EPA primer trimestre 2015: precarietat laboral estructural

Poc temps després de conèixer-se les dades de l'EPA, que es van publicar ahir, vaig rebre una nota de l'empresa d'intermediació laboral InfoJobs, amb el següent text inicial: “Claus EPA 1T 2015. Tots els diagnòstics coincideixen: el treball que s'està creant a Espanya és precari. La millora en l'ocupació no ha reduït el pes de la temporalitat: gairebé un de cada quatre assalariats (23,6%) treballa amb un contracte amb data de fi. La parcialitat, per la seva banda, supera el 16% i no és fruit d'una decisió del treballador: en el 61% dels casos voldria treballar més hores. La meitat dels treballadors temporals són, a més, parcials…” InfoJobs seguia amb algunes consideracions sobre el model de “recuperació econòmica” -que no és un altre, que la reproducció dels errors dels anys 90 del segle passat- i acabava amb un paràgraf que no em resistesc a reproduir: “Draghi ha reclamat mesures davant la diferència entre ocupació indefinida i temporal a Espanya. Va aconsellar una altra reforma laboral: Necessita Espanya una altra reforma laboral? Probablement, però dins d'un pla general de recuperació: aposta per la indústria en lloc d'insistir en el binomi de turisme i construcció; protecció de l'ocupació estable, càstig de la temporal i persecució de la submergida; fiscalitat favorable a les rendes del treball enfront de les de capital, etc.”

Aquest text que he reproduït i que, per cert, no presta massa atenció a si l'atur ha pujat o ha baixat- és d'una empresa i no d'un “roig perillós” com el que subscriu aquestes línies. M'alegro de coincidir amb una anàlisi que es fa des de la perspectiva empresarial. Qualsevol que tingui una mica de rigor conclourà que, després dels canvis poblacionals que han provocat els anys de crisi (per exemple, en les Illes Balears la població activa -la que treballa, o està en condicions de fer-ho- estrangera no pertanyent a la UE ha disminuït gairebé un 8%), l'estimació de la població aturada ha de baixar per nassos. És més, amb les noves normes laborals (potenciació del temps parcial, dels falsos autònoms i devaluació salarial) és lògic que augmenti la població ocupada, encara que sigui a costa de fer créixer el col·lectiu de treballadors i treballadores pobres. Després de tants trimestres de crisi i de polítiques desreguladores i devaluadores del factor treball, les claus de la situació dels mercats de treball no estan en les petites variacions de les taxes d'activitat, ocupació o atur. Allò que és veritablement clau és saber si la població pot viure dignament amb l'ocupació que té, i si la que no té treball remunerat té unes prestacions de desocupació suficients per no estar en risc d'exclusió social.

Amb les dades dels tres primers mesos de l'any 2015 que ahir vam conèixer, cal concloure que,  al marge de les variacions estacionals quantitativament negatives,  la precarietat laboral illenca avança progressivament cap a una situació estructural. Vegem: D'una banda la població aturada és de 130.700 persones (un -14,25% que fa un any), però el realment important és que, en un any, el percentatge d'aturats de molt llarga durada (més de dos anys) ha passat d'un 26,3% a un 29,5%, que la taxa d'atur juvenil frega el 52%, o que les persones aturades que busquen la seva primera ocupació han passat de 8.900 en el primer trimestre de 2014 a 15.900 aquest any. D'altra banda, la població ocupada és de 455.900 persones i ha crescut un 8,92% (37.300 persones) interanualment. A quin preu? Doncs a canvi de seguir creixent en temporalitat per a la població assalariada (un +4,2% en ple hivern), de gairebé doblar el nombre de persones ocupades perquè “ajuda en l'empresa o negoci familiar”, de que el col·lectiu dels “empresaris sense assalariats o treballadors independents” –la majoria són “falsos autònoms”- hagi crescut un 9,5%, i de que la població ocupada a temps parcial hagi tingut un estirabot de gairebé el 20%. És a dir, la població ocupada creix en la mesura que creixen les precarietats.

Tot plegat és un mal negoci per a la cohesió social, i mentrestant al SOIB no se li acut altra cosa que oferir més ocupacions precàries... però ara a l'estranger (vegeu aquí).  No voleu tassa,  idò tassa i mitja de precarietat laboral !