Platja de Palma: Ara va de bo !

Imatge de la Platja de Palma. Foto RBE, estiu 2010

Sis kilòmetres de costa pendents de reconversió: No podem fallar!

Si algú em demanés quin és el principal problema per al posicionament competitiu del turisme balear, sense cap mena de dubte diria que és l’esgotament de la capacitat de sorpresa d’uns productes turístics que ja no tenen els sorprenents encants del segle passat i que, alhora, arrosseguen seriosos problemes d’adaptació a les noves demandes dels potencials clients. Així de clar i de dur: no ens queda més remeni que arreglar allò que em espenyat, conservar el que ens queda —que és molt— i inventar el futur...

En definitiva, és clau que la innovació turística sigui constant i permanent. S’hauria d’actuar en conseqüència del que som com a país i, en aquest sentit, val a dir que ja fa massa anys que les Illes Balears han deixat de ser una societat amb un sector turístic potent i han devingut en una societat purament turística que, ens agradi o no, ha de competir en un mercat internacional on, segons l’Organització Mundial del Turisme, en els quatre primers mesos del 2010 (en plena crisi internacional) s’han mogut 258 milions d’arribades a les diverses destinacions turístiques del món.

Cal tenir present aquest context a l’hora d’analitzar el projecte de reconversió de la Platja de Palma que aquests dies ha concitat la unanimitat política entorn al projecte de remodelació integral i a la llei que ha d’empényer les accions urbanístiques i de territori per fer possible dita reforma integral d’aquest indret turístic tan important. En una altra ocasió comentaré els continguts concrets de la llei i del Pla del Consorci que lidera Margarita Nágera, ara em limito a fer dues reflexions generals.

Primera. La unanimitat política que ha aconseguit la llei i el projecte en el seu conjunt desintegra, en la meva opinió, almanco tres mites: el que diu que les forces polítiques de l’esquerra —i molt especialment les del Bloc per Mallorca, Eivissa pel Canvi i PSM-Verds de Menorca són contràries al turisme i a polítiques territorials i urbanístiques que generin activitat econòmica; i un segon mite segons el qual el Govern Antich no governa, que quasi no fa res i que només li interessa els seients; encara que el més important dels mites que s’esvaeixen és el que diu que el canvi de patró de creixement no ha de ser impulsat des de les institucions i que, en el millor dels casos, dependrà dels capricis dels mercats. Per tant, aquesta unanimitat té una importància que ningú no pot negar: una cosa és l’especulació i una altra l’economia. Governar no és només comandar. I els empresaris refractaris a quelcom que no sigui més d’allò mateix, haurien de començar a tenir una visió més cosmopolita i veure que les grans reconversions s’han fet amb l’impuls i, en la majoria dels casos, amb el lideratge de les administracions públiques. I això és canvi de patró de creixement!

Segona. El procés de reconversió de la Platja de Palma serà complex, hi haurà alguna errada, més d’una mancança i podrà (ja ho fa) propiciar molts de debats tècnics, científics, jurídics i socials. Al meu parer, àdhuc serà un èxit perquè al seu ADN incorpora la sostenibilitat mediambiental pràctica i no retòrica; la qualitat com a estratègia competitiva, i per això hi ha una aposta per la formació i el coneixement; l’excel•lència va més allà de les paraules per impulsar, tal vegada no suficientment, la innovació empresarial; i el factor del treball, la qualitat de l’ocupació i la cohesió social és una de les palanques del canvi. Amb aquests ingredients, amb voluntat política —que pareix que n’hi ha— i amb finançament suficient —sembla que no faltarà— , no podem fallar!