La sorpresa del trigo (1936) de MARUJA MALLO Jo no sé si és bo o dolent, però la realitat és que el dia 8 de març s’ha institucionalitzat fins a uns extrems, al meu parer, excessius. Només falta que l’incloguem en el calendari de dies de festes no laborables i, ja que ens hi hem posat, tal vegada no seria mala idea la celebració del Dia Internacional de les Dones com una de les festes rellevants del calendari. El dia 1 de maig és laboralment festiu i això no impedeix que hi hagi actes reivindicatius, manifestacions...
Aquesta proposta, més bé insinuació, de declarar festa laboral el 8 de març té a veure amb la transformació que de forma quasi imperceptible s’ha produït en el motiu de la celebració. No fa gaire el dia 8 de març era el Dia de la Dona Treballadora, ara, insistesc que no sé prou be per què, s’ha convertit en el Dia de la Dona. És cert que el treball és l’element bàsic de ciutadania i que, per tant, la dona que vol treballar i no ho pot fer, és privada d’aquest dret de cohesió social, i que la dona, pel fet de ser-ho, té un seguit de desigualtats de tot tipus, fins i tot la de ser víctima de la criminal violència masclista; però, així i tot, em sembla que la lluita per la igualtat en el treball té substantivitat pròpia com per seguir reivindicant que el 8 de marc, més enllà dels orígens històrics de la data, és el Dia de la Dona Treballadora.
La qüestió és que la desigualtat de la dona a l’àmbit laboral és una radical realitat a pesar de l’important avenç en polítiques de gènere que ha significat la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Per molt important que sigui que l’article 51 de l’esmentada llei digui que “Les empreses estan obligades a respectar la igualtat de tracte i d’oportunitats en l’àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, hauran d’adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes, mesures que hauran de negociar, i si escau acordar, amb els representants legals dels treballadors en la forma que es determini en la legislació laboral”, les solucions passen per resoldre temes estructurals com ara: la contractació a temps parcial, que és preferentment femenina i no desitjada; la temporalitat contractual injustificada; els baixos salaris femenins, que ho són fins i tot en persones amb alts nivells de qualificació; la manca de reconeixement de la formació adquirida; la manca de mesures eficaces per compatibilitzar els temps de vida i treball mitjançant la universalització pública de l’educació de zero a tres anys; el desplegament i finançament efectiu de la Llei d’atenció a les persones en situació de dependència; i la posada en pràctica de polítiques de suport a la família basades en drets subjectius. Tot un programa reivindicatiu per sortir al carrer aquest proper 8 de març i els que vinguin...
En aquests dies es publicaran dades sobre la situació laboral de la dona a les Illes Balears, unes dades que, amb tota seguretat, palesaran aquestes situacions de discriminació i manca d’igualtat de la dona treballadora. Us avanç algunes d’aquestes informacions que, com cada any, CCOO farà públiques properament: a l’any 2009 la taxa mitjana de parcialitat femenina era del 20,1% i per contra la masculina se situà en un 4,5% en el tercer trimestre de l’any passat –el de major activitat laboral estacional‑; les diferències entre dones i homes eren en tres indicadors claus: en taxa d’activitat una diferència negativa per les dones del 14,36, en taxa d’ocupació la diferència també negativa era del 7,97 i en taxa d’atur hi havia un significatiu registre negatiu del 6,43, la qual cosa vol dir que l’atur dels mesos d’estiu és especialment de sectors molts masculinitzats com ara la construcció. En matèria de discriminació salarial, les dades són especialment significatives: segons l’INE la bretxa salarial de 2007 (darrera dada disponible) era negativa per les dones en un 15,6% en tots els sectors i en un 21,47 en el sector serveis. En relació a l’any 2008 –en què també disposam de la darrera dada disponible‑, l’Agència Tributària ens informa que la bretxa salarial és negativa per les dones en un 22,53%.
Les dades, i no els capricis institucionals, ens demostren que la condició de dona treballadora segueix sent una realitat, com ja ens deia magistralment el tan admirat Miquel Martí i Pol en un poema:
“L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre”
En qualsevol cas, amb més a menys institucionalització, no falteu el proper dilluns, dia 8 de març, a les 20 hores a la Manifestació del “Dia Internacional de la Dona”. Sortirem de la plaça de Cort i anirem fins a la plaça d’Espanya. Aquesta “mani” està organitzada a Palma per la Plataforma per la Igualtat. Els i les que no pugueu venir a Ciutat segur que ho podreu fer arreu de les Illes perquè hi ha actes commemoratius i potser que també n’hi hagi, de reivindicatius. No hi falteu!
Aquesta proposta, més bé insinuació, de declarar festa laboral el 8 de març té a veure amb la transformació que de forma quasi imperceptible s’ha produït en el motiu de la celebració. No fa gaire el dia 8 de març era el Dia de la Dona Treballadora, ara, insistesc que no sé prou be per què, s’ha convertit en el Dia de la Dona. És cert que el treball és l’element bàsic de ciutadania i que, per tant, la dona que vol treballar i no ho pot fer, és privada d’aquest dret de cohesió social, i que la dona, pel fet de ser-ho, té un seguit de desigualtats de tot tipus, fins i tot la de ser víctima de la criminal violència masclista; però, així i tot, em sembla que la lluita per la igualtat en el treball té substantivitat pròpia com per seguir reivindicant que el 8 de marc, més enllà dels orígens històrics de la data, és el Dia de la Dona Treballadora.
La qüestió és que la desigualtat de la dona a l’àmbit laboral és una radical realitat a pesar de l’important avenç en polítiques de gènere que ha significat la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Per molt important que sigui que l’article 51 de l’esmentada llei digui que “Les empreses estan obligades a respectar la igualtat de tracte i d’oportunitats en l’àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, hauran d’adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes, mesures que hauran de negociar, i si escau acordar, amb els representants legals dels treballadors en la forma que es determini en la legislació laboral”, les solucions passen per resoldre temes estructurals com ara: la contractació a temps parcial, que és preferentment femenina i no desitjada; la temporalitat contractual injustificada; els baixos salaris femenins, que ho són fins i tot en persones amb alts nivells de qualificació; la manca de reconeixement de la formació adquirida; la manca de mesures eficaces per compatibilitzar els temps de vida i treball mitjançant la universalització pública de l’educació de zero a tres anys; el desplegament i finançament efectiu de la Llei d’atenció a les persones en situació de dependència; i la posada en pràctica de polítiques de suport a la família basades en drets subjectius. Tot un programa reivindicatiu per sortir al carrer aquest proper 8 de març i els que vinguin...
En aquests dies es publicaran dades sobre la situació laboral de la dona a les Illes Balears, unes dades que, amb tota seguretat, palesaran aquestes situacions de discriminació i manca d’igualtat de la dona treballadora. Us avanç algunes d’aquestes informacions que, com cada any, CCOO farà públiques properament: a l’any 2009 la taxa mitjana de parcialitat femenina era del 20,1% i per contra la masculina se situà en un 4,5% en el tercer trimestre de l’any passat –el de major activitat laboral estacional‑; les diferències entre dones i homes eren en tres indicadors claus: en taxa d’activitat una diferència negativa per les dones del 14,36, en taxa d’ocupació la diferència també negativa era del 7,97 i en taxa d’atur hi havia un significatiu registre negatiu del 6,43, la qual cosa vol dir que l’atur dels mesos d’estiu és especialment de sectors molts masculinitzats com ara la construcció. En matèria de discriminació salarial, les dades són especialment significatives: segons l’INE la bretxa salarial de 2007 (darrera dada disponible) era negativa per les dones en un 15,6% en tots els sectors i en un 21,47 en el sector serveis. En relació a l’any 2008 –en què també disposam de la darrera dada disponible‑, l’Agència Tributària ens informa que la bretxa salarial és negativa per les dones en un 22,53%.
Les dades, i no els capricis institucionals, ens demostren que la condició de dona treballadora segueix sent una realitat, com ja ens deia magistralment el tan admirat Miquel Martí i Pol en un poema:
“L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre”
En qualsevol cas, amb més a menys institucionalització, no falteu el proper dilluns, dia 8 de març, a les 20 hores a la Manifestació del “Dia Internacional de la Dona”. Sortirem de la plaça de Cort i anirem fins a la plaça d’Espanya. Aquesta “mani” està organitzada a Palma per la Plataforma per la Igualtat. Els i les que no pugueu venir a Ciutat segur que ho podreu fer arreu de les Illes perquè hi ha actes commemoratius i potser que també n’hi hagi, de reivindicatius. No hi falteu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada