MArGA Prohens

Publicat originalment a dBalears (07-09-2025)

Vivim en una època en què l'hegèmon és la Internacional Reaccionària. Que lluny queden aquells temps de múltiples internacionals obreres! Sempre ens quedarà la nostàlgia del temps passat de les Internacionals Comunistes i d'una altra correlació de forces, d'una època en què hi havia horitzons alternatius. Fa només uns dies vaig acabar de llegir l'extraordinària novel·la d'Edurne Portela i José Ovejero titulada "Una belleza terrible". L'autora i l'autor ens narren, a més de les vicissituds del procés d'escriptura, una fascinant i inoblidable història de contradiccions, dubtes, certeses, desenganys, deslleialtats, lleialtats indelebles, escissions i reunificacions amb la IV Internacional Comunista, sempre envoltant la vida dels personatges. A la novel·la hi ha amor, desamor, i, sobretot, la permanent lluita per la construcció d'una societat més justa. Disculpau la digressió literària. El punt és que ja no ens queda, ni tan sols, aquella Internacional Socialista que donava a la humanitat líders com ara Olof Palme. Ara, al món no reaccionari, tot justet ens queda una anomenada Internacional Socialista que, amb prou feines, opera com un organisme mundial del neoliberalisme progre i del "business friendly".

Justament en l'època dels grans desafiaments globals (quàdruple crisi ecològica -climàtica, de matèries primeres, d'espais, de biodiversitat-, relació de la humanitat amb les tecnologies de nova generació, capitalisme caníbal, antidemocràtica distribució de la riquesa, normalització del règim de guerra planetari, simbolitzat en el canvi de nom del departament de defensa USA pel de departament de la guerra -fora eufemismes!-, colonialisme, etc. ) el fantasma que recorre el món és la internacional liderada pel "Make America Great Again" (MAGA), l'instrument construït per Donald Trump que podríem traduir per quelcom com "Fes que Amèrica [els EUA] torni a ser gran". La Internacional Demòcrata de Centre-Internacional Demòcrata Cristiana ha esdevingut una anècdota, si és que en algun moment no ho va ser una cosa anecdòtica.

Les Illes Balears no són alienes a aquest tsunami ultraconservador. Tenim un MAGA local i provincià. La governança de l'autonomia -de l'autonomieta, més ben dit- ho corrobora:

Què tenim un problema amb el dret a un habitatge digne per a tothom? Idò s'aposta per la no-solució de més construcció que, practicant el negacionisme en relació amb els fracassos pretèrits de el “únicament més construcció", es presenta doctrinàriament com l'única. És l'ús indecent  de l'aprofitament de la necessitat social per especular, per enriquir als poderosos. És la lluita de classes, la dels rics i molt rics, contra els no rics i els pobres. És la destrucció territorial mai vista d'ençà que es va aprovar l'estatutet d'autonomieta.

Què, a conseqüència d'un món convuls, extraordinàriament desigual i d'una dinàmica infernal d'escalfament climàtic, s'accentua el fenomen migratori? Doncs mesures policials, racistes i violentes (s'ha arribat a reclamar que l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, Frontex, agafi el control de les costes balears i pitiüses). Un policia al comandament de les polítiques autonòmiques en matèria migratòria, i, alhora, acomiadament de qualsevol vestigi de democràcia cristiana al Govern.

Que la societat mallorquina es rebel·la contra el genocidi que Israel està executant a Palestina? Llavors, ni una paraula de condemna a l'atrocitat sionista, ni una explicació sobre la retirada de la cooperació humanitària autonòmica  al poble palestí.

Que creix el malestar de la societat per les conseqüències de la turistificació? Aleshores, criminalització de la protesta i banalització de la violència.

Que la legalitat obliga les institucions a preservar i promoure l'ús social i institucional del català? Idò atacs, tant com es pot, a la llengua pròpia d'aquesta terra.

Què les lleis de memòria democràtica i d'honor a les víctimes del franquisme no han creat cap enfrontament social, ans al contrari, han servit per tancar ferides? Doncs, amb un discurs contrari a la veritat, la justícia i la garantia de no repetició, no s'estan de derogar-les en una part substancial. Com afirma Timothy Snyder, "la post veritat és el prefeixisme".

Que la internacional reaccionària és una coalició contra la comunitat científica? Llavors a casa nostra no s'estan de tenir una Consellera de Salut pro indústria del tabac i la restauració i contraria a l'Associació de Lluita Contra el Càncer i la unanimitat de la comunitat científica medica. Aquesta dèria local anticiència també fa tabula rasa del coneixement acumulat a la nostra societat. Per exemple, s'encarrega un nou estudi al CES sobre l'impacte del creixement poblacional a les Balears, quan aquesta qüestió ja ha sigut estudiada pel mateix CES en la important recerca sobre "l'Horitzó 2030". Segurament pretenen unes conclusions esbiaixades cap a les posicions reaccionaries, independentment de la cientificitat. Un altre exemple: es posa en marxa l'anomenada "Mesa del pacte per a la sostenibilitat", que no és altra cosa que una operació d'imatge i de conjugar interessos de negoci, sense atendre el que diu la ciència sobre el que cal fer per adaptar-se i mitigar els efectes de la crisi climàtica: Decreixement turístic.

Que l'onada reaccionària té molt d'anti-institucionalitat a favor dels grans líders autoritaris i l'autoritarisme s'avé malament amb la descentralització del poder? Doncs, des del Consolat de Mar, per ordre de la seu del PP a Madrid, es rebutja una quitança de deute que inqüestionablement és beneficiosa per a la institucionalitat autonòmica i per a la ciutadania que no rep els regals fiscals del Govern de Marga Prohens (durant el segon any, amb bonificacions en l'Impost de Successions, s'han deixat de pagar 460 milions d'euros a la Hisenda balear, però gairebé el 80% d'aquest valor es queda en mans del 0,8% dels beneficiats). És una altra  concreció local-provinciana d'una dels grans ensenyes del MAGA universal: la rebel·lió fiscal dels rics i megàrics.

I així podem seguir...

En qualsevol cas, cal rebel·lar-se contra la, en paraules del ja citat Timothy Snyder (l'autor de "Sobre la Tirania"), política de la inevitabilitat. És a dir, pensar en estratègies de mínims comuns democratitzadors amb impuls igualitari, en no defallir de la mobilització social, i en reforçar els moviments socials emancipatoris. Si no és així, tot indica que es prolongarà -sine die?- el règim MArGA Prohens.