La Casa del Poble de Palma, amics té

 

Publicat originalment a dBalears (24-01-2022)

Celebr, sense embuts, la iniciativa del col·lectiu "Amics de la Casa del Poble", i empastís amb la seva lluita per aturar l'especulació immobiliària projectada sobre el solar que quedà després de l'enderrocament de la Casa del Poble de Palma el 23 de novembre de 1974 per ordre del "Delegado Provincial de la Organización Sindical". És una alegria la repercussió mediàtica que aquesta lluita ha tingut fins ara. Sempre és bona cosa que se'n xerri de la Casa del Poble palmesana i, per extensió, de la memòria democràtica de la ciutat i de la seva gent antifeixista.

No obstant això, crec que no és sobrer apuntar tres qüestions, més o manco recent, que tenen a veure amb aquest assumpte:

1. El 14 de gener 1986 es publicà al BOE la llei 4/1986 de "cesión de bienes del Patrimonio Sindical acumulado" que, segons la seva exposició motivada, pretenia abordar dues qüestions: "... por una parte, el grave y complejo problema de la titularidad de los bienes y derechos procedentes de la antigua Organización Sindical y de las demás Entidades Sindicales anteriores al nuevo sistema de libertad y pluralidad sindicales consagrado por la Constitución y, por otra, el contenido histórico derivado de la incautación de los bienes de las Organizaciones Sindicales democráticas, como consecuencia de la guerra civil española, al tener que cumplir, hoy día, con las funciones que la propia Norma fundamental española les reconoce y garantiza". És a dir, es regulava legalment la secció d'usos dels edificis i altres instal·lacions del sindicat franquista -un patrimoni que, cal recordar-ho, s'havia finançat mitjançant la quota sindical i patronal obligatòria al sindical vertical- als sindicats i patronals que havien tornat a ser legals després dels anys de dictadura. Amb molts estira-i-arronses i amb força imperfeccions aquest assumpte es va solucionar amb relativa decència.

Ara bé, el punt relatiu al "patrimoni sindical històric" (els béns confiscats pel règim franquista a organitzacions sindicals com ara UGT, CNT, o ELA) continua sent un de tants angles morts de la inmodèlica transició. En poques paraules, de forma bastant precipitada el govern espanyol posà en marxa els procediments formals per retornar aquest patrimoni als seus legítims titulars. Un d'aquests procediments era l'aprovació dels inventaris de béns que cada organització afectada pogués demostrar i justificar. La Casa del Poble de Palma es va incloure en l'inventari presentat per la UGT que, val a dir, també reivindicava la propietat de la Casa del Poble d'Esporles. CCOO va formular les al·legacions pertinents a aquesta pretensió del sindicat UGT, però l'administració va resoldre que la de Palma era patrimoni històric d'UGT i que no ho era la d'Esporles. Potser si aleshores s’hagés tingut l'evidència i coneixement històric sobre la propietat de la Casa del Poble de ciutat que ara es té –per exemple havent pogut llegir el llibre "La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca (1900-1936)"- el cas  s'hauria  judicialitzat i ves a saber què haguessin determinat les jutges de l'època.

2. En qualsevol cas, tot allò que es relaciona amb el "patrimoni històric d'UGT", va ser una  d'operació força  tèrbola. L'execució de la devolució -devolució que, per cert, encara esperen CNT, ELA, i partits històrics com ara PNB, ERC o PCE-, es va fer en el context de l'escàndol de la PSV. Com UGT es va endeutar –no ve al cas comentar les condicions avantatjoses- amb l'ICO i que el deute es va liquidar amb el patrimoni històric "retornat", no és agosarat afirmar que, malauradament, el solar del carrer palmesà de  Reina Maria Cristina, fou part d'aquesta finalitat inmobiliaria especulativa tan poc respectuosa amb la memòria d'aquella gent que, des d'aquell espai contrit sobre el solar avui en disputa especulativa, lluitaren per una Mallorca, i una Palma més justa i democràtica.

3. Per acabar d'arrodonir-ho, a principis de 2011 es coneix que el Ministerio de Trabajo –titular aleshores del solar- posa a la venda el solar. Desconec els motius pels quals en aquell moment no es reaccionà per aturar la venda. El cas és que la venda del solar a un fons d'Inversions internacional la formalitzà la ministra d'infaust record, Fátima Báñez.

Coda final: Que bé, que la Casa del Poble de Palma  tinguí amics. Potser l’amistat no basti.