Publicat originalment a dBalears (16-01-2022)
Entorn
del debat de les bondats i insuficiències de la Reforma Laboral 2021, i sobre
els efectes en l'anomenat mercat laboral de la no derogació de la Reforma
Laboral del PP, els signants de l'acord i el Gobierno de España han posat molt
èmfasi en qualificar aquesta nova legislació laboral com una eina per posar fi
a la precarietat i la temporalitat. De fet, La Moncloa no es va estar
d'anunciar que "El Gobierno aprueba la reforma
del mercado laboral para acabar con la precariedad y la temporalidad".
El
cas és que les modificacions legals de la contractació temporal, i el
reforçament de la Inspecció de Treball poden provocar una minva de la
contractació temporal, emperò, tanmateix, emprar el terme "acabar" té
molt de retòrica propagandística. Ara bé, és quan es xerra d'eliminar la
precarietat que el discurs esdevé exageradament propagandístic. Les causes de
la precarietat laboral –que, en absència de garanties incondicionals i universals
de l'existència material, esdevé, generalment, en precarietat vital a més de
vides claudicants- són més complexes i polièdriques que la inexistència formal
de temporalitat. Una de les causes importantíssima de precarietat és la
parcialitat no desitjada, un aspecte què la nova reforma laboral no corregeix,
reforçant la voluntarietat i causalitat d'aquest tipus de contractació que, no
s'oblidi, és molt majoritària femenina.
Per
fer-nos al cas de la importància de la parcialitat com factor generador de
precarietat laboral, vet aquí unes dades de les Illes Balears corresponents a
2021: Del total de contractes registrats (357.356), el 18% foren indefinits
(incloent-hi els contractes Fixos Discontinus que representen el 40% del total
de no temporals). Del total d'indefinits, gairebé el 17% ho foren a temps
parcial. Pel que fa a la contractació temporal, el 82% del total dels
contractes registrats, el 35% van ser a Temps Parcial! Insistesc, aquesta
contractació a temps parcial afecta molt majoritàriament a les dones, i és aclaparament
no desitjada. Sobra fer més comentaris!
Tanmateix,
per acabar, en faré un altre de comentari que, veritablement és una recomanació
de lectura de dos llibres per acompanyar
el debat (del contingut del Real Decret Llei, i de la seva tramitació parlamentària)
entorn d'aquesta nova Reforma Laboral: Una certa novetat, "Els salaris de
la ira" de Miquel Puig (La Campana, setembre 2021), i el que ja ha
esdevingut en un clàssic "Capitalismo canalla" de César Rendueles
(Seix Barral, 2015). En aquest debat és essencial separar el gra (la vida de
les persones treballadores i les expectatives frustrades) de la palla (la
retòrica politicopartidista).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada