La Conselleria de Treball i Formació ha aprovat un paquet de mesures extraordinàries que, diuen, són per fer front a la crisi. Em permetran que qüestioni la seva qualificació d’extraordinàries i la seva utilitat per fer front al tsunami que pateix el mercat de treball balear. A més a més, el Govern presenta aquestes sis mesures com a fruit del diàleg i del consens social. Segur que algun dels perspicaços lectors i lectores ja s’haurà adonat que això del consens no deu ser del tot cert ja que no ha hagut foto de la signatura. Efectivament, CCOO ha dit no, i ho ha dit basant-se en diversos motius.
Crec que no té res d’extraordinari gastar-se 13,5 milions d’euros en contractacions de persones aturades mitjançant convenis amb els ajuntaments o a través de les empreses públiques. Extraordinari ho va ser l’any passat, quan es va posar en marxa per primera vegada una iniciativa d’aquesta naturalesa. Però per a enguany bé pagava la pena analitzar els resultats en termes d’ocupabilitat de la gent i en termes de rendibilitat econòmica i d’inversió en el canvi de model productiu del qual tant se’n parla. Seran aquestes 1.700 persones aturades que es contractaran majoritàriament provinents del sector de la construcció?, se’ls oferirà la possibilitat real de reciclatge o serà un contracte més?, si no tenen competències bàsiques per a una futura requalificació, tendran l’oportunitat real i incentivada d’adquirir-la? Em tem que la resposta sigui afirmativa a la primera interrogació i negativa a la resta. Per tant, d’extraordinari i innovador, res de res.
Sorprèn encara més ‑de fet, és per deixar bocabadat a qualsevol observador de les polítiques públiques d’ocupació‑ que es presenti com a extraordinària la despesa d’un milió d’euros en incentius a la contractació. Ha llegit el Govern l’informe del Ministeri de Treball sobre aquest assumpte? Cal suposar que no, ja que en el treball d’investigació del departament del ministre Corbacho les evidències d’inutilitat d’aquests incentius són clamoroses. A més, em deman si l’augment de l’atur és conseqüència de la manca d’activitat econòmica i, per tant, de llocs de treball o té a veure amb les dificultats per contractar. Convindria una resposta clara i llampant per saber quina és l’opinió de la consellera de Treball sobre la polèmica reforma laboral reivindicada per la CEOE.
Em sap greu, però he de dir que em sembla molt insolidària la inversió d’1 milió dos-cents mil euros per al foment de l’autoocupació i zero pressupost extraordinari per a economia social o per a l’orientació laboral. En la meva opinió, és sagnant que això es faci amb arguments maniqueus com el que consta en el document de la Conselleria i que diu que “un dels camps d’actuació més dinàmics per a la inserció laboral és el de l’autoocupació”. Idò bé, el que no diuen és que hi ha altres camps que són tant o més dinàmics.
I per acabar aquests concentrats comentaris a les mesures, voldria deixar dit que, en la situació del mercat de treball actual, em sembla un luxe improductiu gastar-se 4,5 milions en programes de formació amb alternança en l’ocupació i amb préstec per a la formació. A CCOO no estam en contra d’aquestes iniciatives, però el que volem deixar clar és que han de ser part d’una estratègia comuna i concertada per al desplegament de la Llei de les qualificacions professionals a les Illes Balears, i en aquest sentit hi ha altres prioritats com ara la posada en marxa del Centres Integrals d’FP o garantir un bon sintema balear d’orientació laboral per als treballadors, les treballadores i les empreses de les Balears.
Amb l’excepció de la mesura de contractació de 1.700 persones, la qual, com ja he dit, creiem que és un error fruit tal vegada de les precipitacions i de la poca voluntat d’acord substituït per un procés burocràtic de consulta, la resta de mesures són un seguit de cessions a plantejaments empresarials; tant és així que el conjunt ha quedat absolutament desequilibrat. He de confessar la meva perplexitat amb el quefer de la Conselleria de Treball i Formació, ja que pensava –equivocadament, és clar‑ que per la militància socialista actual, George Lakoff era una de les lectures obligatòries. El cas és que el lingüista nord-americà en el seu famós llibret No pensis en un elefant explica molt bé que, a diferència de la dreta, l’esquerra no pensa estratègicament, que els progressistes necessiten missatges progressistes i que aquesta manca d’estratègia a mitjà termini i l’absència de missatges progressistes explica en bona part el radical conservadorisme que governà els EUA durant massa anys. Però això segur que és filar massa prim i en aquest cas basta recordar que una esquerra que fa política de dretes només serveix per preparar el retorn de l’original, en paraules de Paolo Flores d’Arcais. Encara hi ha temps i espai per a la rectificació.
Crec que no té res d’extraordinari gastar-se 13,5 milions d’euros en contractacions de persones aturades mitjançant convenis amb els ajuntaments o a través de les empreses públiques. Extraordinari ho va ser l’any passat, quan es va posar en marxa per primera vegada una iniciativa d’aquesta naturalesa. Però per a enguany bé pagava la pena analitzar els resultats en termes d’ocupabilitat de la gent i en termes de rendibilitat econòmica i d’inversió en el canvi de model productiu del qual tant se’n parla. Seran aquestes 1.700 persones aturades que es contractaran majoritàriament provinents del sector de la construcció?, se’ls oferirà la possibilitat real de reciclatge o serà un contracte més?, si no tenen competències bàsiques per a una futura requalificació, tendran l’oportunitat real i incentivada d’adquirir-la? Em tem que la resposta sigui afirmativa a la primera interrogació i negativa a la resta. Per tant, d’extraordinari i innovador, res de res.
Sorprèn encara més ‑de fet, és per deixar bocabadat a qualsevol observador de les polítiques públiques d’ocupació‑ que es presenti com a extraordinària la despesa d’un milió d’euros en incentius a la contractació. Ha llegit el Govern l’informe del Ministeri de Treball sobre aquest assumpte? Cal suposar que no, ja que en el treball d’investigació del departament del ministre Corbacho les evidències d’inutilitat d’aquests incentius són clamoroses. A més, em deman si l’augment de l’atur és conseqüència de la manca d’activitat econòmica i, per tant, de llocs de treball o té a veure amb les dificultats per contractar. Convindria una resposta clara i llampant per saber quina és l’opinió de la consellera de Treball sobre la polèmica reforma laboral reivindicada per la CEOE.
Em sap greu, però he de dir que em sembla molt insolidària la inversió d’1 milió dos-cents mil euros per al foment de l’autoocupació i zero pressupost extraordinari per a economia social o per a l’orientació laboral. En la meva opinió, és sagnant que això es faci amb arguments maniqueus com el que consta en el document de la Conselleria i que diu que “un dels camps d’actuació més dinàmics per a la inserció laboral és el de l’autoocupació”. Idò bé, el que no diuen és que hi ha altres camps que són tant o més dinàmics.
I per acabar aquests concentrats comentaris a les mesures, voldria deixar dit que, en la situació del mercat de treball actual, em sembla un luxe improductiu gastar-se 4,5 milions en programes de formació amb alternança en l’ocupació i amb préstec per a la formació. A CCOO no estam en contra d’aquestes iniciatives, però el que volem deixar clar és que han de ser part d’una estratègia comuna i concertada per al desplegament de la Llei de les qualificacions professionals a les Illes Balears, i en aquest sentit hi ha altres prioritats com ara la posada en marxa del Centres Integrals d’FP o garantir un bon sintema balear d’orientació laboral per als treballadors, les treballadores i les empreses de les Balears.
Amb l’excepció de la mesura de contractació de 1.700 persones, la qual, com ja he dit, creiem que és un error fruit tal vegada de les precipitacions i de la poca voluntat d’acord substituït per un procés burocràtic de consulta, la resta de mesures són un seguit de cessions a plantejaments empresarials; tant és així que el conjunt ha quedat absolutament desequilibrat. He de confessar la meva perplexitat amb el quefer de la Conselleria de Treball i Formació, ja que pensava –equivocadament, és clar‑ que per la militància socialista actual, George Lakoff era una de les lectures obligatòries. El cas és que el lingüista nord-americà en el seu famós llibret No pensis en un elefant explica molt bé que, a diferència de la dreta, l’esquerra no pensa estratègicament, que els progressistes necessiten missatges progressistes i que aquesta manca d’estratègia a mitjà termini i l’absència de missatges progressistes explica en bona part el radical conservadorisme que governà els EUA durant massa anys. Però això segur que és filar massa prim i en aquest cas basta recordar que una esquerra que fa política de dretes només serveix per preparar el retorn de l’original, en paraules de Paolo Flores d’Arcais. Encara hi ha temps i espai per a la rectificació.
FOTO: Un paisatge de Noruega: Pedres en equilibri
Amic Rafa, primer de tot enhorabona per aquest blog obert i accessible a tothom! Això demostra una gran valentia per part teva. Però com tota publicació t'exigirà una dedicació que a mi personalment em tira cap enrere a l'hora d'emular-te.
ResponEliminaRespecte a aquesta entrada m'agradaria discrepar, havent llegit la primera entrada ( http://rborras.blogspot.com/2009/10/contracte-daprenentatge_6027.html ) sé que no et molestarà.
Tot i estar-ne temptat, no entraré a defensar la necessitat de fomentar l'autoocupació (tant necessari com pugui ser orientar als emprenedors per a minimitzar el nombre d'aventures impossibles que a vegades arruïnen projectes personals...) Ni discutiré les sis mesures una a una com tu fas. No, el que jo planteig es que malauradament des de Balears només podem posar pedaços a aquesta crisi, el que ens porta a la imperiosa necessitat d'aprofundir en reformes laborals des de Madrid, i no es que jo m’alineï 100% amb les propostes de la CEOE, però en un moment que tant les pròpies centrals sindicals estatals com el propi Ministre Corbacho parlen de la necessitat de reforma laboral, crec que és una oportunitat històrica per fer una passa envant i obrir una reforma laboral, sense línees vermelles per cap part, que permeti reduir la temporalitat i al comú dels mortals accedir a un contracte fixo que s’assembli un poc menys al contracte matrimonial que tu mateix dius al teu perfil que no entens com es signen...
Gràcies per el comentari. En relació a la nostra poca capacitat d’autogovern per fer front a la crisi, d’acord. El que jo crític son les prioritat. Clar que s’ha d’incentivar l'autoocupació... però no de qualsevol manera ni és la primeríssime prioritat. Sobre reformes laborals segur que podem arribar a un acord sobre la seva necessitat (no sobre retalls laborals). També és un problema de prioritats. Crec més urgent solucionar la manca de cobertura social de les persones aturades, els incentius a la economia real, la garantia de crèdit per les empreses i les famílies....
ResponElimina