Fa
gairebé 170 anys que la humanitat va poder llegir per primera vegada que
"un fantasma recorre [recorria] Europa". Permeteu-me idò que,
parafrasejant aquesta frase icònica del Manifest Comunista (publicat a Londres
el febrer de 1848), digui que un altre assumpte innovador recorre Europa i el
Món. Marx i Engels es referien al comunisme. Ara recorre el planeta el debat
sobre la Renda Bàsica, una proposta que ha deixat de ser un assumpte de
minories acadèmiques, i de reduïts grups d'activistes, i ha esdevingut, en
paraules del pensador holandès Rutger Bregman, una utopia per a realistes.
Certament, és ben realista el que s'ha plantejat, per exemple, en els debats de
la Constitució Política de la Ciutat de Mèxic, o en els experiments per a la
seva aplicació que es duen a terme a indrets dels quatre continents.
Per si
de cas, no avançaré més sense abans aclarir que la Renda Bàsica és un ingrés
pagat per l'estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret, o
resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada,
sense prendre en consideració si és ric o pobre, o, altrament dit,
independentment de les altres possibles fonts de renda que pugui tenir, i sense
importar amb qui convisqui. Val a dir que en la definició i defensa que, des de
posicions no neoliberals, es fan de la Renda Bàsica s'emfatitza que, en cap cas,
no ha d'eliminar cap prestació de l'estat de benestar. Justament el contrari a
la, diguem-li, "Renda Bàsica Neoliberal", consistent en una mena de
"xec", i l'abolició de les prestacions públiques en espècie, tals
com la sanitat, l’educació, les pensions, els serveis socials, o l’ atenció a
les persones en situació de dependència. Defensam, doncs, que la Renda Bàsica
sigui una peça fonamental -i fundacional- d'un nou Estat del Benestar a
l'altura de les necessitats del segle XXI. La nostra és una proposta emancipadora
perquè és incondicional, universal, individual, i suficient per garantir el
dret bàsic de qualsevol ésser humà: el dret a una existència material digna. Una
altra de les diferències essencials entre la "Renda Bàsica
Neoliberal" i l'emancipadora és el seu finançament: La primera està en la
lògica de l'acumulació per despossessió de l'actual capitalisme, mitjançant la
privatització de serveis essencials, i la desfiscalització de les rendes i
patrimonis de les classes riques i molt riques; la segona haurà de finançar-se
amb una nova política fiscal, que distribueixi de debò la riquesa, i en la qual
les persones menys afavorides surtin guanyant, i perdin les poderoses i molt
afavorides.
Aclarit
l'anterior, m'afanyo a reprendre el punt substantiu de la reflexió que volia
compartir en aquestes línies. Tinc pocs dubtes que la presència mediàtica més
gran, i en bastants agendes polítiques, de la Renda Bàsica té molt a veure amb
el fet que ens enfrontem a reptes d'una magnitud desconeguda fins ara: D'una
banda, el canvi climàtic interpel·la, almenys èticament, al decreixement, i el
decreixement al repartiment del treball remunerat. D'altra banda, els resultats
fins ara coneguts de la nova revolució industrial (la de la robotització, i la digitalització)
qüestionen que la plena ocupació sigui un projecte realista, i, al temps, es
constata que impulsa la proliferació dels "treballs de merda" (que
l'antropòleg nord-americà David Graeber, fa uns pocs anys, va denominar com el
fenomen dels treballs absurds). En tercer lloc, la globalització i
financiarització del capitalisme realment existent és causa d'unes desigualtats
tan brutals que, amb els instruments fins ara coneguts -per exemple, les
polítiques de transferències socials dels Estats de Benestar sustentades, en
gran part, en mercats de treball inclusius i propers a la plena ocupació-,
eradicar la pobresa és una autèntica quimera. És a dir, davant aquests reptes,
si volem mantenir societats democràtiques amb unes acceptables quotes
d'equitat, no és possible seguir ignorant que la Renda Bàsica, encara que no
sigui "la" solució, és part imprescindible d'aquesta.
D'aquests
temes es va debatre en el XVII Simposi de la Xarxa Renda Bàsica que, del 2 al 4
d'aquest mes de novembre, s'ha celebrat a Saragossa. Però, en aquesta trobada,
que, any rere any -i ja són disset!-, reuneix pensament acadèmic, experiència
de l'activisme social i sindical, preocupacions polítiques i institucionals, i
coneixements d'àmbits professionals, tals com la fiscalitat, els serveis
socials, la salut física i mental, etc., s'han tractat qüestions més concretes,
com per exemple:
1. Es
va posar novament de manifest la viabilitat tècnica d'una Renda Bàsica
finançada amb una profunda i integral reforma fiscal.
2.
S'ha evidenciat el rotund i inapel·lable fracàs empíric del sistema de rendes
condicionades per eradicar la pobresa. Un exemple clar d'aquest fracàs ho posa
de manifest la Consellera de Serveis Socials del Govern, Fina Santiago, que, en
una entrevista radiofònica al programa de la cadena SER "Hoy por hoy
Mallorca" en data 7-11-2017, i referint-se a la Renda Social Garantida
(RSG), que, per cert, s'ha presentat com un dels grans èxits d'aquesta
legislatura autonòmica, afirma que tal RSG "no és per sortir de la
pobresa, sinó que és per sobreviure" (sic). Com del context de
l'entrevista és difícil sospitar que es tracti d'un lapsus linguae, hauríem de
preguntar-nos: Si la RSG no és la política autonòmica contra la pobresa, ¿Quina
és?
3. Es
va demostrar la conveniència de pensar en societats on el treball remunerat no
sigui l'únic factor primari de repartiment de la riquesa generada . Això és
així, entre altres coses, pels efectes de la robotització i digitalització que
avança a una velocitat inusitada, com, a títol d'exemple, posen de manifest
tres recents notícies que afecten de ple al principal sector econòmic i laboral
de les Balears, i a la mobilitat aèria, tan important per a la gent que vivim
en illes. Els titulars de les dites notícies són els següents: "Lopesan
Hotel Group, primera cadena hotelera a Espanya que aposta per un robot
humanoide"; "Meliá, primera hotelera que posa a vendre habitacions a
Amazon durant el 'Black Friday'"; i "AirHelp llança un advocat
d'Intel·ligència Artificial per gestionar les reclamacions per retards de vols".
4. Es
va tractar de la imperiosa necessitat que la proposta de Renda Bàsica estigui
present en els eventuals processos constituents que, necessàriament, s'han
d'obrir en un futur immediat (La reforma constitucional en el Regne d'Espanya
no és únicament necessària per mor del col·lapse del seu títol relatiu a
l'Estat de les Autonomies).
En fi,
després d'anys estant cada vegada més present en els àmbits acadèmics, i de
l'activisme social, la Renda Bàsica, com algú va dir en aquest dissetè Simposi,
ha vingut al debat polític i institucional per quedar-se. Al meu entendre, no
podia ser d'una altra manera perquè el contrari seria una bogeria. En paraules
d'Albert Einstein "una bogeria és fer la mateixa cosa una vegada i una
altra, esperant obtenir resultats diferents. Si busques resultats diferents, no
facis sempre el mateix". Doncs, si volem una societat sense pobresa i de
ciutadans i ciutadanes veritablement lliures perquè tenen el dret a la seva
existència material garantida, convé no entossudir-se a fer la mateixa cosa una
vegada i una altra. Dit sense embuts: La Renda Bàsica és la recuperació del
sentit emancipador de la democràcia. Per això, a més de ser una proposta
realista, és una proposta urgent.
Publicat originalment a Diario
de Mallorca (27-XI-2017)
