És l’ocupació, estúpid!

Article publicat a Menorca.info  (04/04/2012)

 

Panorama Sociolaboral és una de les publicacions de la  Fundació Gadeso que podeu consultar a www.gadeso.org. Es tracta d’un ampli recull de referències i comentaris a les investigacions, estudis i informes -directa o indirectament-  relacionats amb  el mercat laboral de les Illes Balears. El nostre interès no és altre  que el de fer una lectura reposada del que passa al món laboral illenc  i, alhora,  contribuir a una diagnosi el més consensuada possible. En la nostra opinió  posar-se d’acord en el què ha passat i perquè és bàsic per engegar estratègies de superació de la crisi, sense repetir errors del passat.

 Mentrestant  oferim als lector i lectores de Panorama Sociolaboral  d’avançar les nostres conclusions i propostes.  En aquest sentit  en el darrer número  -que ja és el setè- hi ha quatre idees sobre el panorama sociolaboral balear del començament de l’any 2012 que m’interessa posar de relleu. La primera és que les males previsions en matèria d’ocupació que fan els organismes internacionals (a tall de exemple citarem només l’OIT) són aplicables a Balears tot i que, amb les característiques pròpies d’una economia regional molt especialitzada en serveis turístics i d’una dimensió relativament petita com ho és la de la CAIB. La segona conclusió es podria resumir dient que les expectatives turístiques per la temporada 2012, els anuncis de grans inversions turístiques/immobiliàries, de canvis de normativa autonòmica en matèria de turisme i de majors desregulacions urbanístiques i manco protecció territorial no semblen que canviïn aquests pronòstics pessimistes vers l’ocupació laboral. Al manco no ho faran a curt termini.

Tot i que cal esperar que sigui conjuntural, és evident que hi ha un rebot a l’alça de l’enfrontament dels agents social i econòmics que es nota, fins i tot, a l’hora de fer diagnosi del mercat laboral balear. En aquest sentit val a dir que els balanços de l’any 2011 que fan CAEB i UGT són extraordinàriament divergents. La tercera conclusió és, idò, que un escenari de conflictivitat social no és el  més convenient en l’etapa actual de recessió laboral. El diàleg social esdevé un element molt important de competitivitat.

Tanmateix,  allò més important, que en la meva opinió, es planteija en  aquest Panorama Sociolaboral Gadeso és la quarta i darrera conclusió: Cada cop s’albira amb més claredat que en els propers anys es poden registrar creixements del nombre de turistes i de beneficis empresarials  amb modests creixements d’ocupació. Aquesta hipòtesi  es basa en l’evidencia de que en el sector turístic s’estan produint canvis ocupacionals rellevants consistents en una major demanda d’ocupacions qualificades però poc intensives quantitativament, mentre que es rellenteix  la demanda de les ocupacions amb poca qualificació però molt nombroses. L’informe “Características Sociodemográficas y Perfiles Competenciales de los Trabajadores del Sector Turismo”  del Observatorio de las ocupaciones  del SEPE (disponible a:   

http://www.sepe.es/contenido/observatorio/mercado_trabajo/1855-1.pdf), és clau per entendre aquestes dinàmiques ocupacionals.

A l'apartat de propostes insistim en algunes idees que hem plantejat en ocasions anteriors: La urgència del pacte educatiu, la necessitat de l’acord social i polític en matèria de polítiques d’ocupació i de la formació, l’orientació per a l’ocupació i el reconeixement de l’experiència professional; el desitjable més ampli consens possible entorn a la lluita contra l’exclusió social provocada per la crisi; el necessari acord per a la posada en marxa d’un pla de xoc per impulsar el turisme com a generador d’ocupació que, entre altres coses contingui la revisió dels plans que, d’una manera o d’una altra i amb major o menor èxit, s'han posat en marxa en els últims anys per activar l’activitat turística en època hivernal: programa de l'IMSERSO, Pla Oci, els “slow breaks” i el Turisme Sènior Europeu. En definitiva, la societat de les Illes Balears necessita tenir un horitzó matèria social i laboral, un full de ruta conegut i amb consens d’ampli abast.

No som il·lusos i sabem que perquè això sigui possible s’han de canviar –o al manco flexibilitzar- les prioritats en política econòmica. Cal  assumir que a diferencia del PIB, la inflació o el dèficit públic, l’atur és l’únic indicador econòmic important que es refereix a persones, a éssers humans i no a variables monetàries. Jo crec que si Bill Clinton  guanyà, a l’any 1992,  el debat i la presidència dels EUA amb la famosa frase de “és l’economia, estúpid!”, ara hi guanyaríem tots i totes si aconseguim que s’entengui que és molt més important el dèficit de llocs de treball que el dèficit pressupostari. La frase ara hauria de ser “és l’ocupació, estúpid!”. Sé que citar Keynes és considerat per algunes persones una provocació quasi subversiva. Tinguin ben segur que la única provocació que em pot interessar és la d'incitar al debat i la subversió que realment m’importa és la del pensament i de les idees. En aquest sentit he de dir que crec que John M. Keynes tenia molta raó quan digué: “Ocupa't de la desocupació i el pressupost es cuidarà tot sol”.