Publicat a Dario
de Mallorca (17-05-2024)
Tornar
dels campaments de població refugiada sahrauí és sempre dur, i, alhora, és
enyorança d'uns dies de convivència amb una gent que resisteix a una injustícia
que dura massa temps. L'any que ve, el 2025, farà cinquanta anys de l'ocupació
il·legal marroquina del Sàhara Occidental, i, conseqüentment, de l'existència
d'aquests campaments a Tindouf (Algèria). Són els campaments de població
refugiada amb més antiguitat dels que hi ha arreu del món. La població sahrauí
refugiada, juntament amb la que viu als territoris ocupats pel Marroc i a la
diàspora, és el més preclar exemple de resistència a la no descolonització de
la darrera colònia de l'Àfrica. Són poble! I a la vegada resistència vital,
emocional i política amb infinitat de carències materials, però amb tones de
dignitat i determinació.
Cada
vegada que he visitat aquests campaments de refugiats no m'he pogut estar que
recordar a l'escriptor acadèmic kenyà i activista kikuiu, Ngũgĩ wa Thiong'o,
que al llibre "Descolonitzar la ment" escriu: "El triomf final
d'un sistema de dominació s'aconsegueix quan el dominat comença a cantar-ne les
virtuts". No és el cas de la població sahrauí que, lluny d'agenollar-se
davant les estructures de dominació colonial (les oligarquies del Marroc -el
makhzen-; la potència administradora que, segons l'ONU, continua sent Espanya;
i l'anomenada comunitat internacional), manté incòlume les seves a ànsies de
llibertat i la seva determinació a conquerir la independència. Però l'axioma
que ens planteja Ngũgĩ wa Thiong'o sí que sembla d'aplicació a les reiterades
traïcions al poble sahrauí escomeses pels governants del Regne d'Espanya i
molts representants institucionals i ex càrrecs rellevants, especialment de
l'esfera socialista, en l'àmbit espanyol i europeu. Cantar les virtuts -com ara
la suposada solució autonòmica- d'un sistema de dominació com el que subjuga el
camí a la independència del Sàhara Occidental té molt a veure, com demostra el
cas de corrupció al Parlament Europeu anomenat "Morocco-Gate," amb la
corrupció estructural, els xantatges dictatorials-feudals, els suborns
ignominiosos...
I
malgrat totes les adversitats, amb la legítima i encertada direcció del Front
Polisario, el poble sahrauí resisteix i avança en la construcció de l'estat
sahrauí en l'exili, la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). He pogut
contrastar aquests avanços en un recent viatge amb una delegació de les Illes
Balears als campaments de població refugiada sahrauí. Una delegació que, dit
sigui de passada, va tornar a liderar l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí, i
de la que en prenien part els parlamentaris i parlamentàries de l'Intergrup Pau
i Llibertat per al Sàhara Occidental del Parlament, representants del Govern i
del Consell de Mallorca, i amigues de la causa sahrauí, i que ha fet possible
tornar a abraçar a la família sahrauí, visitar les principals institucions de
la RASD (des de la Presidència, el Parlament, ministeris, infraestructures i
programes dels sistemes sanitaris, educatius, i de serveis socials sahrauís),
passant per organitzacions com ara l'Associació de Víctimes de les Mines
(ASAVIN) o la Mitja Lluna Roja Sahrauí.
En
començar aquestes ratlles deia que tornar dels campaments de població sahrauí
és sempre dur. Ho és perquè tornes a posar distància física amb els éssers
estimats d'allà, i ara ho fas amb una certa preocupació per la situació
humanitària que pateixen les persones refugiades. La ruptura el novembre de
2020 de l'alto el foc per part del Marroc ha fet inevitable el trasllat de
gairebé 50.000 persones que vivien -i s'autoproveïen d'aliments- dels
territoris sahrauís alliberats als campaments, i, a sobre, aquest gran augment
de població coincideix amb un augment de guerres al món, i de l'estirabot
inflacionari de productes alimentaris bàsics que fa que, tot i que en el millor
dels casos es mantinguin les xifres monetàries d'ajut humanitari, es poden
comprar menys productes, i s'han de repartir entre més gent. És un bon moment,
idò, per passar de la solidaritat sentida a la solidaritat pràctica, per
exemple fent-se soci o sòcia de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les
Illes Balears.
Tanmateix,
el que és més dur del tornar dels campaments és assabentar-te que mentre
estaves per allà, el passat 3 de maig, amb motiu del Dia Mundial de la
Llibertat de Premsa, el ministre d'Afers exteriors, José Manuel Albares,
afirmés que la llibertat de premsa és un pilar fonamental de la democràcia, i
que cal defensar als professionals de la informació, tot sense dedicar ni una sola paraula als sis
periodistes sahrauís que sofreixen severes condemnes en presons marroquines,
imposades en judicis sense garanties ni proves. És només un exemple del dolorós
biaix pro marroquí i del bla, bla, bla retòric sobre la defensa de debò dels
DDHH de la part majoritària del govern espanyol.
En
qualsevol cas, el tornar dels campaments sahrauís és reafirmar - i això és el
més important- la convicció que, com deia el lema de l'edició d'enguany del
Festival Internacional de Cinema Sahrauí (FiSahara) que es va celebrar en el
campament d'Auserd els dies que la delegació balear hi érem: Resistir és
vèncer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada