Publicat originalment a dBalears 03-04-2022)
Aquests
dies he rellegit el llibre intitulat "Do not Disturb Barceló", que Joan Buades va
publicar aviat farà tretze anys. I, tanmateix, és un text que, amb algunes
actualitzacions sobre l'estirabot de la financiarització turística durant la
dècada prodigiosa prepandèmica del negoci global turístic, podria haver
publicat ara.
Un
bon exemple d'això és que Joan Buades explica com, en els anys 2006, 2007, i
2009, la multinacional Barceló travà negocis turístics amb la banca marroquina,
i, of course, amb la casa reial de la dictadura alauita. La lectura d'aquestes
pàgines del llibre és esponerosament útil per contextualitzar el que diu
el copresident del Grupo Barceló, Simón Pedro Barceló, en una entrevista publicada el passat
diumenge a Diario de Mallorca.
El fragment de l'entrevista que motivà la relectura del llibre de Joan Buades és el següent:
"Pregunta:
Son la hotelera española con mayor presencia en Marruecos por ese arraigo con
el país alauí ¿qué opina del giro de Sánchez con el Sáhara Occidental?
Resposta: Que España y Marruecos tengan la mejor relación posible es positivo
para España e indirectamente para nosotros. En política debe primar el
realismo. Estuve hace pocos meses en Dajla, una península en el Atlántico, al
sur de Canarias [en desarrollo turístico]. Aterrizas en un aeropuerto
construido por Marruecos, el control de pasaportes lo hacen sus autoridades y
la ley del territorio es la marroquí. España está dando un paso en su
reconocimiento. En cuanto a las formas, se podría haber hecho mejor. Pregunta:
¿España traiciona a la causa del pueblo saharaui? Resposta: Creo que no".
La
veritat és que, encara ara, no em puc avenir com la periodista no repregunta
per intentar esbrinar quins interessos concrets té Grupo Barceló a Dajla que,
com és sabut, és part dels territoris del Sàhara Occidental il·legalment
ocupats pel Marroc. S'hauria escaigut preguntar a Simón Pedro Barceló sobre la
legalitat internacional en relació al procés de descolonització inconclús del
Sàhara Occidental, sobre la sistemàtica conculcació dels Drets Humans de
la població sahrauí en els territoris ocupats pel Marroc... o, fins i tot, què en pensa
el copresident del Grupo Barceló de l'Avantprojecte de llei de
protecció dels drets humans, de la sostenibilitat i de la diligència deguda en
les activitats empresarials transnacionals? Però s'imposa el do not disturb els hotelers.
Per
una altra banda, a principis de la setmana passada el Govern autonòmic va fer
públic que: "El Govern i la Federació Hotelera
de Mallorca ofereixen més de 350 places a habitacions, apartaments, i estudis
per atendre refugiats d'Ucraïna".
El comunicat oficial va ser replicat per la majoria dels mitjans de comunicació
amb titulars com ara: "La
Federación Hotelera pone a disposición del Govern 350 plazas para acoger a
refugiados ucranianos en Mallorca", "Hoteleros
de Mallorca ofrecen 350 plazas temporales para acoger a refugiados ucranianos",
"La
Federación Hotelera ha puesto a disposición del Govern 350 plazas para los
refugiados de Ucrania"
.... Fixin-se que en els titulars dels mass-media el Govern desapareix i en el
cos de la notícia no s’informa si la Federació Hotelera ha posat a disposició
de les persones refugiades ucraïneses aquestes places d'allotjament com a gest
solidari, o a preu de mercat. Al final l'acord del Govern amb la Federació
Hotelera no es va materialitzar car Creu Roja –que és l'encarregada per part
del Gobierno de España de tota la logística dels "refugiats VIP"
ucraïnesos - optà per a una altra solució. Però ja s'ha creat una imatge
d'acció solidària-humanitària per part de la Federació Hotelera. Ho era
realment? En lloc d'aclarir-ho, do not disturb els hotelers ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada