Som una gran ETT

L'opinió pública i publicada, tant l'espanyola com l'insular, és bastant coneixedora i conscient de la gran precarietat laboral que caracteritza el mercat laboral estiuenc. Com els efectes de la Reforma Laboral del PP són extremadament tòxics per a l'estabilitat laboral i el treball remunerat d'una certa qualitat, cada vegada som més conscients que la precarietat laboral no és una qüestió conjuntural i/o estacional. Això ocorria abans, però ara s'ha convertit en la característica estructural -i de tot l'any- de la legislació laboral, engegada pel Govern de Rajoy des de l'any 2012.

L'anterior afirmació no és exagerada, ni fruit d'un determinat biaix ideològic. Ans al contrari, està basada en les dades dels informes sobre el mercat laboral. L'últim que he consultat és el volum publicat pel SEPE (l'antic INEM) que inclou una detallada estadística de contractes registrats en el conjunt del Regne d'Espanya durant el mes de gener de 2017, i del que val la pena ressaltar el següent:

En el conjunt d'Espanya, el 44,7% de contractes registrats tenen una durada de menys de 3 mesos; el 36,8% just arriben al mes; el 27,7% són contractes de 15 dies de durada com a màxim; i el % 23,4% no arriben ni a set dies (Vegin les xifres absolutes de contractes registrats a la pàgina 53 de l'informe del SEPE).

I a Balears? Malauradament, aquest informe ens proporciona una desagregació per Comunitats Autònomes que no ens permet calcular exactament els mateixos percentatges. Més lamentable és, però, que la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria del Govern, a través de l'Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIP), no publiqui aquesta micro segregació de les durades dels contractes registrats. L'única aproximació és que en el passat mes de gener, del total de 30.645 contractes registrats, el 41,25% tenien una durada inferior als 3 mesos. Però no s'entén que s'ocultin les dades dels que tenen durades inferiors a aquests tres mesos. És una informació absolutament imprescindible per a analitzar el tarannà del mercat laboral illenc. És exigible que se li doni la màxima difusió a aquestes dades, encara que vagi en detriment de discursos una miqueta triomfalistes sobre creació d'ocupació, i número d'afiliacions a la Seguretat Social.

En qualsevol cas -per la tendència històrica de temporalitat que el model econòmic de les Illes Balears provoca-, no és arriscat afirmar que les dades de contractacions de molta curta durada a casa nostra no són molt diferents que les d'àmbit estatal. És a dir, es pot afirmar, amb plena seguretat i sense embuts, que l'anomenat mercat laboral d'Espanya i de les Illes Balears s'haconvertit en una gran Empresa de Treball Temporal (ETT).

¿Cal recordar que les ETTs pertanyen al món del neoliberal "dret a l'ocupació", i no al del socialment desitjable "dret del treball"?

Publicat originalment a El Periscopi (01-III-2017)

#JusticiaParaBerta

Com és habitual per aquestes dates, Amnistia Internacional (AI) ha publicat el seu Informe Anual que, com cada any, és un document d'obligada lectura malgrat la seva duresa. El respecte als Drets Humans té molt poc a veure amb la globalització dels interessos dels poderosos. Més aviat, al contrari. No és arriscat, doncs, coincidir amb  Thierry Pech i Philippe Steiner, quan assenyalen que fa tres dècades que presenciam "revoltes dels rics contra els pobres".

Resulta que la publicació d'AI d'enguany coincideix quan estam a tocar el primer aniversari de l'assassinat de la dirigent ecologista i feminista hondurenya, Berta Càceres. Una coincidència que fa oportú anar directament a la pàgina 225 del citat document, on, entre altres coses, pot llegir-se: "Hondures seguia sent un dels països més perillosos de Llatinoamèrica per als defensors i defensores dels drets humans, especialment pels i les activistes del medi ambient i la terra". I més endavant s'afirma que "segons l'ONG Global Witness, Hondures tenia la xifra més elevada del món d'homicidis per càpita d'activistes ambientals i de defensa del dret a la terra". Poca broma!

Val a dir que Berta Càceres, a més d'una líder indígena Lenca, militant ecologista i feminista, era una de les activistes més emblemàtiques del COPINH (Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures). Per conèixer més sobretot plegat, aquí podeu veure un documental que la campanya "Defensores de la Mare Terra" va realitzar en 2016  com un homenatge per a Berta Càceres.

Ha passat ja un any des del seu assassinat, i, com era d'esperar, les autoritats de la dictadura hondurenya són molt mandroses en la seva obligació d'esclarir els fets i fer justícia. Contra aquesta indecent impunitat, el COPINH ha convocat una jornada d'accions a escala mundial per homenatjar a Berta Càceres, i per seguir exigint justícia, ja que el cas segueix impune.

Mallorca, com no podia ser d’una altra manera,  participarà en aquesta acció global. Serà un acte senzill, però emotiu, compromès, i pacíficament combatiu. Les associacions Entrepobles i JASS -Associades pel Just- ens convoquen al Parc de Ses Vetles de Palma, dijous dia 2 de març a les 17 '30h. Alhora, estau tots i totes convidats/es a inundar les xarxes socials amb missatges de solidaritat amb la bona i valenta gent del COPINH, i exigint justícia per a Berta Càceres. No oblideu les següents etiquetes: #JusticiaParaBerta, #BertaVive, #COPINHsigue, i #1AñoSinJusticia.

Publicat originalment a dBalears (27-II-2017)

Doncs no, no em vaig a treballar al Parlament

El dissabte, mentre em manifestava cridant "A Mallorca també volem acollir", diverses persones amigues em van demanar si era certa la meva imminent incorporació a l'equip del President del Parlament de les Illes Balears, Balti Picornell. Em van comentar que existia aquest rumor... El dilluns d'aquesta setmana vaig participar en el programa TOT-4 del Canal 4 TV i un dels altres participants en el debat em va donar gairebé l'enhorabona per la meva incorporació a tasques institucionals, sempre en l'equip de la presidència del Parlament. No em va sorprendre en absolut. Tinc la suficient experiència -qüestió d'edat- per saber que en aquestes coses la discreció és un impossible.

És cert que fa uns dies vaig rebre, per part d'algunes persones de Podem, la proposta de formar part del Gabinet del President del Parlament de les Illes Balears. Una proposta que -encara que pel que sembla mai ha estat oficial- avui he rebutjat a les persones que me van fer la proposta.

M'interessa que quedin clares dues coses a aquests amics i amigues -alguns d'ells i d'elles companys i companyes de moltes i velles lluites- que sabien de la proposta:

1. Mai m'ha interessat la meva inclusió en cap procés de selecció de "perfils", ni participar en res semblant a un "càsting". Si vaig atendre amb interès la proposta d’incorporació que se'm va fer, va ser únicament per compromís amb una institució tan transcendent del nostre minso autogovern com és el Parlament. 2. Agraesc sincerament a les persones que van pensar en mi per a què treballés amb l'equip del President del Parlament de les Illes Balears. Potser haguera estat una interessant experiència. Molta, però molta sort i encets, President Balti!

El meu futur vital immediat està doncs, en lo mateix que ha estat en aquests últims anys: La reflexió, la recerca, l'opinió, els moviments socials... sempre intentant empènyer per a què aquest petit país sigui més lliure i just socialment i mediambientalment. Seguir en la lluita, encara que sigui modestament i amb més d'una contradicció, per fer realitat l'eslògan d' un altre món i unes altres illes són possibles i necessaris, és part importantíssima de la meva vida. Pel que fa a la meva vida professional o laboral, són figues d'un altre paner que ara no ve al cas. En qualsevol cas, com no se sap mai si les oportunitats d’assumir altres reptes es repetiran, seguiré tenint sempre ben present les sàvies paraules de Joan Maragall en el seu magnífic poema "Elogi del viure":

“Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dones,
en depengués la salvació de la humanitat.Perquè en depèn, creu-me.
Si oblidant-te de tu mateix
fas tot el que pots en el teu treball,
fas més que un emperador que regeixautomàticament els seus estats;
fas més que el qui inventa teories universalsnomés per satisfer la seva vanitat,
fas més que el polític, que l’agitador,
que el que governa.
Pots desdenyar tot això
i l’adobament del món.
El món s’adobaria bé tot sol,
només que cadascú
fes el seu deure amb amor,
a casa seva”.