en marxa -seguint
l'exemple del que s'està fent a Catalunya- d'un Centre Balear d'Empresa i Drets Humans,
significaria un interès per treure de l'empantanegament el procés d'aprovació
d'un instrument internacional
jurídicament vinculant sobre empreses i drets humans. En un món d'impunitat per a les
multinacionals (entre altres les nostrades multinacionals hoteleres) és
clarament una proposta de contingut contrahegemònic. Igualment, en una societat
com la illenca que, més enllà del funcionament dels seus mercats de treball i
de les seves institucions d'un model d'Estat del Benestar amb lògica de segle XX,
té zones força importants d'inseguretat vital, la RBUI es presenta com una
finestra d'oportunitats per capgirar la situació.
Tanmateix,
votaré. És clar que votaré! No m'és indiferent qui governi les institucions.
Encara que només fos per posar en bones mans el desenvolupament de la
"Llei de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes
Balears", per barrar el pas al feixisme del segle XXI, votaré.
Votaré
recordant aquestes dues setmanes de debats
a Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma, continuant buscant respostes
reparatives a les precarietats (a les vides viscudes amb greus carències
materials). No són fàcils les respostes. Tanmateix ''voler l'impossible ens
cal, i no que mori el desig'' (Marià Villangómez).