De banderes blaves i negres a les platges

Publicat originalment a dBalears (25-06-2023)

En plena emergència climàtica, en època d'escalfament global, els estius ja no són com eren. A Mallorca hem viscut un abril més estiuenc que el maig, i un juny força estrany amb una persistent pols en suspensió, més pròpia del clima de, fa uns anys, al nord del continent africà. El cas és que, com ja hem brufat per Sant Joan, i, en escriure aquestes ratlles, estam a tocar Sant Pere (que, per procedència de família de pescadors, és el meu sus sentimental a l'estiu), ja estam formalment i sentimentalment en l'estiuada. A Mallorca, en aquest temps, se sol xerrar de platges. Xarrem-ne, idò:

Hi ha la creença que el fet que una platja pugui lluir una "bandera blava" és garantia de qualitat. En més d'una ocasió ha sigut motiu de crítica política el fet que una de les platges mallorquines "perdi" la condició de "platja amb bandera blava". Inclús, en alguna conversació que he tingut sobre l'assumpte, he hagut d'aclarir que això de les "banderes blaves" no és cap distinció oficial. Ans al contrari, és un negoci privat, gestionat per l'entitat "Bandera Azul". Si t'apuntes, i pagues tens platges amb bandera blava, i, si no ho fas, doncs, no les tens". ¡És el mercado, amigo!", que digué aquell. És, a les clares, promoció turística, i, com a tal, tot el que envolta aquest -ja veterà- negoci de les banderes blaves de les platges ha evolucionat cap a una pràctica de "greenwashing" (rentada d'imatge verda per fer negoci) esborronadora!

A l'altre costat, un clàssic imprescindible de cada començament d'estiu és l'Informe Banderes Negres d'Ecologistes en Acció que, un altre any, posa en relleu que "sens dubte un dels majors problemes als quals ens enfrontem és a la turistificació i urbanització del nostre litoral". Mallorca no és aliena a aquesta problemàtica. I, en aquest context de turistificació, les dues distincions negatives –l'informe d'Ecologistes en Acció les limita a dues per provincià o comunitat autònoma uniprovincial- són: Una, entenc que genèrica, per la mala gestió que ocasiona la proliferació i descontrol de les motos nàutiques, i una altra per contaminació acústica, en aquest cas concretada en les festes nàutiques nocturnes a Ses Salines.

Tinc la certesa que, en acabar l'estiu, i com a fruit d'una massificació turística a l'engròs, el litoral mallorquí, se podrà emplenar de platges amb banderes negres des d'un punt de vista de la sostenibilitat no greenwashing.

Per al respecte als drets de les persones residents i, potser també, per al futur d'un negoci turístic redimensionat, cal una cosmovisió de qualitat de vida, alternativa a la convencional, economicista, i turistificada. Cal una visió no neoliberal de qualitat de platges.