Procuraré parlar de tant en tant de la situació del mercat de treball balear. Avanço que l’evolució de les dades dels darrers mesos són molt preocupants. Comento ara les dades quantitatives (en una altra ocasió parlarem de l’aspecte qualitatiu) referides al segon trimestre d’enguany: La taxa d’ocupació és del 54,65% i hi ha 486.100 ocupats. El descens en l’ocupació és del -7,48% (-39.300). La mitjana d’afiliats/des a la Seguretat Social ha estat de 448.757. Aquesta afiliació baixa en termes interanuals en un -7,55%. A totes les Illes es perd ocupació, excepte a Formentera. A Mallorca la població afiliada mitjana és de 364.137 i l’afiliació ha baixat en un any un -7,67%. A Menorca, amb 31.914 afiliats, la taxa de variació és de -8,76%. A Eivissa la taxa és de -7,53% i la mitjana d’afiliació ha estat de 48.397 persones. A Formentera, amb 3.105 afiliats, l’ocupació puja un 0,68%.
La destrucció d’ocupació afecta homes i dones, però més als primers. L’ocupació masculina és de 263.300. En un any l’ocupació masculina baixa en un -12,41% (-37.300). La taxa d’ocupació masculina és del 59,2%. En el cas de les dones, el volum d’ocupació és de 222.800, amb un descens anual de solament un -0,89% (-2.000). La taxa d’ocupació entre les dones és del 50,1%. Pel que fa a les dades d’afiliació, cal dir que s’observa una baixada en el nombre d’afiliats, tant homes com dones, i la pèrdua d’afiliació afecta per igual els treballadores i les treballadores del règim general com del règim d’autònoms.
L’ocupació balear es concentra en el sector serveis. Aquesta concentració és més intensa entre les dones que no pas entre els homes, els quals presenten una major diversificació sectorial. Entre les dones, serveis concentra el 94,33% de l’ocupació mentre que entre l’ocupació masculina el pes del sector serveis és del 62,32% i el de la construcció és del 24,42%.
En nombres absoluts les principals pèrdues d’ocupació es produeixen entre els homes de la construcció, que perden 18.600 ocupats, i els del sector serveis, que perden -17.000 llocs de feina. Sobre el total de la pèrdua d’ocupació masculina, la caiguda de la construcció explica el 47,33% de la destrucció de llocs de feina i la menor activitat en el sector serveis el 43,26%. La creació d’ocupació és poc significativa i destaca la pujada de l’ocupació en la branca de “Comerç a l’engròs i al detall, reparació de vehicles de motor i motocicletes; transport i emmagatzematge i hostaleria”, que puja amb +5.700 dones ocupades més. És una pro de la segmentació per gènere de determinades activitats econòmiques.
L’evolució de l’atur és la dada més negativa, i la població aturada és a les Illes de 107.800 persones, el que situa la taxa d’atur en el 18,15%. En un any l’atur creix en un 124,21% (+59.700). El fort creixement de l’atur s’explica sobretot per la pèrdua d’ocupació, encara que també l’augment de població activa explica part del creixement. En el cas de l’atur enregistrat, la mitjana trimestral situa l’atur en 67.632 persones. Al segon trimestre la pujada anual és del 77,04% (+29.431). Aquesta evolució de les taxes de variació interanual indica que s’accentua de manera molt acusada l’atur. A Mallorca, amb 54.417 aturats, l’atur puja un 79,38% (+24.081); a Menorca, amb 4.978, l’increment és del 68,99% (+2.032); a Eivissa els aturats són 7.882 i l’augment ha estat del 67,82% (+3.185); i a Formentera amb 355 aturats, l’atur puja un 59,43% (+132). La majoria de l’atur, és a dir, el 95%, s’explicaria per la destrucció d’ocupació.
Les dades relatives a cada un dels sectors ens mostren un creixement molt elevat en el cas dels treballadors sense ocupació anterior, que veuen augmentar el nombre d’aturats en un 122,03%. La construcció i la indústria presenten també creixements interanuals superiors al 100%. En el cas dels serveis, la pujada és també molt elevada ja que se situa en un 64%. Però el més preocupant és la durada de la situació d’atur, que és una de les variables que més es correlacionen amb una major o menor possibilitat de trobar ocupació. En aquest sentit, i segons l’EPA, el 15,68% dels aturats que no han trobat feina fa menys de 3 mesos que estan a l’atur. El percentatge s’eleva al 46,01% si es tracta de menys de 6 mesos d’atur. L’atur de llarga durada, és a dir, d’un any a menys de dos anys, representa segons l’EPA el 13,27%. En el cas de l’atur de molt llarga durada, de dos anys o més, el percentatge és del 3,8%. L’atur de llarga durada és en el període que ens ocupa de 18.400 persones, la majoria de les quals, 14.300, fa menys de dos anys que està a l’atur i la resta, 4.100, dos anys o més.
Finalment, s’ha d’anotar que l’explotació dels registres de l’atur que ens proporciona el SOIB per als mesos del segon trimestre ens mostra que, amb valors mitjans, la proporció d’atur de llarga durada és, amb 10.141 registres, del 15%. Pel que fa a l’evolució interanual, el percentatge de creixement de l’atur de llarga durada és de +48,56% (+3.315).
En aquest panorama, cal demanar-se si les polítiques econòmiques i laborals que s’estan implementant són les més adequades per fer que les persones siguin, de debò, el més important. Ho anirem comentant.