El meu comentaria de 18.03.2013
a www.elperiscopi.com
"Vindrà la nit del gran misteri
i haureu de treballar fins que el darrer toc de sirena us alliberi."
Aquesta estrofa, de La fàbrica de Miquel Martí i Pol, expressa molt bé el sentit profund de la reforma de les pensions que, a
traïció, aprovà el Govern de Mariano Rajoy en el Consell de Ministres del
divendres 15 de març de 2013 i que el BOE publicà dissabte següent. Ens
volen treballant fins a darrera hora i, a ser possible, amb un treball devaluat que no porti a cap
alliberament material. És a dir, ens
volen treballant fins al final de la vida (la nit del gran misteri) i amb sous
de treballadors i treballadores pobres de solemnitat.
El Reial decret-llei 5/2013, de 15 de març, l’han anomenat, amb
tot el cinisme del món, de “mesures per
afavorir la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de major edat i
promoure l'envelliment actiu”. Ens pixen a sobre i diuen que plou! El Govern de Rajoy sembla tenir al·lèrgia a
qualsevol instància de consens social o polític que tendeixi a minorar les
desigualtats, a repartir amb certa
equitat els sacrificis de la crisis.
Sense cap complex, es carreguen
el Pacte de Toledo, i amb la seva majoria absoluta escometen una nova agressió a les persones de menors
recursos. La pendent a la descohesió social sembla irremeiable. No pot ser irremeiable
la construcció d’una veritable alternativa electoral.
Sense entrar en tecnicismes allò aprovat es pot resumir de la següent
manera:
Primer: Un nou enduriment de la jubilació anticipada amb l'
increment del coeficient reductor de la pensió i, per tant, amb el resultat
d’unes quanties de misèria. Sembla voler-se castigar als treballadors que han
estat expulsats del mercat de treball. Per contra els que tenen carreres de
cotització de 33 i més anys, la reducció és relativament menor.
Però, amb la Reforma laboral de
2012 quantes persones treballadores arribaran a acumular trenta-tres anys de
cotitzacions? Quants de Fixos Discontinus de Balears arribaran a tenir quasi
12.000 dies cotitzats?
Segon: Nova, i gairebé definitiva, estocada a la jubilació
parcial. Es limita el percentatge de jubilació al 50 per 100, s'exigeix una
carrera de cotització de 33 anys, i es compliquen les condicions del
“rellevista”. A la pràctica, excepte en el sector de l'automòbil (pressió dels
lobbys d’aquest important sector?), les
condicions són tan draconianes que invalida aquesta modalitat de jubilació. És
un retrocés social important. Si no recordo malament, va ser Jacques Delors qui digué que a Europa
la jubilació hauria de concebre’s com un procés i no com un succés. Era una
altra Europa, és clar.
Tercer: En la practica s’elimina
el subsidi per a majors de 55 anys. El deixa en una qüestió residual. Això és gravíssim ja que aquest subsidi és el
principal recurs de protecció social que té la gent treballadora que ha estat acomiada al final de la seva
vida laboral. Suposa, en la majoria dels casos, l’única
font d'ingressos i cotització fins la data de jubilació. El RDL 5/2013 converteix
un dret individual en subsidi i la cotització en una prestació “familiarista”. És
un impuls molt seriós a la descohesió social ja que, entre altres coses,
provocarà un gran augment del col·lectiu de persones amb pensió de mínima.
En resum, dificultar en extrem l’avançament de la jubilació, fer
impossible –excepte per una minoria- la jubilació parcial, augmentar el
patiment de la gent treballadora de més de 55 anys i facilitar la
compatibilitat entre pensió i treball assalariat són les claus d’aquesta nova
peça del nostre Estat del Benestar cremada a l’altar de l’austeritat imposada autoritàriament.
Una pregunta final: aquest paquet de mesures per gairebé obligar la continuïtat de la vida laboral dels treballadors i treballadores de major edat, forma part de l’estratègia contra l’atur de la gent jove? Ja deia jo que més que estratègia d’ocupació juvenil em semblava una intenció de precaritzar el treball i la vida del jovent.