Publicat
originalment a Illa Global (21-02-2019)
L'aprovació de la Llei del canvi
climàtic i transició energètica de les Illes Balears és, sens dubte, una de les
realitzacions d'aquesta legislatura autonòmica que s'escapen de la lògica del
"mal menor", o del "no es va poder fer". A l'espera del
desplegament de la llei, diguem que és un orgull que aquestes illes siguin
pioneres en aquest tipus de legislació.
No obstant això, em sembla
escaient reflexionar, en la línia del que Naomi Klein va explicar en el llibre
"Això ho canvia tot. El capitalisme contra el clima" (2015), que, per
fer front a aquest gran desafiament per a la humanitat -especialment per a les
classes populars-, a més de la implicació de les institucions democràtiques, és
imprescindible una acció comuna de la comunitat científica, els moviments
socials, i el moviment sindical. És a dir, la catàstrofe que s'albira amb l’escalfament
global es frenarà de debò només si es produeix un cert canvi social, per a la
qual cosa és imprescindible la mobilització del que alguna literatura denomina
"subjecte transformador desinstitucionalitzat".
No és estrany, doncs, que des
dels moviments socials illencs, especialment dels que advoquen per un
decreixement practicable, per exemple implementant mesures de reducció de
places turístiques, o aturant l'execució d’una obra com l'autopista -o
desdoblament de la carretera, tant se val- Llucmajor-Campos, es posi, de forma
implícita o explícita, en el debat públic la contradicció existent entre les
disposicions de l'esmentada Llei del canvi climàtic i transició energètica, i
la pràctica política.
¿Per ventura no hi ha una
contradicció entre la política de promoció turística del "Better in
winter", i els suggeriments de decreixement
turístic per part de la comunitat científica? Per una banda, els poders públics
celebren tot cofois els resultats creixents, com els que el Director de
l'Aeroport de Palma, José Antonio Álvarez, posava de manifest en una entrevista
a Diario de Mallorca en data 17/02/2019 en afirmar que "venim de sis anys
seguits de creixement [de passatgers]. La seva radiografia demostra el que
desitgem tots els agents econòmics i socials (sic): un creixement molt
important a l'hivern (12%), moderat en mesos intermedis (3%), i pràcticament el
mateix trànsit en els mesos punta, juliol i agost (1%)". Mentrestant, des
de la comunitat científica, a tall d'exemple, la Dra. Catalina M. Torres en un
text titulat "Causes i conseqüències del canvi climàtic a les Balears. La
necessària acció pel clima", inclòs a la Memòria de 2017 del Consell
Econòmic i Social (CES) de les Illes Balears, sosté que l'acció efectiva a
Balears contra el canvi climàtic passa per un canvi de paradigma consistent en
"posar límits al creixement turístic, i diversificar l'economia en favor
de sectors més respectuosos amb el nostre territori, patrimoni, i
idiosincràsia. I és que, davant la creixent intensitat energètica i material
del turisme, i els elevats impactes ambientals i socials que se'n deriven, a
dins i fora de les Illes, la justícia climàtica obliga a cercar formes
alternatives de desenvolupament social que posin la natura i les persones en el
centre de les polítiques".
I. tanmateix. una de les
contradiccions més cridaneres d'ara mateix és la construcció de l'esmentada
infraestructura viària Llucmajor-Campos (un inusitat incentiu al cotxe privat),
mentre s’aprova inicialment -i sembla
que la seva aprovació definitiva és imminent- el Pla Director Sectorial de
Mobilitat de les Illes Balears. Val a dir que el dit PDSMIB fixa com un dels seus objectius
"transformar la distribució modal a favor dels modes no motoritzats i
col·lectius: reduir la participació del cotxe a un 36% en els desplaçaments
dels residents, i a un 30% en els dels turistes".
Per canviar a un paradigma que ens permeti lluitar de
debò contra el canvi climàtic, i, alhora, deixar de mal conviure amb tanta contradicció,
el repte immediat és garantir majories parlamentàries, i, sobretot, socials
perquè la Llei del canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears
es desenvolupi en un context de decreixement turístic, i s'iniciï una autèntica
transició justa des d’una perspectiva social. En aquest sentit, malament anam
si, parafrasejant la simplificació de la
cèlebre frase de Lenin, segons la qual el comunisme eren els soviets més
l'electricitat, simplifiquem la lluita contra l'escalfament global en alguna
cosa com ara "creixement turístic, però amb cotxe elèctric".
Manuel Sacristán, a més de ser un
gran marxista heterodox, va ser un grandíssim savi. D'ell és la següent frase:
"Ens sembla malament la civilització muntada sobre el balafiament
energètic, encara que fos muntada sobre enormes concentracions de plantes solars".
Unes paraules contingudes en una entrevista publicada al diari barceloní
Tele/Expres d’ara fa quaranta anys, que ,per la seva actualitat, han de seguir
sent reivindicades avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada